Polifonia del racisme quotidià, Crash, que ha escrit i dirigit Paul Haggins, el guionista de Million Dollar Baby, entrelliga amb sensibilitat diversos personatges que comparteixen una mateixa ciutat -Los Angeles- i confegeixen un tapís humà en què es reflecteix un ventall ampli dels neguits i frustacions de la nostra societat. Valoració orientativa (sistema en fase
Fóra bo que, al Principat de Catalunya, a les Illes, a Andorra, a la Catalunya Nord i a l’Alguer, els patronats municipals de cultura, els cineclubs, la Federació de Cineclubs i les empreses dedicades a distribució de cinema lloguessin les còpies que, a València, han subtitulat (i quan escaigui, les que han doblat) per a la programació en
Romain, un jove fotògraf de 30 anys, s’assabenta brutalment que només li queden uns mesos de vida. Notes Melvil Poupaud està incòmode en el paper. Ha gosat fer aquest personatge homosexual, però em sembla notori que hi està incòmode. Evidentment, la pel·lícula se’n ressent i molt, perquè el seu personatge n’és el centre de gravetat
Títol original: "The constant gardener". Director: Fernando Meirelles. Guió: Jeffrey Caine, a partir de la novel·la homònima de John Le Carré, editada en català per Edicions 62. Fotografia: Cesar Charloine. Música: Alberto Iglesias. Muntatge: Claire Simpson. Repartiment: Ralph Fiennes (Justin Quayle), Rachel Weisz (Tessa Quayle), Danny Huston (Sandy Woodrow), Bill Nighy (Sir Bernard Pellegrin), Pete
Ara ve el bon temps, per al cinema. En el primer trimestre de l’any es concentra la majoria d’estrenes destinades al públic adult, madur, amb paladar per a assaborir bones històries, excel·lents interpretacions, magnífiques ambientacions… És el que en diem "temporada d’Òscar", perquè entre el munt de premis i nominacions que s’anuncien o els lliuren
Amb el "King Kong" de Peter Jackson, he tingut la sensació d’estar veient un espectacle impecable, que ja vaig tenir amb la primera part d’ "El senyor dels anells". Com en aquella ocasió, Jackson assenyala un seguit de temàtiques en què valdria la pena entretenir-se i aprofundir, però no ho fa: ell tira endavant, efectivament,
Ben aviat començaran a caure nominacions i premis de cinema, per totes bandes. Una certa agenda va bé per a orientar-se. 03.12.2005 Premis cinema europeu 13.12.2005 Nominacions GLOBUS d’OR 15.12.2005 Nominacions GOYA 16.01.2006 Lliurament GLOBUS d’OR 19.01.2006 Festival de SUNDANCE. Inauguració 29.01.2006 Festival de SUNDANCE. Cloenda 29.01.2006 Lliurament GOYA 31.01.2006 Nominacions ÒSCAR 09.02.2006 Festival de
"El gust de la xíndria", de TSAI Ming-lian retroba restes de passió en l’univers àrid dels protagonistes. Solitaris, abocats a l’onanisme, se’ls fa difícil compartir el plaer, fer-hi passar els sentiments. Mentrestant, ell és una "màquina de cardar" simuladament, com a actor de barates pel·lícules pornogràfiques. Crec que la mesura de la soledat que pateix el protagonista no
Old Boy (PARK Chan-wook, 2003) l’ha projectat el Cineclub Garbí, de Malgrat, el dia 18 de novembre de 2005. Reprodueixo, a continuació, l’escrit que he fet per al programa de mà d’aquesta sessió, en el qual exposo una sèrie de reflexions sobre la pel·lícula. Nota prèvia: si us interessa llegir aquest escrit, recomano que us
No és imprescindible, però val la pena recuperar Secrets d’un matrimoni abans de veure Saraband. Reflexionar conjuntament les dues pel·lícules resulta enriquidor, per diferenciar el que pot tenir d’interés "emocionalment cojuntural" o "sociològic" (Secrets d’un matrimoni, especialment) i el que té de profund i lúcid, dolorós, artística i intel·lectualment agosarat Bergman, tant en un film
L’última Palma d’Or del Festival de Canes, L’enfant, de Luc i Jean-Pierre Dardenne, centra l’atenció en una parelleta que a penes viu del subsidi d’ella i dels petits robatoris que fan el noi i la seva colla de lladregots de carrer. La xicota acaba de tenir una criatura i el flamant pare, despreocupat, egoista i
Match Point, una comèdia dramàtica de Woody Allen, ambientada a Londres. El protagonista del film és un noi irlandès d’origen humil (Jonathan Rhys-Meyers) que, a la manera del John Ripley de Patricia Highsmith, està disposat a escalar socialment al preu que sigui. Una feina d’entrenador de tennis en un club selecte, li obre les portes
He de confessar-ho: se’m fa difícil escriure sobre La vida secreta de les paraules. Té algunes coses que estan bé, molt bé. Altres aspectes, en canvi, no em mereixen pas una opinió tan favorable. A més, hi ha dos problemes dels quals no sé pas si me’n sortiré. El primer, que no he d’aixafar la
A Broken Flowers, Jim Jarmusch trena una lucida meditació generacional, amb el suport d’un repartiment de luxe en què trobem una Sharon Stone quirurgicament rejovenida, una madurissima Jessica Lange i, sobretot, un Bill Murray esplèndid. Jarmusch s’hi manté fidel al seu estil pausat i torna a regalar-nos un magistral domini del ritme cinematogràfic. Bill Murray
Potser Una historia de violencia decepcioni els exegetes del cinema més d’atmosfera perturbadora que ha caracteritzat David Cronenbreg en algunes ocasions; però es tracta d’un elegantíssim film noir, en què l’autor canadenc es manté fidel a les seves obsessions. Basada en una novel.la gràfica de John Wagner i Vince Locke, Una historia de violencia té