Club 7 Cinema

Que gran que és Emma Vilarasau, acompanyada d’un immens estol d’actors de casa nostra, en aquest curt àgil, divertit, magnífic…

Sisè primera. Director i guionista: Albert Carbó. Repartiment: Emma Vilarasau; amb  Ôscar Kapoya, Yolanda Sey (parella de raça negra/mulat); Àfrica Alonso, Iker Montero i Paula Vicente Mascó (companys de pis); Vicky Luengo i Ángela Cervantes (parella casada); Carlota Olcina (mare soltera -amb una criatura petira-); Marc Clotet i Natalia Sánchez (la parella perfecta); Pere Molina -amb la col·laboració de Lola Sans- (matrimoni amb la dona en cadira de rodes). Durada: 0h16’09”. Vist el dia 22.02.2023, en VO, per FilminCat – VOC 2023. Sessió 2: Arrelanat, des del començament-.

Sinopsi -del web VOC d’Òmnium, en què s’especifica “Crítica escrita per Fernando Cid (La Casa del Cine)“-: Sisè primera afronta des de l’humor una situació habitual en la realitat social actual. És difícil no veure’s representat per algun dels personatges que seran sotmesos a la minuciosa entrevista de la propietària d’aquest desitjat habitatge. El genial ús del muntatge en paral·lel confereix al curt un bon ritme narratiu que, al costat de la comicitat de les situacions, resulta en un exercici de teràpia col·lectiva per afrontar aquesta problemàtica tan present en el nostre dia a dia.

Comentari.

Emma Vilarasau és la propietària de l’esplèndid, assolellat, pis sisè primera que busca llogaters i, de fet, ho és de tota la comunitat. Va rebent els diferents interessats a quedar-se’l, que són un autèntic mostrari de la societat contemporània, això sí, amb característiques “sorprenents” per a la burgeseta propietària: una candidats que no són de raça blanca, uns altres que són joves aspirants a compartir pis, una parella de dones lesbianes, una mare soltera amb criatura, un matrimoni amb la dona que va en cadira de rodes… i una parella perfecta, d’odontòlga i consultor… Tots es miren el pis encuriosits, els agraden les condicions econòmiques, alguna “petita” pega hi troben però volen fer-ne la reserva si… I la mestressa que els va posant requeriments econòmics i burocràtics ben recargolats, que va canviant segons són els seus interlocutors.

El racisme, el classisme i altres aprensions socials de la ‘simpàtica’ propietària van traspuant a les respectives entrevistes i queden confirmats amb les anotacions a la llibreta que hi fa la dona; alhora que se’ns va retratant els delits, manies, necessitats, complexos, prejudicis… dels diferents membres de la nostra societat aquí representats.

I Albert Carbó, director i guionista, ho fa amb molta gràcia i dinamisme, muntant en paral·lel diferents moments de les respectives visites dels candidats, quedant tots -com dic- ben retratats, amb un humor diàfan i amable. Algunes ratlles de diàleg i les seves rèpliques les subratlla còmicament amb un ràpid moviment panoràmic de la càmera, anant d’uns personatges als altres, ben ‘enganxats’ per les paraules que es diuen…

PS: fins i tot, hi ha un gag ben afinat de “mantinc el català”… I, murri, com fa broma amb l’ús de les llengües i el llenguatge, l’Albert Carbó!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!