Club 7 Cinema

El Jurat de la 73a edició del Festival de Sant Sebastià presidit pel cineasta J.A. Bayona, al qual han acompanyat les directores Laura Carreira (portuguesa) i Gia Coppola (nord-americana ), l’actriu xinesa Zhou Dongyu, la cantant i intèrpret argentina Lali Espósito, l’ actor britànic Mark Strong i la productora francesa Anne-Dominique Toussaint, ha considerat com a Millor Pel·lícula:

D’Alauda Ruiz de Azúa, Los domingos / Les dimanches / Sundays.

Producció: Espanya, França. Any: 2025. Durada: 1h55.

Sinopsi: L’Ainara, una noia idealista i brillant de 17 anys, ha de decidir quina carrera universitària estudiarà. Si més no, això és el que espera la seva família. Tanmateix, l’Ainara els fa saber que se sent cada vegada més a prop de Déu i que es planteja abraçar la vida de monja de clausura. La notícia agafa per sorpresa tota la família i provoca un abisme i una prova de foc per a tothom.

Tràiler: VOE.

FOTO: “Los domingos” (© David Herranz – BTeam)

Amb: Blanca Soroa (Ainara), Patricia López Arnaiz (Maite), Miguel Garcés (Iñaki), Juan Minujín (Pablo), Mabel Rivera (María Dolores), Nagore Aranburu (monja priora).

Guió: Alauda Ruiz de Azúa. Muntatge: Andrés Gil. Fotografia: Bet Rourich.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Sensacine, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. Festivals i premis: Sant Sebastià 2025 – Secció Oficial (Millor Pel·lícula) | Altres reconeixements. Distribuïdores i estrena als cines, DE: BTeam, EE: 24.10.2025, DF: Le Pacte, EF: 11.02.2026, DI: pendent, EI: Pendent.

FOTO: “Los domingos” (© David Herranz – BTeam)

Ressons de Sant Sebastià 2025:

(..) la Petxina d’Or s’ha concedit a “Los domingos”, escrita i dirigida per Alauda Ruiz de Azúa / De fet, amb encert en aquest cas, també es rumorejava que la directora basca (“Cinco lobitos” i la minisèrie “Querer”) obtindria la màxima recompensa amb una pel·lícula en què en una família bilbaïna de classe mitjana hi cau una ‘bomba’ (una adolescent manifesta que vol ser monja de clausura) que fa que hi esclatin uns conflictes soterrats. Tot i que amb reiteracions, la construcció dramàtica és ferma i s’hi aborda amb complexitat el cas: tothom vol manipular la noia? Ara bé, el premi pot estar sota sospita: una de les productores de “Los domingos”, Sandra Hermida, també ho és de bona part dels films de Bayona (Imma Merino, a la crònica per al diari El Punt Avui).

En la seva primera pel·lícula, “Cinco lobitos”, i en la sèrie que va estrenar l’any passat, “Querer”, la cineasta basca Alauda Ruiz de Azúa tocava temes candents (la revisió crítica de la maternitat, la violència de gènere) que mostraven la seva habilitat per dialogar amb les preocupacions actuals de la societat a través del cinema. Però a la coproducció catalana “Los domingos” aborda un assumpte que no forma part del debat públic, i d’una manera que s’allunya de les convencions del cinema social, sovint més preocupat per traslladar una posició ideològica que per explorar la complexitat i les contradiccions de la realitat / Per això té tant de mèrit –i augura un lloc d’honor al palmarès– la gran ovació que ha obtingut el film aquest dilluns en la seva presentació al Festival de Sant Sebastià: “Los domingos”, on el conflicte esclata en el si d’una família basca quan la filla adolescent anuncia que vol fer-se monja i ingressar en un convent de clausura, no és una pel·lícula fàcil, i pot regirar l’estómac a l’espectador que busqui un discurs clar i contundent en sintonia amb les seves opinions o creences. Potser el mèrit de Ruiz de Azúa és haver fet una pel·lícula incòmoda que no presenta solucions sinó preguntes difícils / “Los domingos” situa el nucli del conflicte familiar entre la vocació religiosa d’una noia de 17 anys (la debutant Blanca Soroa) marcada per l’absència d’una mare morta abans de temps i la mirada laica d’una tieta (Patricia López Arnaiz, extraordinària) que, davant la indiferència d’un pare més preocupat pels seus deutes que per la decisió de la filla, intenta contrarestar la influència de l’Església amb totes les seves armes, siguin més o menys ètiques / L’escriptura de Ruiz de Azúa és continguda i sense subratllats, i deixa que tots els personatges claus expressin els punts de vista. D’alguna manera, la pel·lícula esdevé una recerca de la veritat, tant per a l’adolescent que es qüestiona la profunditat de la seva crida com per a un espectador confrontat amb els seus propis prejudicis. I en clau formal, Ruiz de Azúa ha repassat l’estètica i llum (atenció a la fotografia de Bet Rourich) del cinema espiritual de Dreyer i Bresson per donar forma a una posada en escena que incorpora idees potents (..) (Xavi Serra, a la crònica per al diari Ara). A la crònica dels premis, Xavi Serra -diari Ara– escriu: (..) Aquesta coproducció catalana, que també s’ha endut el premi Zinemira del cinema basc, va ser una de les favorites a la Concha d’Or des de la primera projecció. “Los domingos” no només va ser aplaudida sinó que va provocar molts debats posteriors, sobretot per l’ambigüitat amb què aborda el debat que planteja sobre la llibertat individual i l’adoctrinament religiós, sense presentar una posició unívoca sobre la qüestió ni solucions dramàtiques fàcils de pair. Al contrari, en alguns moments és una pel·lícula incòmoda, però això també la fa més interessant i atrevida, perquè renúncia a la identificació ideològica i afectiva sobre la qual orbita massa sovint el discurs del cinema social (..) / (..) La sòbria direcció i una escriptura equilibrada i precisa fan de “Los domingos” una Concha d’Or més que digna. Llàstima que el veredicte estigui, en part, tacat per una decisió que s’ha revelat poc encertada per part del festival: convidar Bayona a presidir el jurat d’una secció en què la productora d’un dels films, precisament “Los domingos”, és Sandra Hermida, directora de producció de les primeres tres pel·lícules del director de “Lo imposible” i productora de les últimes dues. És cert que el món del cinema espanyol és petit, però la presència d’una col·laboradora tan estreta del cineasta introdueix la innecessària ombra d’un dubte sobre la Concha d’Or.

Té sentit que la Concha d’Or d’aquest any hagi anat a parar a una pel·lícula de temàtica religiosa, “Los domingos”, perquè tot apunta que la directora, Alauda Ruiz de Azúa, fa miracles. El seu primer llargmetratge, “Cinco lobitos” (2023), era una reflexió sobre la maternitat tan solvent que, misteriosament, molt per sobre de les seves possibilitats, es va convertir en fenomen a més de guanyar premis com tres Goyas i la Bisnaga d’Or al Festival de Màlaga. Gràcies a “Querer” (2024), no se sap ben bé com, la bilbaïna va fer que convertir una minisèrie en una reflexió punyent sobre l’abús sexual i l’asfíxia causada per la família semblés tasca fàcil. I ahir a la nit va guanyar el guardó més important de la seva carrera gràcies a la que, sens dubte, és la seva ficció més discutible fins ara / A partir de la història d’una família que ha d’assimilar la idea que la seva filla de 17 anys vol fer-se monja de clausura, servint-se d’una posada en escena d’allò més convencional, “Los domingos” vol reflexionar sobre la pressió que el proselitisme religiós exerceix sobre la psicologia infantil i l’estigma que l’agnosticisme imposa sobre els que professen la fe catòlica (Nando Salvà, a la crònica per al diari El Periódico). Prèviament, Nando Salvà -al diari El Periódico– havia entrevistat la directora: Alauda Ruiz de Azúa: “Ens costa molt ser tolerants al parlar de religió”.

***

FOTO DE L’APUNT: cartell de la pel·lícula (BTeam)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!