Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

3 de gener de 2022
0 comentaris

“No mires arriba / Don’t look up”, d’Adam McKay

No mires arriba. Títol original: Don’t look up. Director: Adam McKay. Guió: Adam McKay, basat en una història d’Adam McKay i David Sirota. Repartiment: Leonardo DiCaprio (Dr. Randall Mindy), Jennifer Lawrence (Kate Dibiasky, doctoranda en Astronomia), Meryl Streep (presidenta Orlean), Cate Blanchett (Brie Evantee, presentadora de TV), Rob Morgan (Dr. Teddy Oglethorpe, responsable del departament de la NASA de problemes espacials), Jonah Hill (Jason Orlean, fill de la presidenta i cap del seu gabinet), Mark Rylance (Peter Isherwell, empresari punter de telecomunicacions), Tyler Perry (Jack Bremmer, presentador de TV), Timothée Chalamet (Yule, jove “skater”), Ron Perlman (Benedick Drask, excombatent disposat al que calgui), Ariana Grande (Riley Bina), Paul Guilfoyle (general Themes). Vista el dia 29.12.2021, en VOSE, a Netflix.

Sinopsi: Kate Dibiasky i el Dr. Mindy, d’una universitat nord-americana petita, descobreixen un cometa que va de pet cap a la Terra, on impactarà en 6 mesos i hi provocarà l’extinció de la vida. Comencen aleshores una gira per la Presidència dels EUA, un diari, un programa de TV, les xarxes socials… per advertir del perill letal; però no tots se’ls agafen seriosament, si més no, d’entrada…

Aquesta pel·lícula se n’enfot del mort i de qui el vetlla. Amb el pretext d’un cataclisme immediat, repassa sorneguerament el món de la política, el dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, la població… per la superficialitat, frivolitat, immediatesa de mires que se’n posa de relleu. Fins i tot l’heroi que hi vol salvar el món cau en la teranyina del glamur. En aquest món, tot és un show, un espectacle esclau de la popularitat, al seu torn alimentada pel fenomen fora-senyat de les xarxes socials. Aquest és l’autèntic tema del film, en què la qüestió apocalíptica pot ser substituïda per qualsevol altra que amenaci seriosament el nostre futur -canvi climàtic, per exemple?-. Em sembla un error comparar-la amb  Telèfon vermell, volem cap a Moscú, de Kubrick, sàtira que se centrava en el perill de la guerra nuclear; mentre que Don’t look up mira la societat actual, insisteixo, amb el pretext de l’apocalipsi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!