Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

14 de desembre de 2022
0 comentaris

“Onoda, 10.000 nits a la jungla”, d’Arthur Harari

Onoda, 10.000 nits a la jungla. Títol original: Onoda, 10.000 nuits dans la jungle. Director: Arthur Harari. Guió: Arthur Harari  i Vincent Poymiro, amb la col·laboració de Bernard Cendron. Repartiment: Yûya Endô (tinent Hiroo Onoda, de jove), Kanji Tsuda (tinent Hiroo Onoda, de gran), Yûya Matsuura (Kozuka, de jove), Tetsuya Chiba (Kozuka, de gran), Shinsuke Kato (Shimada), Inowaki Kai (Akatsu), Issei Ogata (Major Yoshimi Taniguchi), Taiga Nakano (el noi turista), Nobuhiro Suwa (el pare d’Onoda), Mutsuo Yoshioka (capità Hayakawa),  Angeli Bayani (Iniez). Vista el dia 13.12.2022, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi: Finals de 1944. el Japó està perdent la guerra. Per ordre del misteriós Major Taniguchi, envien el jove Hiroo Onoda a una illa de Filipines just abans del desembarcament nord-americà. Els pocs soldats que arrossega endins de la selva aviat descobriran la doctrina desconeguda que els unirà a aquest home: la guerra secreta. Per a l’Imperi, la guerra està a punt d’acabar. Per a Onoda, la guerra acabarà 10.000 nits després.

Festivals i premis: Canes 2021- Un Certain Regard, Film inaugural. Sevilla 2021: Gran Premi del Jurat, Premi al Millor Guió. César 2021: Millor Guió.

Comentari.

Són gairebé 3 hores de durada que passen com una alenada. Classicisme gens carregós ni afectat. Un guió impecable, que va dotant de contingut cadascuna de les fases temporals en què està dividit el metratge, sense fer-se repetitiu, malgrat que l’argument va d’uns soldats que s’embosquen i s’estan a la selva d’una illa filipina. Certament, en alguns passatges, es beneficia del fet que es basa en una història real, per a fer-los versemblants. Un ritme fílmic fluid, una planificació variada i precisa. Unes interpretacions generoses.

És un film bèl·lic, sí, que també té alguna cosa de pel·lícula d’aventures -sobretot de relat de supervivència-, que aparentment no atresora gaire tema de fons, a part d’il·lustrar el cas real -fent-nos-en partícips- i a partir del fet molt singular que el protagonista pertanyia a una esquadra especial de soldats entrenats per a resistir fins al final -res de rendir-se o suïcidar-se-, cosa que permet explicar que durant tantes dècades Hiroo Onoda aguantés en combat. És al sacrifici seu i al dels seus homes on hi ha implícita la crítica a la guerra, com a sacrifici en va, mancat de sentit: la seva història és la d’una gent que va continuant fent la guerra quan aquesta ja havia acabat i l’emperador a qui servien i el país pel qual lluitaven anaven canviant. És que val la pena perdre-hi o malmetre-hi la vida, si el temps acaba superant fins i tot la derrota?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!