Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

12 de maig de 2008
0 comentaris

Les pel·lícules de Canes 2008: “Che”

Che

Sinopsi de la primera part, Argentina El 26 de novembre de 1956, Fidel Castro s’embarca cap a Cuba amb vuitanta rebels. Entre ells, Ernesto “Che” Guevara, metge argentí que comparteix amb Fidel Castro un mateix objectiu: fer caure el règim corrupte del dictador Fulgencio Batista. Aviat, el Che esdevé un combatent indispensable i un expert en les tècniques de la guerrilla. En llançar-se a la batalla, els camarades i el poble cubà se’l fan seu. Aquesta pel·lícula segueix l’ascensió del Che al decurs de la revolució cubana: primer, metge; després, comandant, i finalment heroi revolucionari.

Sinopsi de la segona part, Guerrilla L’endemà de la revolució cubana, el Che és al capdamunt del seu prestigi i poder. Sobtadament, s’esfuma i reapareix d’incògnit a Bolívia, on prepara un grup de camarades cubans i bolivians per la gran revolució llatino-americana. La crònica d’aquesta campanya boliviana és una història de tenacitat, sacrifici, idealisme i guerrilla, que acabarà fracassant, comportant la mort del Che. A través d’aquesta història, entenem més perquè el Che és encara un símbol d’idealisme i d’heroisme al cor de tanta gent arreu del món.

Director Steven SODERBERGH. Guió Steven Soderbergh, Peter Buchman. Fotografia Steven Soderbergh (amb el pseudònim Peter Andrews). Música Alberto Iglesias. Productors Steven Soderbergh, Laura Bickford. Producció Estudios Picasso (Espanya), Laura Bickford Productions (EUA), Morena Films (Espanya), Section Eight (EUA), Telecinco (Espanya), Wild Bunch (França). Gènere biopic. Durada 4h28. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva

Repartiment Benício Del Toro (Ernesto “Ché” Guevara), Khalil Méndez (Urbano), Franka Potente (Tamara Bunke), Demian Bichir (Fidel Castro), Eduard Fernández (René Barrientos), Jordi Mollà, Julia Ormond (Lisa Howard), Benjamin Bratt, Catalina Sandino Moreno, Jorge Perugorria, Fernando Arroyo, Oscar Jaenada, Rubén Ochandiano, Armando Riesco (Benny), Benjamin Benítez (Harry “Pombo” Villegas), Edgar ramírez (Ciro Redondo), Elvira Mínguez (Celia Sánchez), Jsu García (Jorge Sotus), Ramon Fernández (Héctor), Santiago Cabrera (Camilo Cienfuegos), Victor Rasuk (Rogelio Acevedo), Yul Vázquez (Alejandro Ramírez).

Nota La primera part, Argentina, s’ha filmat a Espanya (Madrid, Castella i Andalusia), Mèxic (Campeche, etc.) i Puerto Rico.

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Steven Soderbergh.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 26.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Che, de Steven Soderbergh

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [CommeAuCinéma] [AlloCine]

Dist. Fr. [Warner] Dist. It. [BIM]

Comentari

Tot i la gran interpretació -absolutament mereixedora de premi- que Benício Del Toro fa d’Ernesto Guevara, el biopic que Soderbergh ens serveix a Che resulta una obra desequilibrada i de durada innecessàriament llarga. En una primera part, francament correcta, descriu de manera didàctica i prou equànim el naixement de la figura del “Che”, reconstruint-ne la participació a la revolució cubana i comentant-la amb l’evocació dels discursos i declaracions periodístiques que va efectuar a Nova York el 1964, amb motiu de la seva històrica visita a l’ONU. És un relat que deixa l’èpica bèl·lica només per a l’episodi de la crucial conquesta de la ciutat de Santa Clara, sense que ni tan sols aparegui en pantalla l’entrada triomfal a l’Havana. Soderbergh focalitza l’interés a perfilar el personatge i en el caràcter exitós d’aquella experiència caribenya, per contrastar-la amb l’aventura utòpica i condemnada al fracàs que Guevara endegà a Bolívia i que ocupa tota la segona part del film. Fins i tot estilísticament contraposa les dues parts. La narració de la primera, fragmentada, de diferents textures visuals i dinàmica, a to amb l’empenta dels combatents, l’empantanega a la segona, d’acord amb el cul de sac en què es convertí la formació d’aquela guerrilla impossible a Bolívia. El problema és que són visualment pobres i argumentalment previsibles, anodines i definitivament mal fetes les seqüències amb els indígenes i altra gent de la muntanya boliviana. I les dels combats amb l’exèrcit, tenen la textura d’un telefilm barat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!