Oscar 2025: ANORA!

3 de març de 2025

0 comentaris

Tot i que no la considero pas una pel·lícula rodona, “Anora“, de Sean Baker, me n’alegro molt del seu gran triomf als Oscar d’enguany. Guanyadora de la Palma d’Or del Festival de Canes, havia estat un fracàs sonat a la taquilla pertot arreu i em sabia greu, ja que, malgrat que decaigui durant una estona, té molt de metratge ben preuat, entre la primera comicitat extraordinària i la seva corprenedora resolució.

OSCAR 2025:

Millor pel·lícula

Anora, de Sean Baker. Sinopsi: L’Anora, una jove stripper de Brooklyn, es transforma en una ventafocs moderna quan coneix el fill d’un oligarca rus. Sense pensar-s’ho, es casa amb entusiasme amb el seu príncep encantador; però quan la notícia arriba a Rússia, el conte de fades es veu ràpidament amenaçat: els pares del noi fan cap a Nova York amb la ferma intenció d’anul·lar el matrimoni…

Millor direcció

Sean Baker per Anora

Millor actriu

Mickey Madison per Anora, Ja ens ho havien avisat des de Canes 2024: Atenció a “Anora”, de Sean Baker i a la seva actriu Mikey Madison!.

Millor guió original

Sean Baker per Anora

Millor muntatge

Sean Baker per Anora

Millor actor

Adrien Brody per The Brutalist. Tot esperant de veure l’actuació de Timothée Chalamet a “A complete unknown” (tinc previst de veure-la dijous), no estic pas gaire d’acord amb el guardó a Adrien Brody, mal que molts l’havien anunciat i tants d’altres l’han aplaudit. En vaig escriure: L’ Adrien Brody s’hi ha ben guanyat la candidatura a l’Oscar amb la seva extraordinària actuació a les escenes inicials, quan el neguit i el tràfec per l’arribada als Estats Units donen pas a l’esclat d’alegria pel que té de celebració de la llibertat i d’encetar un futur que deixi enrere el terrible temps pel que han passat. Una interpretació que, no obstant això, després esdevé més discreta.

Millor fotografia

Lol Crawley per The Brutalist

Millor música original

Daniel Blumberg per The Brutalist

Millor actriu secundària

Zoe Saldaña per Emilia Pérez

Millor cançó

El mal, d’Emilia Pérez. Música de Clément Ducol i Camille; lletra de Clément Ducol, Camille i Jacques Audiard

Millor so

Gareth John, Richard King, Ron Bartlett i Doug Hemphill per Dune: Part 2

Millors efectes visuals

Paul Lambert, Stephen James, Rhys Salcombe i Gerd Nefzer per Dune: Part 2

Millor disseny de producció (direcció artística)

Nathan Crowley i Lee Sandales per Wicked

Millor vestuari

Paul Tazewell per Wicked

Millor llargmetratge d’animació

Flow, un món a salvar de Gints Zilbalodis. Magnífic! Una pel·lícula sobre com es forja l’amistat i la creixent i necessària solidaritat sempre és d’agrair, especialment si no és llefiscosa, com no n’és “Flow”. En aquest cas, se’ns proposa (i cal agrair-ho) que seguim l’odissea d’un gat i dels animals que, com ell, es refugien en una barca, arran de la sobtada i gran crescuda d’aigües. Una aventura de supervivència i aprenentatge (en les noves condicions) que passa, inevitablement per avesar-se a compartir l’espai reduït de la barqueta, a entretenir-s’hi amb les peculiaritats d’uns i altres, a caure i a tornar a caure a l’aigua (per accident, amb el perill de quedar-s’hi o descobrint el bé de Déu de peixos que es poden pescar…), passant en el recorregut per paisatges que els sonen coneguts o que els meravellen, anar trobant tot d’altres criatures que també malden per a sortir-se’n i ves que no es guarneixin amb restes que la inundació els deixa a mà…

Millor pel·lícula internacional

Aún estoy aquí, de Walter Salles (el Brasil). Sinopsi: Quan, a Rio de Janeiro, als anys setanta, la dictadura militar li segresta el marit, l’Eunice Paiva és una mare allunyada de la política. La pel·lícula relata la seva metamorfosi en una dona decidida a entendre el que passa i que liderarà una lluita aferrissada contra el règim militar. La recerca de la veritat li dura 30 llargs anys i quan comença a tenir-ne respostes, Eunice Paiva pateix els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer.

Millor documental

No other land, de Basel Adra, Rachel Szor, Yuval Abraham i Hamdan Ballal. Sinopsi: Aquesta pel·lícula realitzada per un col·lectiu palestí-israelià mostra la destrucció de Masafer Yatta, a Cisjordània, per part de les autoritats israelianes i la improbable aliança que es desenvolupa entre l’activista palestí Basel i el periodista israelià Yuval.

Millor guió adaptat

Peter Straughan per Conclave . Em sembla un dels disbarats (per altra banda anunciat) d’aquests Oscar. En vaig escriure: Aquesta pel·lícula és una pesant maquinària narrativa (desfermadament narrativa), basada en el relat secularment establert dels conclaves en què s’escolleix nou Papa i greixada amb un seguit (inacabable) de coses que se saben (com les tensions entre diferents tendències dins de l’Església), escàndols que sovintegen als mitjans (aventures sexuals de prelats, corrupcions a la cúria…)… i arrodonit per un final delirant (que no revelaré per no cometre un espòiler criminal) que voreja el pamflet. Segurament, un fil (gruixut) que complau als que els agrada que es remeni la brutícia (real o hipotètica) del Vaticà i que, posant-se al costat dels sectors eclesiàstics anomenats progressistes, es rabegi amb els posicionaments dels conservadors sobre el paper de la dona a la institució, els homosexuals, etc. Però no va més enllà de la simple representació crematística d’aquestes qüestions. Així de superficial (..).

Millor actor secundari