Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

3 de març de 2025
0 comentaris

L’oriolana Elena López Riera va guanyar el César al Millor Curtmetratge amb “Las novias del Sur”

I el César (premi de l’acadèmia francesa del cinema) al Millor Curtmetratge Documental és per a:

D’ Elena LÓPEZ RIERA, “Las novias del sur” / “Southern Brides” / “Les fiancées du sud”.

Producció: Suïssa, Espanya. Any: 2024. Durada: 0h40.

Sinopsi: Dones d’edat madura parlen del seu matrimoni, de la seva primera vegada, de la seva relació íntima amb la sexualitat. En la repetició d’aquests ritus ancestrals, la directora qüestiona la seva pròpia absència de matrimoni, de fills, i amb ella, una cadena de relacions mare-filla que s’extingeix.

Guió: Elena López Riera.

Comentari de la Setmana de la Crítica de Canes 2024, on es va presentar en Sessió Especial: Un documental commovedor en què les senyores grans sempre plenes de passió ens parlen dels seus desitjos de dones.

Apunt anterior en aquest blog: L’oriolana Elena López Riera, a la Setmana de la Crítica de Canes.

Eulàlia Iglesias, sobre la pel·lícula, des de Canes 2024, a l’article per a ‘Filmtopia’: (..) La foto del casament de la seva mare li serveix a la directora d’”El agua” per mesurar la distància entre ella mateixa, dona no casada i sense fills, i la seva progenitora, aleshores molt més jove i inexperta, en una cultura en què el matrimoni suposava un ritus de pas per a la vida de les dones. López Riera s’interroga sobre el desencaixament entre la visió ideal de l’amor i el sexe que transmetia l’imaginari de la nit de noces, l’únic relat sobre el tema al qual tenien accés aquestes dones, i la realitat de la vida sexual de les núvies d’una altra generació. I ho fa a partir de sotmetre a un procés d’estranyament tot d’imatges d’arxiu, vídeos i fotos de casaments que escruta fins a buidar-los de l’imaginari romàntic amb què s’associen. En combinació amb una sèrie d’entrevistes directes a un seguit de protagonistes anònimes que relaten les seves insatisfaccions, plaers ocults, descobriments i tabús pel que fa al matrimoni, l’amor, la nit de noces i el sexe. Tot plegat des d’una clara vocació fragmentària i no exhaustiva, potser també un pèl dispersa pel que fa a la definició del camp d’estudi, que acaba configurant una mena d’història secreta de la vida sexual de les espanyoles durant el franquisme.

Premi a Canes 2024: Queer Palm a un curt de Canes 2024 |

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!