Fa uns dies, vaig parlar d’ Enrique González Macho.
A l’ Avui.cat, hi ha un apartat que no solc mirar-me mai titulat “Good Morning Madrid”, perquè ni vull perdre temps llegint les bestieses que ens diuen, ni estic gens d’acord que se’ls pari tanta atenció. Una cosa és “entendre l’enemic” -com planteja el Mandela d’Invictus respecte als blancs racistes- i l’altra és castigar-se o excitar la morbositat amb les bestieses de l’enemic. Tanmateix i, gràcies a un comentari de Julian Juan Lacasa, he fet una excepció amb l’article que parla de González Macho:
“Los que marginan el cine en catalán son los catalanes”
No cal que hi afegeixi res més. Si algú de vosaltres potser va pensar que exagerava, pot comprovar si me’n vaig quedar de curt!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com dius molt bé, Salvador, millor no sentir gaire (o gens) als que tot el dia diuen les mateixes bestieses. Però és que abans d’ahir em vaig trobar amb un altre, que potser per ser un bandarra o un barroer encara la diu pitjor que no pas en González Macho. Doncs bé, n’hi ha un bloc, que surt a l’inefable “Libertad Digital” del famòs pívot de bàsquet ja conegut, he, he…
D’aquest bloc porta com a títol “Cine y política” (http://www.cineypolitica.blogspot.com). El seu autor, segons ell, és d’esquerres, però alguns cops sembla més de dretes que no pas encara el “pívot de bàsquet”. Mira-te’n aquest article sobre el cinema en català:
http://cineypolitica.blogspot.com/2010/02/el-cine-en-catalan-es-para-catetos.html
Vaig respondre a les bestieses que deia, amb educació, és clar. Nomès podem pensar que si el cinema en català nomès és per “catetos”, aleshores el francès, ¿per quins és? ¿Per a pedants i llibertins?
Ai las, millor continuar donant suport al cinema català i doblat en català. Demà hi penso veure, al meu DVD, “Les hores de l’estiú” d’Olivier Assayas, interesant pel.lícula francesa que duu també versió catalana.
Bon dia tinguis,
JULIÁN.