Club 7 Cinema

“L’home del Nord” / “El hombre del Norte” / “The Nothman”. Any 2022. Director: Robert Eggers. Guió: Sjón i Robert Eggers, inspirant-se en un mite escandinau. Repartiment: Alexander Skarsgård (Amleth),  Anya Taylor-Joy (Olga del Bosc de Bedolls),  Claes Bang (Fjölnir, el sense germans), Nicole Kidman (reina Gudrún), Ethan Hawke (el rei Aurvandil), Gustav Lindh (Thórir, l’Orgullós, fill de Fjölnir), Elliot Rose (Gunnar, fill de Fjölnir i Gudrún), Willem Dafoe (Heimir el boig). Durada: 2h17. Vista el dia 05.03.2023, en VOSC, per Movistar +.

Sinopsi -de Nick Riganas (imdb)-: L’era dels víkings. Amb la ment encesa d’odi i venjança, el príncep Amleth, el fill agraviat del rei Aurvandill War-Raven, es dirigeix cap a la freda, escombrada pel vent, Islàndia, per recuperar el que li van robar: un pare, una mare i un regne. I com un gos de guerra que flaira l’olor de l’enemic, el brutal Amleth s’embarca en una recerca assassina per trobar l’odiós adversari, la vida del qual està teixida per sempre amb la seva pels fils del destí. Ara, en nom de Valhalla, ningú pot aturar l’home del Nord, ni tan sols Déu.

Nota: molt interessant de llegir aquest article: “El hombre del Norte”: los vikingos que inspiraron ‘Hamlet’. S’hi explica la relació del mite escandinau que la pel·lícula reconstrueix amb la peça immortal de William Shakespeare i, sobretot, se’ns informa de com de documentada n’està la pel·lícula, sobre l’època dels vikings.

Comentari.

No creix aquesta pel·lícula fins que en Amleth va a enllestir la seva venjança i es retroba finalment amb sa mare. I tot i això, en cap moment no deixa de ser un “film de vikings”, en el sentit gairebé d’entreteniment per les aventures del protagonista.

No, no vol ser una superproducció d’acció, però d’acció i violència en té moltíssima. Tampoc en vol ser una de superherois, però l’Amleth gairebé ho sembla. Passa que Robert Eggers pretén reconstruir una història de vikings i els seus esclaus i ho fa a base de representar-ne batalles, captiveris, ritus bèl·lics, ritus funeraris, ritus lisèrgics, adoracions als deus Odin i Frey, invocacions mitològiques a les valquíries i les nornes, visions de l’arbre de l’estirp reial, litúrgia de l’espasa ‘màgica’… Ben ambientat, però amb una interpretació hieràtica, per encarcarada, d’Alexander Skarsgård, i molt acartonada d’ Anya Taylor-Joy. De fet, la majoria dels actors semblen figuretes guerreres i brutals de videojoc, sense gairebé tenir l’oportunitat d’aportar-hi res -potser l’excepció fóra el breu Ethan Hawke i el sobrepassat, intens, Willem Dafoe, amb un personatge que ja li diuen ‘el Boig’-. L’Eggers s’ha entretingut tant en la plomada reconstrucció que ha descurat la dramatització -tot són crits, proclames, sobtades revelacions…- i fins negligeix l’èpica del relat -si descartem la seqüència final-. I no diguem ja com ha desaprofitat l’avinentesa per a un qualsevol tractament temàtic -n’hi ha prou de pensar un xic amb el ‘Hamlet’ shakespearià i el seu gruix com per confirmar-nos encara més com n’és de prim i insubstancial “L’home del Nord”-.

A “El far” , Eggers -antic director de producció- ja va demostrar que era millor constructor d’ambients que no pas dramatitzador, ni tan sols narrador; molt menys, autor interessat en cap tema.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!