Club 7 Cinema

Magaluf Ghost Town. Director i guionista: Miguel Ángel Blanca. Vista el dia 07.03.2022, en VO, per Movistar.

Sinopsi: Magaluf, nucli costaner de Calvià, Mallorca. Zona turística amb una oferta adreçada al turisme de borratxera juvenil. La càmera s’interessa per uns quants residents a la localitat. Una dona gran que havia treballat de cambrera de pisos i ha patit un problema de salut, a qui li costa deixar de fumar i tenir cura de la dieta. Un noi de raça negra que va fent tot de feines i viu al pis d’aquesta dona -i així ella arriba a final de mes-. Un noi que vol ser model per acabar d’actor i que vagareja per l’indret, sovint amb el seu amic i amant, el fill d’un propietari de bar per a turistes. Una dona del sector immobiliari interessada a canviar la cara de Magaluf, anant cap a un turisme de qualitat…

He llegit que aquesta pel·lícula té a veure amb com queda el nucli costaner quan els turistes en marxen i els residents hi resten. I d’això res, de res, llevat que hi faci referència alguna ratlla de diàleg de les diverses que no he entès al decurs del metratge… Jo sóc de poble turístic -i a més conec una mica el cas de Lloret, que s’assembla força al de Magaluf- i, des de ben petit, sé el que és patir la sensació de buidor, de desert fantasmal en què es converteix tota la zona turística quan s’acaba la temporada, en contraposició a la vida, la bullícia que es respira els mesos d’estiu. A mesura que vaig fent anys, també acabo cansat de la remor, de la sensació gairebé d’ofec que causa l’acumulació de tanta gentada, especialment juliol i agost, i  experimento un cert alleujament quan arriba setembre i al poble som molts menys -però encara podem gaudir dels bars, granges, restaurants… que esperen una mica a tancar-. Professionalment he pogut conèixer centenars i centenars de persones que viuen directament o indirecta del turisme i com passen els mesos que tot està tancat, entre els dies que s’agafen de vacances i els que dediquen a algunes feinetes o a tenir cura de la família… És doncs, un terreny que conec bé i la fantasmagoria de Magaluf Ghost Town no el toca ni s’hi aproxima. És més, diria que es cenyeix als personatges fílmics, en la mesura que una parla amb el marit mort, altres tiren d’una llegenda… Si de cas, com algú ha assenyalat, més que de fantasmes, tracta de vampirs els turistes de borratxera, criatures de la nit que l’endemà al matí apareixen com morts, tirats pels carrers i places -tot i que n’hi ha que van a platges i piscines…-. Les imatges nocturnes, tenebroses, a la platja, no fan sinó confirmar-ho. Tanmateix, podem considerar els protagonistes de la pel·lícula -i igual que ells, la gent que hi viu tot l’any- com a fantasmes per als que hi passen només uns dies de gresca -però el punt de vista d’aquests passavolants no apareix al film-.

Entre el documental i la ficció, Magaluf Ghost Town excel·leix per com documenta en rerefons la realitat galdosa del turisme de gatera i el pols d’aquell sector socioeconòmic en aquest racó de Calvià, mentre s’ocupa dels seus personatges, vés a saber si reals o ficcionats, que traspuen vida autèntica en aquell terreny de desolació juvenil.

Tot i que el català hi és present a través del televisor, la ràdio, alguns mitjans de transport… m’imagino que devia costar de trobar a Magaluf personatges que el parlessin…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!