Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

16 de gener de 2014
0 comentaris

Oscar: nominacions de pronòstic molt obert

Les nominacions als Oscar, que s’han donat a conèixer avui, no han fet sinó confirmar que aquest és un any de pronòstic molt obert, amb possibilitats reals que el resultat final vagi força repartit.

Podem consultar les nominacions per categoria i per film: 2014 Oscar Nominees.

FOTO © AMPA Oscars de Hollywood


Certament, no hem de descartar que d’aquí al 2 de març els acadèmics vagin “enamorant-se” d’algun títol en concret, com ara Gravity, d’Alfonso Cuarón, la distribuïdora nord-americana de la qual ja n’ha anunciat un rellançament al mercat nord-americà aquest mateix mes de gener. D’entrada, amb 10 nominacions, n’encapçala la llista, empatada amb American Hustle (American Hustle | La gran estafa americana | American Bluff | L’apparenza inganna), de David O. Russell. I sembla predestinada a arreplegar finalment tots els Oscar tècnics (Fotografia, Muntatge, Música, Disseny de Producció, Muntatge Sonor, Mescles de So i Efectes Visuals), que són molts. Evidentment, més estatuetes serien si acabés convertida en la pel·lícula de l’any (com passà amb Argo en la passada edició) i, apa, sumés, les de Millor film i Actriu —Sandra Bullock— a la probable de Millor Direcció per a Alfonso Cuarón.

Malgrat que el film de David O. Russell ha congriat una candidatura més que les 9 de 12 anys d’esclavitud, de Steve McQueen, l’anàlisi detallat de les d’un i altre film revela que pràcticament hi ha un empat. Categoria per categoria, coincideixen plenament un i l’altre, llevat de l’apartat de Millor Actriu, en què American Hustle té nominada Amy Adams, però 12 anys d’esclavitud sembla que realment ja no hi tenia “a priori” cap possibilitat ni aspiració (en cap dels premis de les associacions de crítics ni dels gremis professionals ha aspirat al guardó de Millor Actriu). És a dir, tots dos títols opten als Oscar de Pel·lícula, Direcció, Actor, Actor Secundari, Actriu Secundària, Guió (l’un, Original; l’altre, Adaptat), Muntatge, Disseny de Producció, Vestuari. I són les úniques que aspiren alhora a aquest bé de Déu de candidatures. I, a més, francament, a hores d’ara l’Oscar a la Millor Actriu sembla cantat per a Cate Blanchett, per Blue Jasmine, de Woody Allen. Una cosa és que Amy Adams hagi guanyat el Globus d’Or a la Millor Actriu de Comèdia i l’altra és que, pel que sembla, tingui gaire opcions davant la que, per cert, també guanyà el Globus (categoria Dramàtica). El que diem, que, a la pràctica, el film de David O. Russell i el de Steve McQueen, és com si empatessin a nominacions.

Hi ha una tendència molt arrelada entre els acadèmics d’abonar-se a nominar en tot el que poden les que consideren pel·lícules de l’any. En aquest sentit, les de David O. Russell i Steve McQueen segueixen plenament la tradició. I per tant diríem que són les que ho tenen millor per a triomfar finalment, si no fos que…

El primer “si no fos” ja l’hem assenyalat: la potència competitiva de Gravity, mal sigui des dels apartats tècnics. Hi ha un segón “però”, si voleu anecdòtic, que apunta contra 12 anys d’esclavitud com a títol estrella d’aquesta edició: el fet que no li hagin nominat la banda sonora, de Hans Zimmer: era una categoria en què li tenia el terreny guanyat a American Hustle (tot i que la BSO d’aquest film sigui de Danny Elfman, a penes la hi havia remarcat ningú); però no hi juga, n’ha quedat exclosa; mal símptoma…

La síndrome del ventall ampli es manifesta també en el fet que hi hagi fins a tres titols que empaten a 6 nominacions; dos que ho fan a 5 nominacions; 2 que igualen a 3 candidatures i fins a vuit que en tenen 2. No cal dir que n’hi ha un reguitzell que n’han aconseguides tan sols 1.

Capità Phillips, de Paul Greengrass, no ha aconseguit que li nominessin Tom Hanks com a Millor Actor i s’ha hagut de conformar amb les candidatures de Pel·lícula, Guió, Actor Secundari —Barkhad Abdi—, Muntatge, Muntatge Sonor i Mescles de So. 6 nominacions, certament (però amb força números d’anar-se de buit, finalment); tantes com Dallas Buyers Club, de Jean-Marc Vallée, que té en les de Matthew McConaughey —Actor— i Jared Leto —Actor en Paper Secundari— els principals trumfos (sense que sembli que pugui fer-hi gaire en les categories de Pel·lícula, Guió, Muntatge, Maquillatge/Perruqueria).

Potser el transformisme de Jared Leto ho té força bé per a passar al davant dels seus rivals (Bradley Cooper, Barkhad Abdi, Michael Fassbender i Jonah Hill); però el seu company de repartiment (tot i encarnar un malalt —de SIDA—, pot tenir-ho més complicat en la categoria de Millor Intèrpret Masculí. Els Oscar no són els Globus d’Or i tenen tirada a aprofitar l’oportunitat de guardonar amb un Oscar el que pot ser el reconeixement a tota una carrera: això dóna opcions serioses al veteraníssim Bruce Dern (per demés, en el paper d’un avi amb els primers símptomes de senilitat), pel seu treball a Nebraska, d’Alexander Payne, igualment distingida amb 6 nominacions (Pel·lícula, Direcció, Guió, Actor —Dern—, Actriu en Paper Secundari —June Squibb—, Fotografia). Francament, fóra tota una sorpresa que l’Oscar al Millor Actor se l’endugués (en la que és la quarta vegada que ha estat nominat) Leonado DiCaprio, per El llop de Wall Street, de Martin Scorsese, film que ha congriat 5 candidatures (Pel·lícula, Direcció, Guió Adaptat, Actor —DiCaprio—, Actor en Paper Secundari —Hill—), confirmant-se l’embranzida que ha agafat a darrera hora, però amb tota la pinta de quedar destinada a ser la ventafocs d’aquesta edició dels Oscar, “ex aequo” amb Her, de Spike Jonze (malgrat les seves també 5 nominacions: Pel·lícula, Guió —podria ser el seu trumfo—, Música, Cançó —”The Moon Song”—, Disseny de Producció) i Philomena, de Stephen Frears (amb les 4 nominacions: Pel·lícula, Guió Adaptat, Actriu —Judi Dench—, Música).

Woody Allen té opcions a guanyar el seu quart Oscar com a guionista, pel seu esplèndid text de Blue Jasmine, cinta que completa el trio de nominacions amb la de Sally Hawkins com a Millor actriu en Paper Secundari, un reconeixement just d’una actriuassa que sap estar i està magnífica al costat de la força torrencial de Cate Blanchett. Tot i que guanyar finalment, el que se’n diu guanyar potser la noia ho té més difícil, tenint en compte que se les ha amb June Squibb, Lupita Nyong’o, Jennifer Lawrence i, sobretot, Julia Roberts. Roberts, la “nòvia d’Amèrica”, està nominada per Agost, de John Wells, que també ha valgut a Meryl Streep la divuitena nominació als Oscar (n’ha guanyats 3).

Poques han estat les sorpreses a les nominacions d’enguany. Un, de positiva, ha estat que The Grandmasters, de Wong Kar-wai, hagi aconseguit 2 candidatures, mal siguin simplement estètiques: Fotografies i Vestuari. Tan aparents com les 2 úniques que dissortadament ha pogut arreplegar Inside Llewyn Davis, dels germans Coen (autènticament desbancada de la cursa important pels Oscar): Fotografia i Mescles de So. En canvi, no ha resultat gens estrany que El gran Gatsby, de Baz Luhrmann, hagi estat nominada en les categories Millor Disseny de Producció i Millor Vestuari. Tot el contrari de l’impacte que ha d’haver causat veure aparèixer a la llista d’enguany un film tan injuriat com  The Lone Ranger (The Lone Ranger | El llanero solitario | Naissance d’un héros), de Gore Verbinski; esclar que les nominacions les té per Maquillatge/Perruqueria (segurament en reconeixement a la feinada que van tenir amb Johnny Depp) i Efectes Visuals. Per cert, també n’ha obtingut 2 Lone survivor, de Peter Berg, gràcies al So (amb les seves dues categories); una mica com passa amb El Hòbbit: la desolació de Smaug, de Peter Jackson, que n’arriba a sumar 3, gràcies a les dues sonores i a la dels efectes visuals.

Per sorpresa agradable, en la categoria de Millor Film d’Animació, la nominació d’Ernest i Célestine, de de Stéphane Aubier, Vincent Patar i Benjamin Renner; al costat de l’últim Miyazaki, The Wind Rises, i les produccions nord-americanes Els Croods, de Kirk De Micco, Chris Sanders;  Frozen. El regne del gel, de Chris Buck i Jennifer Lee (també li han nominat la cançó “Let It Go”), i Gru, el meu dolent preferit 2, de Pierre Coffin, Chris Renaud (igualment nominada per la cançó “Happy”).

En l’apartat de Film de Parla No Anglesa, no ha d’estranyar l’absència de La vida d’Adèle, d’A. Kechiche; ja que l’acadèmia francesa no la va presentar i Renoir, de Gilles Boudos,  el títol escollit, no ha quedat finalista. Via lliure, doncs, perquè ho tingui fàcil La gran bellesa, de l’italià Paolo Sorrentino, suposant que l’hi posin realment fàcil Broken Circle Breakdown, del flamenc Felix Van Groeningen;  La caça, del danès Thomas Vinterberg; La imatge que falta, del cambodjà  Rithy Pahn, i Omar, del palestí Hany Abu-Assad.

Capítol d’absències. La de Robert Redford com a Millor Actor, per Tot està perdut, de JC Chandor (film nominat pel Muntatge Sonor); la d’Emma Thompson, Saving Mr. Banks (Saving Mr Banks | Al encuentro de Mr Banks | Dans l’ombre de Mary), de John Lee Hancock (pel·lícula nominada per la Música); la d’alguns documentals. Hi tenen un paper que podria haver estat més important: Inside Llewyn Davis, dels germans Coen; Abans de la mitjanit, de Richard Linklater (nominada només al Guió Adaptat). Ha quedat per sota del que sembla que s’esperava: Mandela: Long Walk to Freedom, de Justin Chadwick (només nominada la canço —”Ordinary Love”—).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!