Club 7 Cinema

Üç Maymun / Three Monkeys / Les tres mones / Les Trois Singes

Sinopsi Una família desgavellada a base de petits secrets convertits en grans mentides, malda desesperadament de mantenir-se unida esquivant d’afrontar la veritat. Per no haver haver d’aguantar proves i responsabilitats massa dures, es nega aquesta veritat, es nega a veure-la, sentir-la o parlar-ne, com en el conte de les tres mones. Però, n’hi ha prou de jugar a les tres mones, per a esborrar qualsevol veritat?

Director Nuri Bilge CEYLAN. Fotografia Mehmet Ömür. Producció Zeynofilm (Turquia), NBC Film (Turquia), Pyramide Productions (França), BIM Distribuzione (Itàlia), IMAJ (Turquia). Durada 1h49. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Ahmet Rifat Sungar (Ismail), Hatice Aslan (Hacer), Yavuz Bingol (Eyüp), Ercan Kesal (Servet), Ceren Olcay (secretària)

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Nuri Bilge Ceylan.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 26.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Les tres mones, de Nuri Bilge Ceylan

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinema]

Dist. Fr. [Pyramide] Dist. It. [BIM]

Comentari

Decebedora ha resultat  Les tres mones (Üç Maymun), del turc Nuri Bilge Ceylan. Gira al voltant d’una família desgavellada, interessant-se sobretot per les mentides que els seus membres no volen encarar a canvi de mantenir-se units. Ceylan ho planteja amb un argument fulletonesc, sobre un xofer lleial al seu amo que accepta protegir-lo, inculpant-se’n un homicidi, i, mentre ell és a la presó, la dona s’enllita amb aquest amo, a canvi dels diners que permetran al fill jove comprar el cotxe amb què treballarà i s’allunyarà de les males companyies. Una història que dóna per poca cosa més que contemplar els sentiments que entren en joc i el pes del masclisme a la societat turca. En qualsevol cas, no resisteix l’estil contemplatiu del cineasta. Aviat esdevenen estones buides, els seus temps morts heretats d’Antonioni que tan prolíficament va emprar a Lluyà (Uzak), el film que el 2003 el va revelar internacionalment. I la seva fotografia, bonica, que transmet amb força la mediterraneitat del paisatge marítim de l’Estret del Bòsfor, acaba evidenciant que som davant les despulles artístiques d’un autor sense gaire cosa a dir i que s’aferra a l’estètica, inútilment

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!