Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

22 de març de 2008
0 comentaris

L’illa de l’holandès

Ran de l’emissió de L’illa de l’holandès, de Sígfrid Monleón, pel Canal 33, en recupero un escrit que vaig publicar l’octubre de 2001.

Anant a Vull llegir la resta de l’article, accediu a la sinopsi i fitxa breu, i a l’adaptació de l’article sobre el film.

FOTO Retall del cartell de L’illa de l’holandès, de Sígfrid Monleón

SINOPSI i FITXA BREU

Sinopsi Lluís Dalmau, un jove professor universitari, arriba a una illa, deportat pel seu activisme polític. Som al 1969 i l’illa es debat entre encaixar la construcció d’un urbanització turística amb capital estranger o bé trobar la manera d’evitar que els tanquin la indústria salinera, de tota la vida. Dalmau, enganxat per l’illa i la seva gent, decanta la idea de fugir-ne i comença una història d’amor amb Feli. I això du Feli a replantejar-se el vincle amb Patrice el Belga, un foraster que tragina un passat fosc i que és qui mena l’hostal.

Director
Sígfrid Monleón. Guionistes Sígfrid Monleón i Ferran Torrent. Director de fotografia Andreu Rebés. Banda sonora original Pascal Comelade i José Manuel Pagán. Repartiment Pere Ponce (Lluís Dalmau), Cristina Plazas (Feli), Roger Casamajor (Rafael Salgado), Juli Mira (Dr. Ferrús), Feodor Atkine (Patrice el Belga), Francesc Garrido (Josep Martí), Emma Vilarasau.

Article publicat l’octubre de 2001 a la revista Recull —amb petits retocs d’adaptació—

(..) L’illa de l’holandès; pel·lícula molt digna, parlada en la nostra llengua, basada en la novel·la de Ferran Torrent –un dels llibres catalans de més èxit als darrers anys–, magníficament interpretada per actors del país o que hi estan prou vinculats, dirigida pel valencià Sigfrid Monleón –bon coneixedor del setè art i de la modernitat cinematogràfica–  i produïda per la barcelonina Oberon Cinematogràfica, SA i la valenciana NISA Producciones, SL.

Aquells que diuen que el català no sona bé al cinema, més val que es deixin estar de tòpics engreixats pels mals doblatges televisius i d’alguna distribuïdora barruda, que vagin a veure L’illa de l’holandès i s’adonin de les possibilitats immenses de la nostra llengua. El valencià que parlen els personatges funciona de debò, flueix amb naturalitat, i això, gràcies a uns diàlegs ajustats, eficaços i escrits de manera molt cinematogràfica per Sígfrid Monleón i el mateix Ferran Torrent –autors del guió, en col·laboració amb Teresa De Pelegrí i Dominic Harari.

Per a Monleón, la història de L’illa de l’holandès és intemporal, d’alè clàssic, i reconeix que l’ha volgut narrar de forma neta i sincera. Sense retòrica ni didascàlies, tractant de ser honest tan amb els personatges com amb l’espectador… Honestedat que el du a mostrar les tensions i les contradiccions dels protagonistes, alhora que els tracta amb respecte, càlidament i amb una mena de devoció per la dignitat que traspuen. Amb la càmera els enquadra de ple, de manera molt precisa i no exempta de lirisme matisat, per a comprendre’ls, ja sigui en escenes íntimes, ja sigui en seqüències ambientals. En copsa l’arrelament a aquella illa, que els permet una existència lliure i senzilla, allunyada de les quimeres –polítiques, econòmiques, professionals…– que sacsegen la vida a l’altre cantó del mar. En mostra la solidaritat que els uneix, com a única manera de defensar aquell últim paradís. En relata els conflictes íntims que els comporta l’arrelament, especialment als homes; ja que les respectives dones no voldran encatauar-s’hi o, simplement, en voldran fugir.

L’illa de Sigfrid Monleón és, alhora, l’arcàdia impossible de l’utopia i un autèntic refugi de pirates contemporanis –si bé la pel·lícula no ho explicita tant com Torrent a la novel·la. Aquell racó de món, on encara és possible viure harmònicament amb la Natura, vagarejar durant el lent lliscar de les hores del dia, contemplar la bellesa dels paisatges abruptes, compartir la quotidianitat amb la gent senzilla, és un indret sense institucions ni autoritats –el tarannà popular de l’únic guàrdia civil i els sentiments illencs de l’alcalde pedani esvaeixen qualsevol ombra de poder al territori–; un lloc que ha quedat fora de les coordinades temporals del viure a ritme intens i amb l’ambició devastadora de terres i relacions personals, que caracteritza la societat moderna. Allà, la vida present passa per davant del passat que puguin arrossegar uns i altres; de fet, l‘illa ha esdevingut l’aixopluc ideal per a individus –antics lladres, metge desplaçat, comunista condemnat…– fora de la llei dictada per polítics especuladors i corruptes. En aquesta illa, Monleón  projecta una mirada àcrata cap a la nostra societat. Tanmateix no es tracta d’un recurs engalipador de caràcter idílic; ja que, ben aviat, planteja fins a quin punt resulta intol·lerable aquell món per a la voracitat políticofinancera, que malda per a liquidar-lo, reconvertint-lo en espai de consum. En definitiva, aquella terra envoltada de mar és una al·legoria lúcida sobre la decepció i el desencant en què ha desembocat la transició política a casa nostra –no en va s’ambienta a l’any 1969 i el protagonista és un professor comunista repressaliat pel franquisme.

L’illa de l’holandès pateix limitacions pròpies d’una “opera prima”, especialment de caràcter narratiu –força algunes coses, n’explicita massa, es dispersa en alguns moments, manté escenes d’estricte valor funcional…–; però cal remarcar-ne la bellesa fotogràfica –que es conjuga amb la beutat del paisatge (d’Eivissa i Formentera) i dels diversos edificis que hi apareixen (de Barcelona i València)–, la magnificiència de la banda sonora de Pascal Comelade i José Manuel Pagan –fins i tot excessiva, en algun moment–, el bon treball de direcció d’actors, l’encert en la tria dels protagonistes i les grans aportacions que hi fan intèrprets com Emma Vilarasau, Juli Mira, Pere Ponce, Roger Casamajor, Cristina Plazas –quina presència i quina força!– o Feodor Atkine. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!