Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

13 d'octubre de 2022
0 comentaris

“Moneyboys”, de C.B.Yi

Moneyboys. Director i guionista: C.B.Yi. Repartiment: Kai Ko (Liang Fei), Chloe Maayan (Lulu / Liang Hong / Li Yu), Yufan Bai (Liang Long), JC Lin (Han Xiaolai). Vista el dia 07.10.2022, en VOSE, per Filmin.

Sinopsi: En Fei es guanya la vida a la gran ciutat treballant de prostitut homosexual. A la Xina, és una activitat il·legal i acaba tenint problemes amb la policia. De manera que se’n va a passar uns dies al poblet de la Xina rural d’on és originari i on viu la seva família, als quals Fei aporta regularment tot de diners. Però, a la família, no li accepten ni l’homosexualitat ni la prostitució. De retorn a la ciutat, reprèn l’activitat, però està pensatiu. Li arriba del poble un amic d’infantesa que vol viure com ell; però en Fei maldarà perquè no hagi d’entrar al comerç de vendre’s el cos. Alguns col·legues d’en Fei s’ho han anat deixant córrer, s’han casat i han format una família convencional, per bé que ell està enamorat d’un vell company de feina i es deleix per viure l’amor.

Festival: Festival de Canes 2021, Un Certain Regard.

Comentari: En C.B. Yi, autor d’aquest film, és xinès, però als vint anys ja va emigrar a Àustria, on ha estudiat cinema, entre d’altres, amb una autoritat com Michael Haneke i coneix bé la filmografia dels grans autors, també els orientals, entre els quals, el mestre Hou Hsiao-hsien, a qui ret homenatge implícit, situant una escena clau de la pel·lícula al pont cobert de Taipei (Taiwan), que HHH va immortalitzar a Millenium Mambo . Tanmateix, Moneyboys té la seva pròpia entitat i no es vol deutora d’aquests magnífics referents -i està rodada a Taiwan, per la dificultat de fer-ho a la Xina continental-.

En aquests temps que corren, el primer que destacaria de Moneyboys és que, tot i tractant d’homosexuals, no és un film gay. Aquí no hi ha rabeig en el cos masculí ni en les relacions sexuals, que tanmateix no s’escatimen.

La pel·lícula té dues parts ben diferenciades i jo diria que també reeixides de manera diferent: tot el que va fins que en Fei visita el poblet i després, tot el que ve quan ell retorna a la gran ciutat, passant per l’intermedi al poblet. La primera part és més mostrativa, d’expressió visual i va cremant etapes narratives molt àgilment, seguint en Fei i la seva vida com a prostitut i relacionat amb els companys de feina. L’aturada al poblet és més convencional i serveix per a dramatitzar el rebuig familiar a la seva condició. Després ve la segona part, més centrada en la paradoxa del protagonista, que ha patit el rebuig clar dels seus, ha passat per la persecució social -concretada amb els problemes que ha tingut amb la policia-, i tanmateix ell es preocupa per la família i els ajuda, tot atenent homes que li reclamen l’afecte i el cos. Però en aquesta segona meitat fílmica, a través del personatge del noi del poble que vol viure com en Fei, es denuncia les magres condicions de vida i laborals que te el jovent que arriba a la gran ciutat i com, en canvi, la perseguida prostitució els permet assolir l’èxit econòmic. I amb aquesta voluntat denunciadora, l’obra perd pistonada, igualment com passa a mesura que es decanta per la qüestió d’amor d’en Fei, novament amb voluntat de demostrar la dificultat de viure l’homosexualitat en un món en què imperen les formes heterosexuals. En definitiva, doncs, una obra prometedora quan s’expressa visualment i segueix la vida del personatge, que decep quan vol ser més “temàtica”, més narrativa.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!