Club 7 Cinema

Nosaltres no ens matarem amb pistoles. Directora: Maria Ripoll. Guió: Antonio Escámez i Víctor Sánchez Rodríguez, basat en la peça teatral homònima de Víctor Sánchez Rodríguez. Repartiment: Ingrid García Jonsson (Blanca), Lorena López (Marina), Elena Martin (Elena), Joe Manjón (Miguel), Carlos Troya (Sigfrido), Carlos Gorbe (Tonet), Paula Muñoz (Paula). Vista el dia 20.12.2022, en VO, per FilminCat.

Sinopsi -adaptació de la sinopsi oficial-: Mentre el poble es prepara per a celebrar la festa major, Blanca mira de sortir-se’n amb la primera paella que fa en la seva vida. Ha aconseguit reunir els amics de tota la vida després d’anys sense veure’s. Tots estan en la trentena i senten que la joventut se’ls escapa, atrapats en la precarietat laboral, el desencantament i un continu tornar a començar. La trobada s’allarga fins a la nit, entre revelacions de secrets, retrets i equívocs. Però ara més que mai, els cinc amics es necessitaran els uns als altres per a tirar endavant.

Festivals i premis: Festival de Màlaga 2022: Secció oficial. BCN Film Festival 2022: Zona oberta. XV Premis Gaudí: nominada a millor pel·lícula i millor guió adaptat.

Comentari.

Nosaltres no ens matarem amb pistoles comença com una comèdia vella, no: rònega. Amb gags suadíssims. Millora substancialment -passada mitja hora!- quan la colla d’amics ja hi són tots i la trobada es materialitza: els diàlegs, les mirades, les alegries compartides, les tensions entre uns i altres… Aquesta part dramàtica es pot veure bé i demostra que Maria Ripoll té ofici. Certament, allargassa massa determinades situacions; potser insisteix excessivament amb uns personatges, comparativament amb els altres, perdent subtilesa i fent previsible alguna resolució; carrega molt les tintes en unes escenes; no acaba de perfilar els conflictes de cadascú… I el final, queda diluït de tan dilatat…

Diuen que recorda Els amics de Peter; però francament, Ripoll no té el pols narratiu i el vigor dramàtic de Kenneth Branagh.

Convé remarcar i molt la interpretació dels cinc actors. Si se’m permet jo destacaria les de Lorena López (Marina) i Elena Martin (Elena), que no sé com no han estat nominades als Gaudí.

Finalment, unes ratlles per la qüestió lingüística. D’una banda, el registre de valencià que empren em sembla boníssim i els actors s’hi mouen amb gran naturalitat. Per altre cantó, la presència del castellà, en part participa del “realisme lingüístic”, en part se l’haguessin pogut estalviar. El que em sembla incomprensible -anava a escriure inadmissible- és que, a FilminCat, et trobis que per defecte et surti la versió en castellà, que els títols de crèdit i els subtítols que apareixen siguin en castellà, si de debò la versió original és la catalana.

FOTOS: imatges promocionals del film.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!