Club 7 Cinema

Meek’s Cutoff. Any: 2010. Directora: Kelly Reichardt. Guió: Jonathan Raymond. Repartiment: Michelle Williams (Emily Tetherow), Will Patton (Soloman Tetherow), Bruce Greenwood (Stephen Meek), Paul Dano (Thomas Gately), Zoe Kazan (Millie Gately), Neal Huff (William White), Shirley Henderson (Glory White), Tommy Nelson (Jimmy White), Rod Rondeaux (l’indi). Vista el dia 29.05.2022, en VOSE, per TCM. Durada: 1h44.

Sinopsi: Oregon, 1845. En aquella època de conquesta de les terres de l’Oest americà, una caravana de colons formada per tres homes, tres dones i un nen va per terres desèrtiques, tot seguint Stephen Meek, un cowboy presumptament experimentat que els ha convençut de deixar el comboi amb què anaven i agafar una drecera. Al cap d’uns dies d’anar endavant sense rumb i no trobar res, ni aigua, se n’adonen que estan perduts. Han de lluitar contra la set, la fam i el neguit de si acabaran trobant un destí. En aquestes estan que topen amb un indi i aleshores s’esquerda la cohesió del grup, amb uns que volen seguir en Meek i altres, com l’Emily Tetherow, que volen encomanar-se a l’indi, que malgrat és dels que tenen per enemics mortals, consideren que coneix bé aquell indret.

No hi ha èpica en aquest episodi de la conquesta de l’Oest. Per no haver-hi, gairebé no hi ha dramatúrgia i ben poca narrativa. És un minimalisme menat amb rigor. Així què té, aquesta pel·lícula? Molts plans de conjunt i plans generals de la caravana i les terres ermes, amb algun molt escadusser pla mitjà -sempre en format gairebé quadrat, de 1.33:1-. Imatges de dia, moltes seqüències de nit, fosques. Els actors es pot dir que no poden lluir-se a la càmera, ocupant-hi un lloc més aviat discret. Els diàlegs són més aviat escassos. No hi veiem d’on venen ni divisem cap on van. Però la fotografia, per res esteticista, és molt bonica i expressiva. I el metratge va passant amb la quotidianitat d’aquells éssers perduts i errants, amb les seves creences religioses, les seves indecisions, les respectives opinions que els mereix en Meek, les històries que explica aquest en Meek -especialment al menut, en Jimmy-, les diferents reaccions que els produeix la topada amb l’indi -la por de la Millie, la malfiança d’en Meek i algun mes, la confiança de l’Emily…-, algun incident que han d’encarar -la baixada de les caravanes pel barranc, la malaltia del Sr. White…-.

És una pel·lícula que no va enlloc però que es paladeja, s’assaboreix, en la seva humilitat. Ja he dit que no és èpica, però probablement s’acosti al que fóra un tractament realista de la travessa d’Amèrica a la cerca de noves terres. I reflecteix tot de rols diferents -la dona decidida (escopeta en mà, si cal), la dona poruga (rosegada per les històries que n’ha sentit a explicar), l’home serè que vol anar endavant, el milhomes… Sí que té dramatúrgia i narrativa, però gairebé no es noten.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!