Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

12 de maig de 2008
0 comentaris

Les pel·lícules de Canes 2008: “El canvi”

The Exchange / El canvi / L’Echange

Sinopsi Basada en una història real. Als anys vint, una dona es troba que li segresten el fill. L’acaba recuperant, però… és de debò el seu fill, aquella criatura? La dona s’encara a la corrupta policia de Los Angeles, per descobrir la veritat.

Director Clint EASTWOOD. Guió J. Michael Straczynski. Fotografia Tom Stern. Muntatge Joel Cox. Producció Imagine Ent. (EUA), Malpaso Prod. (EUA). Durada 2h20. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva

Repartiment Angelina Jolie (Christine Collins), John Malkovich (reverend Briegleb), Michael Kelly (tinent Lester Ybarra), Jeffrey Donovan (capità J.J. Jones), Jason Butler Harner (Gordon Northcott), Colm Feore (cap de policia)

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Clint Eastwood.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització 29.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO El canvi, de Clint Eastwood 

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma]

Producció [imagine entert.]

Comentari

Eastwood fa un autèntic recital de classicisme cinematogràfic, en la reconstrucció del cas d’una dona senzilla que, a final dels anys vint, lluità contra la corrupció i manipulació policial a Los Angeles, per recuperar el fill segrestat. No és Angelina Jolie, amb la seva pètria interpretació d’aquesta mare valenta, l’atractiu d’ El canvi; ni tampoc la presència potent de John Malkovich, en el rol d’un pastor protestant encarat a la tirania imperant a la ciutat. La força de la pel·lícula rau en el cas real que posa al descobert, a la divulgació del qual se sotmet totalment Clint Eastwood, renunciant a explorar les potencialitats que ofereix el relat. En efecte, assenyala el caràcter malèfic de l’ús despòtic del poder i els efectes inesborrables que acusen en els que el pateixen; deixa en evidència les històriques contradiccions judicials amb els drets humans i subtilment recorda el debat sobre la pena de mort. Fins i tot, evoca l’obra literària de James Elroy i el cinema que ha parlat de la criminalitat al voltant de Hollywood. Però no ho aprofundeix i prioritza la serena i impecable narració dels fets esfereïdorament reals que reconstrueix, signant un film que sembla destinat a acumular un munt de premis, començant per Canes i acabant pels Oscar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!