Se’ns havia passat. La notícia està datada a Venècia l’ 1 d’agost de 2007, però no l’havíem vista. És al web de la 64a Mostra, però no ens n’havíem adonat. Cap dels recursos informatius que consulto quotidianament no se n’havia fet ressó, tampoc. El cas és que cap al vespre rebo un correu electrònic en què un bon
La crítica de Quintana sobre Planet Terror, la de Pons sobre Whisky Romeo Zulú i la de Losilla sobre Ratatouille, l’aniversari de la mort de Marilyn, l’estada de Sean Penn a Veneçuela, el rodatge del nou film de Corbacho i Cruz, els records -de tots colors- del cinema de Bergman i la proliferació de festivals de cinema: aquests són
Quarta edició de les Giornate degli autore – Venice Days, el joveníssim “off Festival” de Venècia, que organitza l’ associació italiana d’autors cinematogràfics, inspirant-se en la Quinzena dels realitzadors que Truffaut i companyia van crear a Canes, al context dels sacsejat any 1968. De mica en mica, van agafant cos, definint personalitat pròpia, aquestes Jornades
Tu: i Els Simpson, què? L’hem d’anar a veure? Vols dir que és bona com la sèrie de televisió? No passarà com amb Mr Bean, que la llarga durada no li va bé? Aquesta llei de preguntes me les han fetes un munt de vegades, aquests dies. Com que encara no l’he anat a veure
Una interessant entrevista a l’actor català Àlex Brendemühl, una crítica de Planet Terror, unes idees impresentables sobre fer-se un muntatge personal de les pel·lícules, la commemoració dels 75 anys de la primera edició de Venècia, un perfil de la parella Elisabeth Taylor – Richard Burton, i alguns ressons encara de la mort de Bergman i Antonioni, especialment unes reflexions sobre
Seguint amb la tasca de repescar reculls de crítiques que m’havien quedat per fer, ara és el torn de Tideland, de Terry Gilliam: allò que en podríem dir un fracàs anunciat! Parem atenció. A Sant Sebastià 2005 ja la va presentar i Imma Merino (enviada especial del diari El Punt) titulava la crònica d’aquell 22
El triangle Quentin Tarantino – Esteve Riambau – Robert Rodríguez es configura avui, al sabatí ‘Quadern de Cinema’ de l’ Avui, en una jornada en la qual El Periódico anticipa la presència de cineastes espanyols (!) al Festival de Sant Sebastià -que tindrà lloc a mitjan setembre-, Vilaweb ofereix un curt surrealista, Jordi Basté torna a
Aquest youtube que acabeu de veure és el videoclip Scooby Dude (The Cheese) (2005), que, per al grup musical The Cheese / Les Aus, va fer Marçal Forés. Que…qui és aquest Marçal Forés, que el setembre presenta el curtmetratge Friends Forever al Festival de Venècia? Deixeu que us expliqui el que m’acaba de passar (i, en acabat, que
Divendres de canícula i això vol dir que bona part de la professió és ara mateix en (merescut) remull. Això vol dir que Cultura21 ja ens el posaran al dia quan escaigui l’actualització setmanal; que les crítiques publicades són esquifidetes i que les notícies… anar tirant! Tot i així, avui és grossa la presència mediàtica
Estrenada a part de casa nostra a mitjan mes de juny, Bajo las estrellas, de Félix Viscarret, protagonitzada per Alberto San Juan, Julián Villagrán i Emma Suárez, i produïda per Fernando Trueba sembla que ha interessat prou el públic (tot i que, en aquestes dates, quatre gats són una munió de gent) i els seleccionadors de la 31a
Una crítica de Mitja Lluna, l’ascendent del còmic sobre el cinema, una evocació de Michel Serrault, el festival de curtmetratges de Blanes, la febre groga d’ Els Simpson, George Clooney, Paz Vega, Thierry Henry, una nena que triomfà cantant, Ms. P, i unes reflexions a partir de les morts de Bergman i de l’actor Ulrich
Novament els nostres mitjans de comunicació han fet un desplegament impressionant, ran de la mort d’ Antonioni. Els Casas, Merino, Losilla, Quintana hi han aportat la reflexió experta, de pes, mentre les redaccions han ben treballat la notícia. Altres articles han completat, per avui, l’impacte mediàtic dels traspassos de Bergman i Antonioni. Tanmateix, la vida continua
Me’n vaig a dormir. El dia ha estat novament trist i dur. He matinat per fer, abans d’anar a la feina, el recull d’articles publicats avui. A mig matí, rebo un SMS i penso: qui es deu haver mort? Recoi, quan agafo el mòbil i em trobo el missatge de l’amic Joan Moret, fent-me saber la
Giorgio Napolitano, president de la República Italiana: El nostre país perd un dels més grans protagonistes del cinema i de la recerca expressiva del segle XX, que en la seva llarga i prolífica vivència artística ha donat vida a creacions que figuren entre les més significatives en el terreny internacional (..) Mitjançant un llenguatge molt innovador
En el curtmetratge 3 minuts, que Theo Angelopoulos ha dirigit per al film col·lectiu Cadascú el seu cinema / Chacun son cinéma (produït pel Festival de Canes amb motiu del 60è aniversari del certamen), s’estableix un vincle visual entre el cinema de Michelangelo Antonioni, i el d’Angelopoulos, amb Jeanne Moreau (protagonista, amb Marcello Mastroianni, tant de La notte, d’Antonioni,