Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

28 de febrer de 2011
2 comentaris

Òscars previsibles i repartits

El discurs del rei ha guanyat els quatre Òscar que es considera més importants —Pel·lícula, Director, Guió i Actor—; però només aquests quatre, de les dotze nominacions que havia congriat. El titular de “film amb més estatuetes” l’ha de compartir amb Començament (Inception / Origen), el thriller futurista i fantàstic de Christopher Nolan, que ha arrasat en els apartats tècnics —Fotografia, Efectes Visuals, Mescles de So i Muntatge de So—.

Al decurs de la gala de proclamació i lliurament dels Òscars, els responsables d’ El discurs del rei han vist com la seva principal rival en les categories principals, La xarxa social, anava traient pit, arribant a acumular fins a 3 premis —Guió Adaptat, Banda Sonora i Muntatge—, quan ells tan sols en tenien 1 —el del Guió Original—. I, a més, The Fighter els feia perdre les opcions de Helena Bonham-carter i Geoffrey Rush en l’apartat dels intèrprets en papers secundari, i Alícia en terra de meravelles, de Tim Burton, els deixava també sense els Òscar de Direcció Artística i Vestuari. Per acabar d’adobar, Començament els “prenia” els de Fotografia i Mescles de So.

No ha estat fins a la recta final de la cerimònia que la pel·lícula sobre el rei quec ha senyorejat, aconseguint tots els Òscar que quedaven —Director, Actor (Colin Firth) i Pel·lícula—, llevat del de Millor Actriu, a què no aspiraven i que s’ha endut Natalie Portman, com era de preveure, pel seu paper a Cigne negre —l’únic guardó que ha guanyat la terrorífica cinta de ballet de Darren Aronofsky.

Repartits, doncs, han anat els Òscar enguany. Tant pel que fa al nombre com a la qualitat de les estatuetes. Perquè d’una gran justícia són els mèrits tècnics que s’ha reconegut a Començament, aixó com els guardons que s’han lliurat a La xarxa social (el guió d’Aaron Sorkin basat en el llibre de Ben Mezrich, sobre el naixement de Facebook, és dels que marquen època i la seva eficàcia passa pel muntatge esplèndid de Kirk Baxter i Angus Wall, igualment premiat, a més de la banda sonora, de Trent Reznor i Atticus Ross). Per altra banda, l’èxit mundial d’ El discurs del rei avala comercialment la seva fòrmula de producció, que consisteix en una història que arribi a la gent, ben interpretada i portada de manera eficient, de manera que no es pot pas negar que els Òscar que ha congriats satisfaran segurament bona part del gran nombre d’espectadors que s’han delectat veient-la.

Tot i que El discurs del rei hagi quedat lluny de les triomfals possibilitats que li oferien les seves dotze nominacions, aquesta 83a edició dels Òscar de Hollywood s’ha caracteritzat per ser tediosament previsible. Christian Bale i Melissa Leo, que s’havien endut gosaria dir la immensa majoria dels premis anuals lliurats en aquests darrers mesos en les categories d’actors en papers secundaris, òbviament, també s’han embutxacat l’Òscar de l’especialitat. Sense moure’ns de l’àmbit interpretatiu, el mateix podem dir de Natalie Portman i Colin Firth, pel que fa a millors actriu i actor principals. A Toy Story 3 l’haguessin pogut nominar en solitari com a Millor film d’Animació, de com ha estat hegemònica en tots els guardons d’animació haguts i per haver; així com podrien haver fet també amb Inside Job com a Millor Documental —en aquest cas, però, el seu predomini ha estat més cosa de les darreres setmanes—. I ja hem comentat com d’esperat era l’ôscar del Guió Adaptat per a Aasron Sorkin (La xarxa social) i tot el bé de Déu de reconeixements a la magnificiència tècnica de Començament.

Per no haver-hi sorpresa, enguany, ni tan sols n’hi ha hagut en la categoria de Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa —que habitualment ens sol deixar a tots fora de joc—. Venjança (Hævnen / In a Better World / En un mundo mejor / Revenge / In un mondo migliore), de la danesa i prou hollywoodenca Susanne Bier, ha confirmat els pronòstics —que deixaven sense opcions Incendis, del quebequès Denis Villeneuve; Fora de la llei, del franco-algerià Rachid Bouchareb; Biutiful, del mexicà Alejandro González-Iñárritu, i Kynodontas, del grec Giorgos Lanthinos—. I tot i que, a primer cop d’ull, pot sorprendre que una producció com L’home llop hagi acabat amb l’Òscar del maquillatge… és que les contrincants eren La llarga caminada, de Peter Weir, i La versió Barney, de Richard J. Lewis, que de mèrits n’atresoren molts més, però certament ho tenien complicat per imposar-se a un film d’homes llop precisament en la categoria de maquillatge.

FOTO © Warner Bros Començament (Inception / Origen), de Christopher Nolan

  1. Enguany no ho he vist per la televisió i per el que he escoltat a la ràdio no m’he perdut res. Hollywood continúa amb el seu conservadurisme. Toy Story 3 és la millor pel.lícula … però els nous temps encara no han entrat a Hollywood.
    Tornaré a fer una ullada al video de la cerimònia on en Hugh Jackman i la Beyoncé van fer-nos passar unes estones absolutament brillants. 

  2. Finalment, als Òscars, tot ben previsible. Em quedo amb la Natalie Portman (enorme a CIGNE NEGRE) i la pel.lícula danesa (el cinema nòrdic és de qualitat).
    Els Cèsar francesos demostren més criteri, com van fer l’altre dia amb D’HOMES I DÉUS, GAINSBOURG (VIDA D’UN HEROI) i EL PODER A L’OMBRA, les més premiades. L’Éric Elmosnino, grandíssim com en Gainsbourg.
    El cinema francès continua sent millor que no pas l’americà. Per això, no vaig seguir anit la gal.la dels Òscars (pel seu horari, vaig voler llegir-ne el palmarès en llevar-me del llit aquest matí).
    I diu en Xavier Pérez (llegiu una opinió al nostre VilaWeb d’avui) que ara, amb Obama a la Casa Blanca, n’hi ha més cinema conservador, i abans, amb en Bush, hi veiem BROKEBACK MOUNTAIN o BONA NIT I BONA SORT, però ara…
    Ja faré al meu bloc un comentari més ampli properament… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!