Club 7 Cinema

Diada del País Valencià: bona diada, companyes i companys!

Avui hi faré cap, a Sitges; però per estirar-hi les cames, fer un tomb per Miramar i per aquells carrers, anar a dinar i tornar cap a casa. Fins i tot els meus amics, es pot dir viciosos del gènere, troben que avui no hi acaba d’haver res que els faci peça: a mi, tampoc.

Al vespre voldria “estrenar” el pack DVD “Agustí Villaronga”, que ja m’ha arribat.

Tinc pendent de veure Carancho (als Verdi, de Barcelona, per exemple) i, certament, a triar, preferiria veure aquest darrer treball de Pablo Trapero, abans que els 10 títols junts que es projecten avui a les diverses seccions oficials sitgetanes.

Si no fessim el turista pel Garraf, avui podria ser un bon dia per agafar el cotxe i arribar-nos al Truffaut gironí, on es projecta Bicicleta, cullera, poma i Elisa K. O, un pèl més enllà, al Castillet, de Perpinyà, per veure-hi la versió restaurada de Dies del Cel (Days of Heaven / Días del Cielo / Les moissons du Ciel) -suposant que resistís la temptació de no repescar alguns dels títols ja vistos a Canes 2010-.

Semblava destinada a brillar al Festival de Sitges, però després de presentar-se a Sundance i Toronto ho féu a Sant Sebastià, i al meu voltant hi ha tot de gent que em diu que l’he d’anar a veure: Enterrat (Buried / Enterrado). Se te n’encomanen ganes quan topes amb tanta gent entusiasmada amb la forma fílmica d’un producte de cinema comercial.

De les estrenes d’aquesta setmana, Wall Street 2 ja l’he vista; Amador és un Fernando Léon de Aranoa (per bé i per mal), i constato l’arribada de dos diguem-ne documentals avalats per festivals: Sortir per la botiga de regals i Quant deu pesar el seu edifici, Mr. Foster?

Definitivament hi ha vida cinèfila, “off”-Sitges

FOTO © Solaris Dist Dies del Cel, de Terrence Malick

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!