Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto els films que, projectats al Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes i a la Setmana de la Crítica, són primers llargmetratges i, per tant, aspiren a guanyar el guardó Càmera d’Or. Hi he afegit, també, els de l’ACID CANNES 2025.

Les ‘òperes primes’ de Canes 2025.

SESSIONS ESPECIALS.

FOTO: “Arco” (Diaphana).

D’ Ugo BIENVENU, “Arco“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h22.

Gèneres: Ciència-ficció, aventures, animació.

Sinopsi: L’Arco, de 12 anys, viu en un futur llunyà. Durant el seu primer vol amb el seu vestit arc de Sant Martí, perd el control i cau al passat. La Iris, una nena de la seva edat del 2075, el veu caure. El rescata i intenta per tots els mitjans enviar-lo de tornada a la seva època.

Amb: amb les veus de Swann Arlaud, Alma Jodorowsky, Margot Ringard Oldra, Oscar Tresanini, Vincent Macaigne, Louis Garrel, William Lebghil, Oxmo Puccino.

Guió: Ugo Bienvenu, Félix de Givry. Muntatge: Nathan Jacquard. Animació (supervisor): Adam Sillard. Supervisors de composició i 3D: Benoît Galant, Simon Cadilhac. Música: Arnaud Toulon.

Informació: Òpera prima. A la producció, entre d’altres, Natalie Portman.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Goodfellas. DF: Diaphana Distribution.

Festivals: Canes 2025 – Sessions Especials | Annecy 2025 | Ressons de Canes |

Sobre el director: Wikipédia, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies, Letterboxd.

Director: dibuixant i cineasta francès, des de 2010 realitza clips i curtmetratges, en solitari o en equip (amb Kevin Manach, Benjamin Charbit o Félix de Givry), que són emesos per Arte i Canal+. Com a autor gràfic, participa en documentals, realitzador de storyboards i director d’animació. Entre un gran ventall de facetes en la seva activitat (còmics, col·laboracions a la premsa, llargmetratges, cartells de festivals, publicitat, etc.), cal remarcar la seva implicació visual a Eden (Mia Hansen-Løve, 2014), on fins intervingué com a actor. És autor d’un gran nombre de curts d’animació i va dirigir 6 episodis de la sèrie Ant-Man (2017).

FOTO: “Qui brille au combat” (MUBI) .

De Joséphine JAPY, “Qui brille au combat” / “The Wonderers”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h36.

Sinopsi: Amb el teló de fons d’un estiu a la Riviera francesa, la família Roussier i el seu fràgil equilibri es veuen modelats pel diagnòstic incert de la Bertille, de 13 anys, que pateix una discapacitat greu. Els seus pares i la seva germana gran, la Marion, viuen amb la por constant de perdre-la. Desconnectada dels somnis adolescents típics, la Marion busca escapar en una relació amb un noi més gran. Quan sorgeix un nou diagnòstic, el futur de la família es redefineix, obrint possibilitats inesperades. La Bertille viurà, i també la seva família.

Amb: Mélanie Laurent, Pierre-Yves Cardinal, Sarah Pachoud, Angelina Woreth, Joséphine Japy, Félix Kysyl, Stéphane Varupenne, Anne Loiret, Thomas Gioria, Maxence Tual, Juliette Gasquet, Najim Zeghoudi, Birane Ba, Ilinka Lony, Pascal Decolland.

Guió: Joséphine Japy, Olivier Torres. Muntatge: Nicolas Desmaison. Fotografia: Romain Carcanade. Música: pendent.

Informació: Òpera prima. El títol en francès “Qui brille au combat” és el significat etimològic del nom Bertille.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, MUBI. VI: Pulsar Content*. DF: Apollo Films.

A Canes: Festival de Canes – Sessions Especials 2025 | Ressons |

Sobre la directora: Wikipédia, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies, Letterboxd.

Directora: Actriu de llarga carrera, començada quan encara era una nena de 10 anys, ha actuat, entre d’altres, a Les Âmes grises (2005), d’Yves Angelo, a Le Moine (2011), de Dominik Moll i Respire (2014), de Mélanie Laurent, i a la sèrie Tapie (2023). Informa Wikipèdia que Joséphine Japy va créixer amb una germaneta que patia una malaltia genètica que li causava comportament autista.

FOTO: “Mama” (Intramovies)

D’ Or SINAI, “Mama“.

Producció: Israel, Polònia, Itàlia. Any: 2025. Durada: 1h31.

Sinopsi: Després de molts anys treballant lluny de casa, la Mila es veu obligada a deixar temporalment la seva mansió costanera —i el seu amor secret— per tornar amb la seva família en un remot poble polonès. Però la tan esperada reunió queda lluny del que s’havia imaginat. A mesura que les tensions afloren, la Mila lluita per reparar el que va perdre, confrontant-se amb el cost de les seves decisions i la dona en què s’ha convertit.

Amb: Evgenia Dodina (Mila), Arkadiusz Jakubik, Katarzyna Łubik, Dominika Bednarczyk, Martin Ogbu, Chelli Goldenberg, Meir Suissa, Jowita Budnik, Artur Dziurman, Małgorzata Zawadzka, Kacper Zalewski.

Guió: Or Sinai. Muntatge: Michal Holand. Fotografia: Matan Radin. Música: Andrea Koch (Alcarràs).

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, ScreenDaily 24.04.2025. VI: Intramovies.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Havent dirigit el documental Violeta Mi Vida (2013) –La Débora, mare soltera que neteja cases, farà tot el que estigui al seu abast per convertir el Bat-Mitzvà de la seva filla Violeta, afectada de malaltia esquelètica, en el dia més feliç, un dia que serveixi com a evasió de la dura realitat de les seves vides-, la muntadora i cineasta israeliana Or Sinai va guanyar el Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes, amb Anna (2016) –En una calorosa jornada d’estiu, per primera vegada des de fa anys, l’Anna es troba inesperadament sola, sense el seu fill. És així que emprèn una errança pels carrers de la seva petita ciutat al desert, a la recerca d’un home que li doni una carícia, mal sigui per un breu instant-. El seu següent curt: Long Distance (2020) –La Raquel està perdent la vista fins al punt que ni tan sols pot trucar a la seva filla, que està de part a l’altra banda del món. Buscant ajuda, obre la porta als vianants. Desconeguts, que busquen un moment de connexió-.

FOTO: “Amélie et la métaphysique des tubes” (Haut et Court).

De Maïlys VALLADE i Liane-Cho HAN, “Amélie et la métaphysique des tubes” / “Little Amélie or the Character of Rain”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h17.

Sinopsi: L’Amélie és una nena belga nascuda al Japó. Gràcies a la seva amiga Nishio-san, el món és ple d’aventures i descobriments. Però el dia del seu tercer aniversari, un esdeveniment li canvia el curs de la vida. Perquè a aquella edat per a l’Amélie tot està en joc: la felicitat i també la tragèdia.

Film d’animació, amb: Loïse Charpentier (Amélie), Victoria Grobois (Nishio-San), Yumi Fujimori (Kashima-San), Cathy Cerda (Claude, l’àvia), Marc Arnaud (Partick, el pare), Laetitia Coryn (Daniele, la mare), Haylee Issembourg (Juliette), Isaac Schoumsky (André), François Raison (doctor/veu de ràdio).

Guió: Liane-Cho Han, Maïlys Vallade, Aude Py, Eddine Noel, adaptat de ‘Métaphysique des Tubes‘, d’Amélie Nothomb. Muntatge: Ludovic Versace. Animació: Juliette Laurent (direcció). Música (supervisor): Emmanuel Deletang.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Gebeka Films*. DF: Haut et Court. EF: 25.06.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre els directors: Maïlys Vallade (Tmdb,Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd), Liane-Cho Han Jin Kuang (Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd).

Directors: debutants en el llargmetratge tots dos cineastes, la Maïlys Vallade havia dirigit el curt animat The Lighthouse Keeper (2009), però la seva activitat principal ha estat fins ara al departament artístic d’animació, treballant layouts, storyboards, etc. i en Liane-Cho Han Jin Kuang ha treballat de director d’animació i animador, així com en storyboards.

FORA DE COMPETICIÓ.

FOTO: “Partir un jour” (© 2025 Topshot Films – Les Films du Worso – Pathé Films – France 3 Cinéma – Pathé Films).

D’Amélie BONNIN, “Partir un jour” / “Leave One Day”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h38.

Gènere: Comèdia agredolça.

Sinopsi: Just quan la Cécile anava a obrir el seu propi restaurant gastronòmic a París i a realitzar finalment el seu somni, ha de tornar desastrosament al seu poble natal perquè son pare ha tingut un infart. Lluny del renou de la vida urbana, recupera per casualitat el seu amor d’infantesa, en Raphaël; els seus records ressorgeixen llavors i les seves certeses vacil·len….

Tràiler: VOSA.

Amb: Juliette Armanet (Cécile), Bastien Bouillon (Raphaël), François Rollin (Gérard), Dominique Blanc (FanFan), Tewfik Jallab (Sofiane).

Guió: Amélie Bonnin, Dimitri Lucas., basat en el curt Partir un jour (2021). Muntatge: Héloise Pelloquet. Fotografia: pendent. Música: pendent

Informació: Òpera prima. Film d’inauguració de Canes 2025. La protagonista, Juliette Armanet, és una popular cantant, autora, pianista, també actriu, francesa. A la producció, entre d’altres, Sylvie Pialat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa 31.05.2024. VI: Pathé. DF: Pathé. EF: 13.05.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipédia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Debut en el llargmetratge d’aquesta cineasta francesa, autora del telefilm La mélodie du boucher (2013), cosignatària del documental La bande des français (2017), coneguda sobretot pel curt Partir un jour (2021). César al Millor Curtmetratge de Ficció, que ha donat peu a l’actual llarg, i realitzadora de 3 episodis de la sèrie Parlement (2023). Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

UN CERTAIN REGARD.

FOTO: “La misteriosa mirada del flamenco” (Arizona Distribution)

De Diego CÉSPEDES, “La misteriosa mirada del flamenco” / “The Mysterious Gaze Of The Flamingo” / “Le Mystérieux regard du flamand rose”.

Producció: Xile, França, Espanya, Bèlgica, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h44.

Nota sinòptica: Drama ambientat en una ciutat minera l’any 1984 en què una noia lluita contra els rumors d’una malaltia que es diu que es contagien els homes gai a través de la seva mirada

Sinopsi: Principis dels anys vuitanta, al desert xilè. La Lidia, d’onze anys, creix en una família ‘queer’ extravagant i afectuosa que troba refugi en un cabaret als afores d’una ciutat minera accidentada i polsosa. Quan una malaltia misteriosa i mortal comença a estendre’s —es rumoreja que es transmet amb una simple mirada, quan un home s’enamora d’un altre—, la comunitat es converteix ràpidament en objecte de pors i fantasies col·lectives. El seu estimat, tendre i maternal germà Alexo, un homosexual obès, de 28 anys, i les seves amigues transformistes són culpats de ser-ne portadors i la gent del poble els ataca. La Lidia ha d’enfrontar aquest mite homofòbic per protegir la seva única família. En aquest western modern, la Lidia s’embarca doncs en una recerca de venjança en un món consumit per l’odi i la intolerància, alhora que la família esdevé el seu únic refugi, i l’amor, potser, el perill més gran.

Amb: Tamara Cortés, Matías Catalán (Flamenco), Paula Dinamarca, Claudia Cabezas, Luis Dubó, Alfredo Castro, Andrés Almeida, Felipe Ríos,

Guió: Diego Céspedes. Muntatge: Martial Salomon. Fotografia: Angello Faccini. Música: Florencia Di Concilio.

Informació: Òpera prima. A la producció Quijote Films, Les Valseurs, ARTE France. Projecte desenvolupat a la 38a sessió de la Resiència de la Cinéfondation del Festival de Canes.i a la Residència 2020 de la Ikusmira Berriak del Festival de Sant Sebastià.  Va rebre el Premi Irusoin a la Postproducció, atorgat pel Festival de Sant Sebastià.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Charades. DE: BTeam. DF: Arizona Distribution.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb,  a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: El xilè Diego Céspedes debuta en el llargmetratge amb “La misteriosa mirada del flamenco” que, argumentalment, té coses dels seus dos curts anteriors: a Las criaturas que se derriten bajo el sol (2022) -presentat a la Setmana de la Crítica de Canes– la Nataly, una dona trans, acompanyada de la seva filla Secreto, visita Leon, l’antic amant de Nataly que viu en una misteriosa comunitat que fuig del sol, i aquest retrobament desperta en Nataly el record d’una relació tòxica i abusiva; a El verano del león eléctrico  (2018) –Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes-, amagat en una casa allunyada de la ciutat, l’Alonso (11 anys), acompanya la seva estimada germana (17 anys), que està esperant convertir-se en la setena dona del Lleó, un profeta que (segons algunes històries) s’electrocuta quan se’l toca. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “My Father’s Shadow” (Festival de Canes).

D’Akinola DAVIES, “My Father’s Shadow“.

Producció: Nigèria, Anglaterra, Irlanda. Any: 2025. Durada: 1h34.

Nota sinòptica: film semi-autobiogràfic que es desenvolupa en un sol dia a la capital nigeriana, Lagos, després de la crisi electoral de 1993.

Sinopsi: En Remi i l’Akin són germans i petits. Poden passar un dia amb el seu desconegut pare, en Folarin. Junts, van de viatge a Lagos i prenen consciència de la magnitud colossal de la ciutat, així com de les lluites diàries del seu pare. Tot això passa durant la crisi electoral nigeriana de 1993 i el malestar polític els posa en perill el viatge de retorn a casa.

Amb: Sope Dirisu (Folarin), Godwin Egbo, Chibuike Marvellous Egbo, Efon Wini (Bola).

Guió: Akinola Davies, Wale Davies. Muntatge: pendent. Fotografia: Jermaine Canute Edwards. Música: CJ Mirra, Duval Timothy.

Informació: Òpera prima. El co-guionista és germà del director. L’actor Sope Dirisu és especialment conegut pel seu treball a la sèrie de TV Gangs of London. A la producció, Element Pictures (la de Lanthimos, entre d’altres).

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, Variety, The Hollywood Reporter. VI: The Match Factory*. D-EUA: MUBI. DF: Le Pacte.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: anglès d’arrels africanes, debuta en el llargmetratge aquí, havent realitzat tot de curts, entre els quals Lizard (2021), també ambientat a Lagos i coescrit amb son germà, premiat a Sundance i nominat als BAFTA. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Urchin” (Ad Vitam)

De Harris DICKINSON, “Urchin“.

Producció: Anglaterra. Any: 2024. Durada: 1h39.

Nota sinóptica: En Mike, un sense llar de Londres atrapat en un cicle d’autodestrucció, brega per capgirar la seva vida.

Sinopsi: A Londres, en Mike viu al carrer, passant de feines esporàdiques a petits robatoris, fins al dia que l’empresonen. En sortir de la presó, amb l’ajuda dels serveis socials, intenta refer la vida lluitant contra els seus vells dimonis.

Amb: Frank Dillane (Mike), Megan Northam, Karyna Khymchuk, Shonagh Marie, Amr Waked.

Guió: Harris Dickinson. Muntatge: Rafael Torres Calderón. Fotografia: Josée Deshaies. Música: Alan Myson.

Informació: Òpera prima. Es descriu com un film cru i absurd, una història sobre els motius estranys que sempre ens acaben atrapant. A la producció, entre d’altres, Devisio Pictures, companyia -amb seu a Londres i Nova York- creada el 2024 per Harris Dickinson i Archie Pearch. Aquesta darrer ha declarat: “Urchin” suposa un debut emocionant per a Devisio i un pas atrevit per a en Harris [Dickinson] com a guionista i director” (..) “En Harris és un cineasta que accepta el risc, aporta una emoció crua i una visió diferent a la pantalla. “Urchin” reflecteix la seva profunda connexió personal amb aquests temes i el treball continuat que mena amb la seva comunitat. En Frank Dillane ofereix una interpretació increïblement vulnerable i inesperadament divertida que fa que aquesta pel·lícula sigui realment especial; paraules que criden l’atenció sobre el treball que hi hagi pogut fer Harris Dickinson en el guió i direcció, tenint en compte que el seu millor actiu com a actor és precisament la vulnerabilitat, la fragilitat masculina, la ferida interior, el matís dramàtic que aporta als seus papers (quan els cineastes estan al cas, és clar).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety 12.02.2025. VI: Charades. DF: Ad Vitam.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd, entrevista (com a actor) publicada a Icon/El País.

Director: L’actor anglès Harris Dickinson debuta en el llargmetratge, com a director, guionista i productor, amb aquest film, després d’haver realitzat quatre curtmetratges. Com a actor, la naturalitat de la seva precisió expressiva el fa un dels que cal prendre més en consideració de la seva generació. Li van molt millor els films diguem-ne intimistes -com Beach Rats (2017), Scrapper (2023), la sèrie Trust (2018)- en què pot transmetre la psicologia, l’estat d’ànim del seu personatge; si bé, amb el físic que té, troba feines importants també en què ha d’incorporar figures, no pas papers de complexitat interior, tot i que els treu amb professionalitat i lliurament -sigui la carnassa per al film gai Postcards from London (2018), sigui la simple presència a la d’acció The King’s Man (2021), sigui fent de model sexy a El triangle de la tristesa (2022) o del mascle assetjador sexual a La noia salvatge (2022)-. Gràcies al seu talent interpretatiu ha pogut sortir airós de reptes físics com els que li han significat The Iron Claw (2023) i Babygirl (2024).  El seu interès per l’interior dels personatges ha presidit també la seva tasca com a guionista i director dels seus curts: a Surface (2014), un adolescent que no només intenta afrontar la seva vida familiar, sinó també l’estigma de la malaltia mental,  just quan  pensa que ha trobat consol en un amic improbable, la seva batalla interior pren el control; a 2003 (2021), abans d’embarcar-se en el seu primer servei, un jove soldat i el seu pare han d’afrontar les doloroses realitats que fa temps que no es diuen entre ells. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Eleanor The Great” (Sony Pictures Classics).

De Scarlett JOHANSSON, “Eleanor The Great“.

Producció: EUA. Any: 2024. Durada: 1h38.

Sinopsi: L’Eleanor Morgenstein, de 90 anys, intenta refer la vida després de la mort de la seva millor amiga. Torna a Nova York després de viure dècades a Florida. Fer nous amics als noranta resulta difícil; però es fa amiga d’un estudiant de 19 anys.

Amb: June Squibb (Eleanor Morgenstein), Chiwetel Ejiofor, Jessica Hecht, Erin Kellyman, Greg Kaston, Will Price.

Guió: Tory Kamen. Muntatge: Harry Jierjian. Fotografia: Hélène Louvart. Música: Dustin O’Halloran.

Informació: Òpera prima. Els seguidors de la sèrie TV The Big Bang Theory podem identificar la velleta June Squibb com l’àvia estimada (la Meemaw) d’en Sheldon Cooper, que el visita per apamar la xicota, l’Amy Farrah Fowler. A la cerimònia dels Oscar 2025, Scarlett Johansson i June Squibb han aparegut juntes a l’escenari per a lliurar un guardó.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, Variety, The Hollywood Reporter. D: Sony Pictures Classics.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: prolífica actriu, dotada de gran bellesa i talent amb què enriqueix tota mena de produccions cinematogràfiques, ha treballat per directors com Robert Redford, els germans Coen, Sofia Coppola, Jonathan Glazer, Woody Allen, Noah Baumbach, Christopher Nolan, Justin Chadwick, Jon Favreau… Entre les seves memorables interpretacions, cal remarcar la perduda Charlotte de Lost in Translation (2003), la pagesa ajudant i model de Johannes Vermeer de La jove de la perla (2003), la tèrbolament desitjada Nola Rice de Match Point (2005), la Mary de Les germanes Bolena (2008), la misteriosa presència femenina d’ Under the Skin (2013) i la no menys seductora veu de Her (2013), la dona actriu que brega contra el seu divorci esgotador de Marriage Story (2019)… Ha dirigit anteriorment el molt i molt curt These Vagabond Shoes (2009) -en què un home ronda per la ciutat de Nova York per aconseguir un famós frankfurt de Nathan’s– i ha co-signat el film de concert musical American Express Unstaged: Ellie Goulding (2015).  Anteriorment, al Festival de Canes (com a actriu). Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

FOTO:  “Caravan” (Alpha Violet).

De Zuzana KIRCHNEROVÁ, “Karavan“ / “Caravan”.

Producció: Txèquia, Eslovàquia, Itàlia. Any: 2025. Durada: 1h40.

Nota sinòptica: Aclaparada per la maternitat, l’Ester roba una caravana i fuig al sud d’Itàlia amb el seu fill David, que té una discapacitat intel·lectual. Coneixen una jove rodamón el cor obert del qual transforma la seva família improvisada en quelcom més lliure, lleuger i ple d’una esperança inesperada.

Sinopsi: L’Ester, de 45 anys, ha dedicat la seva vida a cuidar del seu fill David, que té síndrome de Down i autisme. El seu vincle és intens, però també ho és el seu esgotament. Mentre visiten uns amics a Itàlia, les tensions augmenten: el comportament d’en David inquieta la llar i els demanen que dormin en una caravana. Aquella nit, l’Ester se’n va. A la vella autocaravana que serpenteja pel sud d’Itàlia, l’Ester s’atreveix a voler més de la vida. Però en David també comença a canviar: s’obre gradualment al món i a la Zuza, una vibrant rodamón que es converteix en la seva companya. Junts, el trio descobreix una alegria fràgil, un nou ritme i la possibilitat de llibertat.

Amb: Anna Geislerová (Ester), David Vodstrčil (David), Juliana Oľhová (Zuza), Jana Plodková, Mario Russo, Giandomenico Cupaiuolo.

Guió: Zuzana Kirchnerová, Tomáš Bojar, Kristína Májová. Muntatge: Adam Brothánek. Fotografia: Simona Weisslecher, Denisa Buranová. Música: Ondřej Mikula, Viera Marinová.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Alpha Violet.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Zuzana Kirchnerova, casada amb Simon Spidla i per això anomenada Zuzana Kirchnerova-Spidlova, és autora de dos curts, entre els quals Bába (2008) -“La mare no em va preguntar res. Simplement va acollir l’àvia. Ara està estirada al mig de la meva habitació. I jo l’he de cuidar. Sempre“-, guanyador del Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes. Ha dirigit també la sèrie Ctyri v tom (2013). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Pillion” (A24).

De Harry LIGHTON, “Pillion“.

Producció: Anglaterra, Irlanda. Any: 2025. Durada: 1h43.

Nota: Un ‘pillion’ és un coixí o seient secundari darrere del seient principal o de la sella d’una motocicleta o ciclomotor. Es diu que un passatger en aquest seient “viatja com a passatger”.

Nota sinòptica: Un home tímid queda bocabadat quan un motorista enigmàtic i increïblement guapo l’accepta com a submís.

Sinopsi: En Colin és un home tímid que deixa passar la vida. Això és així fins que en Ray, el líder impossiblement atractiu d’un club de motocicletes, el pren com a sotmès seu. En Ray treu en Colin de la seva trista vida suburbana, presentant-lo a una comunitat de ciclistes homosexuals i pervertits i li lleva tota mena de virginitats pel camí. Però a mesura que en Colin s’endinsa més en el món de les regles i misteris d’en Ray, comença a qüestionar-se si la vida d’un submís 24/7 és per a ell. Ha trobat la seva vocació o simplement ha canviat una forma d’ofec per una altra?.

Amb: Alexander Skarsgård (Ray), Harry Melling (Colin), Zamir Mesiti (Usher), Georgina Hellier (Reese), Brian Martin (Colton), Paul Tallis (‘pillion’), Kavcic Miha (‘pillion’), Douglas Hodge (Pete), Lesley Sharp (Peggy).

Guió: Harry Lighton, basat en el llibre ‘Box Hill’, d’Adam Mars-Jones. Muntatge: Gareth C. Scales. Fotografia: Nick Morris. Música: Oliver Coates.

Informació: Òpera prima. A la producció, Element Pictures.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, The Hollywood Reporter. VI: Cornerstone Films. D-EUA: A24. D-Anglaterra: Picturehouse Entertainment*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: fill de Sir Thomas Hamilton Lighton, 9è baronet Lighton de Merville, com son pare, va estudiar a l’Eton College. Director de curtmetratges, entre els quals Knitlab: XY (2016) –sobre una línia de roba inicialment masculina, finalment unisex, per andrògina-, Sunday Morning Coming Down (2016) – en el qual, dos germans bessons es dirigeixen a la ciutat costanera de Hastings, on un d’ells ha quedat amb un home. Ambientat el 1994, és una història d’amor fraternal que tracta l’exploració homosexual i la naturalesa del fetitxisme en un món pre-internet-, i Wren Boys (2017), nominat als BAFTA, als BIFA, a Sundance –és l’endemà de Nadal, i el pare Conor, un sacerdot catòlic del comtat de Cork, porta el seu nebot a la presó per visitar un dels reclusos. Aquesta és l’Irlanda moderna, un país que sovint critica la tradició i està disposat a abraçar els valors moderns, però dins dels murs de la presó s’apliquen normes diferents, i la vida sovint es veu eclipsada per l’amenaça de la violència-. Debuta ara en el llargmetratge. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Aisha Cant’ Fly Away” (MAD World Film)

De Morad MOSTAFA, “Aisha Can’t Fly Away“.

Producció: Egipte, Tunísia, Qatar, Aràbia Saudí, França. Any: 2025. Durada: 2h03.

Nota sinòptica: La pel·lícula segueix la història de l’Aisha, una cuidadora d’immigrants africans de 26 anys que resideix a Ain-shams, un barri del Caire amb una gran comunitat d’immigrants africans. Pels seus ulls, la pel·lícula explora les intricades dinàmiques d’un món en què la indiferència de les autoritats davant les tensions violentes entre egipcis i diverses nacionalitats africanes ha permès que diferents bandes en prenguin el control. La situació ràpidament es torna àcida després que un d’ells ofereix seguretat a l’Aisha a canvi d’un favor.

Sinopsi: L’Aisha és una cuidadora sudanesa de 26 anys que viu en un barri al cor del Caire, on presencia la tensió entre els seus companys migrants africans i les bandes locals. Atrapada entre una relació indefinida amb un jove cuiner egipci, un gàngster que li fa xantatge per aconseguir un tracte poc ètic a canvi de seguretat i una nova casa on ha de treballar, l’Aisha lluita per afrontar les seves pors i batalles perdudes, cosa que fa que els seus somnis es creuin amb la realitat i la porta a un carreró sense sortida.

Amb: Buliana Simon Arop (Aisha), Ziad Zaza, Emad Ghoneim, Mamdouh Saleh, Maha Mohammed Al-Adwani, Mohamed Abd El Hady, Achai Ayom.

Guió: Murad Mustafa, Mohammad Abdulqader, Sawsan Yusuf. Muntatge: Mohamed Mamdouh. Fotografia: Mostafa El Kashef. Música: Amin Bouhafa.

Informació: Òpera prima. La temàtica de la immigració africana a Egipte ja era present al curtmetratge de Morad Mostafa I promise you paradise (2023): Arran d’un violent accident, Eissa, un jove emigrant de 17 anys vingut d’Àfrica lluita contra rellotge a Egipte per salvar els seus éssers estimats, no importa el preu que paguin. Sobre “Aisha Can’t Fly Away”, el director ha manifestat: Vaig començar a pensar en aquesta pel·lícula fa un temps, reflexionant sobre moments que em van quedar atrapats a la memòria quan anava amb un microbús. Estava visitant el barri i em vaig adonar d’una dona africana amb la cara cansada, recolzant el cap a la finestra i dormint al meu costat. De sobte, es va despertar, espantada i va començar a plorar sense control. Això va impressionar tant als altres passatgers com a mi. Aleshores se’n va anar sense cap explicació. Això va desencadenar aquest projecte. La dona i aquell moment van romandre en la meva ment durant dies mentre intentava penetrar en la seva ment, preguntant-me pels seus somnis i malsons que s’havien fusionat amb el món real en una ciutat que és cruel amb la seva pròpia gent, i molt menys amb els nouvinguts (Atlas Ateliers). El projecte d’aquest film s’ha desenvolupat, entre d’altres, a la Residència de la Cinéfondation de Canes i al programa Next Step 2023 de la Setmana de la Crítica de Canes.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Atlas Ateliers, Arab Culture Funds, Variety 05.09.2024. VI: MAD World Film.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a la Residència de Canes, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Morad Mostafa, director egipci, és un veterà del “Berlinale Talents Campus” de Durban, i de la “Locarno Academy”. És autor i director de tres curtmetratges, tots seleccionats a Clermont-Ferrand tres anys consecutius i que s’han presentat en més de 300 festivals arreu del món (Setmana de la Crítica 2023). Aisha can’t fly anymore és el seu primer llargmetratge, que ve després del curt I promise you paradise (2023), seleccionat a la Setmana de la Crítica de Canes.-en el qual, després d’un accident violent, l’Eissa, jove emigrant de 17 anys procedent de l’Àfrica, lluita contrarellotge a Egipte per a salvar els seus familiars i poc li importa el preu que n’hagi de pagar-.  Entre els seus treballs anteriors, Ward’s Henna Party (2020) –una pintora de henna sudanesa que viu a Egipte, va a una de les zones properes a Giza per preparar una núvia per al seu casament i la seva filla de 7 anys, “Ward”, l’acompanya i comença a passejar i descobrir aquell indret-, What We don’t know about Mariam (2021) –la protagonista va a un hospital públic amb el marit i la filla, sagnant i patint un fort dolor a l’abdomen– i Khadiga (2021) –la Khadiga, jove mare que viu sola amb el seu nadó des que el marit se n’ha anat a treballar a una ciutat remota, en un dia normal, recorre l’enrenou dels carrers del Caire per fer algunes visites on se sent incòmoda-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “The Plague” (Festival de Canes)

De Charlie POLINGER, “The Plague“.

Producció: Romania, EUA. Any: 2025. Durada: 1h35.

Gènere: terror psicològic.

Nota sinòptica: la pel·lícula va d’adolescents i waterpolo. El protagonista és un noiet socialment incòmode que suporta la jerarquia despietada d’un campus de waterpolo, però la seva ansietat es converteix en una espiral de turbulència psicològica durant l’estiu.

Sinopsi: En un campament de waterpolo masculí, un nen de dotze anys és marginat pels seus companys de classe segons una cruel tradició que dicta que un d’ells és portador d’una malaltia que anomenen “la pesta”. A mesura que la línia entre el joc i la realitat es torna cada cop més borrosa, comença a témer que l’acudit amagui alguna cosa real.

Amb: Joel Edgerton (el pare), Everett Blunck (Ben), Lucas Adler (Logan), Kenny Rasmussen (Eli), Kayo Martin (Jake), Kolton Lee (Corbin), Caden Burris (Matt), Lennox Espy (Julian), Elliott Heffernan (Tic Tac).

Guió: Charlie Polinger. Muntatge: Simon Njoo, Henry Hayes. Fotografia: Steven Breckon. Coreografia: Celia Rowlson-Hall. Música: Johan Lenox.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: AGC International*/ Cinetic Media*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: autor d’un bon nombre de curtmetratges, el nord-americà Charlie Polinger debuta ara en el llargmetratge, havent realitzat, entre els seus films anteriors: Sauna (2018) -en què un adolescent ansiós i desgarbat lluita contra els assetjadors, la pubertat i la seva por a la mortalitat quan els seus pares l’envien a un campus d’estiu de waterpolo-; A Place to Stay (2018) –Kansas City 1959: Quan el xicot d’Andy el deixa, Andy fa un viatge per enfrontar-s’hi i descobreix la doble vida del seu amant-, i el thriller psicològic Fuck Me, Richard (2023) –recuperant-se d’una cama trencada, una solitària obsessionada amb l’amor es veu immersa en una apassionada història romàntica a distància. I en Ricard és perfecte en tots els sentits, excepte que potser és un estafador-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “The Chronology Of Water” (Les Films du Losange).

De Kristen STEWART, “The Chronology Of Water“.

Producció: EUA, França, Letònia. Any: 2025. Durada: 1h30.

Nota sinòptica: Biopic de la nedadora Lidia Yuknavitch, convertida en artista, que explora els problemes de la sexualitat, el dolor i l’addicció.

Sinopsi: Lidia Yuknavitch  és una dona que va trobar la salvació, després d’una infància i joventut marcats pels abusos i addiccions, en la literatura i la natació i va acabar convertint-se en una exitosa mestra, mare i escriptora.

Amb: Imogen Poots (Lidia Yuknavitch), Thora Birch (Claudia), Tom Sturridge, Michael Epp, Earl Cave, Susannah Flood, Kim Gordon, Jim Belushi (Ken Kesey).

Guió: Kristen Stewart, Andy Mingo, basat en el llibre de memòries The cronology of water, de Lidia Yuknavitch. Muntatge: Jacob Schulsinger (o Olivia Neergaard-Holm). Fotografia: Corey C. Waters. Música: Paris Hurley.

Informació: Òpera prima. A la producció, entre d’altres, Ridley Scott. Diu Variety, sobre la pel·lícula: Segons la sinopsi oficial, es tracta de “convertir el trauma en art” i segueix la Lidia “des dels seus primers records d’infància al nord-oest del Pacífic, passant per fallades explosives i errors, nens que gairebé ho eren, relacions tòxiques, herois de l’art, victòries i pèrdues”. (..) La pel·lícula “es deixa endur per l’aigua dels records de la Lidia en el seu viatge per convertir-se en escriptora professional, recuperant la seva pròpia història escrivint-ne una amb la qual pugui viure”, continua la descripció. “”The Cronology of Water” és una exploració en profunditat de la sexualitat, de la creativitat, una mirada inquebrantable a tots els detalls sanguinolents de tenir un cos femení i una representació sensible del vocabulari emocional de la joventut”.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd,  Variety, The Hollywood Reporter. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: tot i que va començar a fer d’actriu als vuit anys d’edat, Kristen Stewart és de la fornada que es va consagrar amb la saga Crepuscle / Twilight i s’ha forjat una carrera treballant en productes ben diversos, ha anat treballant amb cineastes com Walter Salles (On the Road), Olivier Assayas (Clouds of Sils Maria, Personal Shopper), Woody Allen (Café Society), David Cronenberg (Crimes of the Future), ha protagonitzat ‘biopics’ remarcables con Seberg i Spencer, ha intervingut en un drama psicològic com Still Alice i en una història romàntica fantasiosa com Equals. Havent fet pública ostensiblement la seva identitat sexual, va protagonitzar, implicant-s’hi a fons, el thriller lesbià Sang als llavis. La seva personalitat i trajectòria li van valer l’honor de presidir el Jurat Internacional del Festival de Berlín 2023. Ara debuta com a directora de llargmetratges, havent realitzat fins ara algun vídeo i un parell de curtmetratges [Come Swim (2017) –díptic del dia a dia d’un home; retrats mig impressionistes i mig realistes– i Boygenius: The Film (2023) –presentació especial de tres cançons del grup d’indie rock estatunidenc Boygenius-]. Ha dirigit també 1 episodi de la minisèrie Homemade (2020). Anteriorment, al Festival de Canes (com a actriu). Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

CANNES CLASSICS.

FOTO: “My Mom Jayne: A Film by Mariska Hargitay” (Festival de Canes).

De Mariska HARGITAY, “My Mom Jayne: A Film by Mariska Hargitay“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 1h46.

Sinopsi: Mariska Hargitay només tenia tres anys quan la seva mare, la llegenda de Hollywood Jayne Mansfield, va morir tràgicament en un accident de cotxe amb Mariska al seient del darrere. My Mom Jayne segueix la Mariska Hargitay en la seva recerca de respostes sobre la seva mare, la icona banyada en flaix, l’artista, la mare que mai va conèixer. A través d’una sèrie d’entrevistes íntimes amb familiars i amics, així com una àmplia gamma de fotos i vídeos familiars mai vistos, descobrim amb la Mariska qui era la Jayne, no només per al públic, sinó també per a les persones més properes a ella.

Amb: Jayne Mansfield (imatges d’arxiu), Mariska Hargitay, Mickey Hargitay Jr, Zoltan Hargitay, Ellen Hargitay, Rusty Strait.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Imdb, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes – Cannes Classics – Documentals sobre el cinema: sobre Jayne Mansfield.

Comentari del Festival: Una producció de Mighty Entertainment i HBO. Amb la presència de Mariska Hargitay.

QUINZENA DELS CINEASTES – Llargmetratges.

FOTO: “Les Filles Désir” (Zinc Film).

De Prïncia CAR, “Les Filles Désir” / “The Girls We Want”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h33.

Nota sinòptica: Quan la Carmen, d’esperit lliure, entra al món aparentment perfecte d’amistat i amors de la Yasmine, les creences de llarga durada sobre l’amor i la identitat comencen a trontollar, desafiant tot el que una vegada va donar per fet.

Sinopsi: Marsella en ple estiu. Als 20 anys, l’Omar i la seva colla, respectats monitors d’un centre d’esbarjo del barri, classifiquen les noies en dues categories: les que et fots i amb aquelles amb què et cases. El retorn de la Carmen, amiga de la infància i exprostituta, altera i qüestiona el seu equilibri, el paper de cada membre del grup, la seva relació amb el sexe i l’amor.

Amb: Housam Mohamed (Omar), Leia Haichour (Yasmine), Lou Anna Hamon (Carmen), Kader Benchoudar (Tahar), Mortadha Hasni (Ismaël), Achraf Jamai (Ali), Nawed Selassie Said (Momo).

Guió: Prïncia Car, Léna Mardi. Muntatge: Flora Volpelière. Fotografia: Raphaël Vandenbussche. Música: Damien Bonnel, Kahina Ouali .

Informació: Òpera prima. Estrena mundial.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: SND*. DF: Zinc Film. EF: 16.07.2025.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: La cineasta belga Prïncia Car havia dirigit fins ara alguns curtmetratges, un dels quals és Barcelona (2019), en què un diumenge, a Marsella, una colla de joves planeja escapar-se a Barcelona. Va treballar d’ajudant de producció a Eden (2014), de Mia Hansen-Løve.

FOTO: “La danse des renards” (© Helicotronc i Les Films du Poisson – Jour2fête).

De Valéry CARNOY, “La danse des renards“ / “Wild Foxes”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h32.

Nota sinòptica: La vida d’un jove atleta en un internat queda trasbalsada després de sobreviure a un perillós accident. A mesura que es qüestiona la carrera a la boxa i la seva amistat més propera, les guineus emergeixen del bosc proper.

Sinopsi: En un internat esportiu, a en Camille, jove boxejador virtuós, el salva ‘in extremis’ d’un accident mortal el seu millor amic Matteo. Després d’una ràpida recuperació, li agafa gradualment un dolor inexplicable, amenaçant-li tant els somnis de grandesa com la pròpia relació amb l’equip. Al ring i en el món d’un home, no hi ha lloc per a la debilitat.

Amb: Samuel Kircher (Camille), Fayçal Anaflous (Matteo), Jef Jacobs (LPF), Anna Heckel (Yas), Jean-Baptiste Durand (Bogdan, entrenador de boxa), Hassane Alili (Nasserdine), Salahdine El Garchi (Coreb), Frédéric Clou (metge d’urgències), Yoann Blanc.

Guió: Valery Carnoy. Muntatge: Suzana Pedro. Fotografia: Arnaud Guez. Música: Pierre Desprats.

Informació: Òpera prima. (..) Produït per Hélicotronc [Bèlgica] amb Les Films du Poisson* [França], “La Danse des renards” marca el pas al llargmetratge de Valéry Carnoy, autor del còmic curt “Titan”. Ambientada en el món ultra contemporani i apassionant dels internats esportius d’alt nivell, (..) Valéry Carnoy hi continua explorant les masculinitats joves, les exigències de les amistats sinceres i tòxiques i les pressions d’un sistema establert (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: The Party Film Sales. DF: Jour2fête.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Dels curtmetratges que ha dirigit anteriorment, especialment dos han tingut un notable recorregut per festivals internacionals. Són Ma planète (2018) -sobre un forner d’uns cinquanta anys que, després d’una baralla amb la seva dona, coneix una jove fotògrafa contemporània a qui li agrada la forma grossa del seu cos- i Titan (2021), estrenat a la Competició Berlinale Shorts -en el qual un noiet de tretze anys vol integrar-se a la colla d’en Malik i ha de passar per un estrany ritual-.

FOTO: “Brand New Landscape” (Luxbox).

De Yuiga DANZUKA, “Brand New Landscape” / “見はらし世代”.

Producció: Japó. Any: 2025. Durada: 1h55.

Nota sinòptica: En el paisatge en constant canvi de Shibuya, a Tòquio, en Ren treballa com a repartidor d’orquídies. Turmentat per la pèrdua de la seva mare, la Yumiko, que es va suïcidar quan ell era petit, fa temps que està allunyat del seu pare, en Hajime, arquitecte paisatgista. Un dia, durant un lliurament normal, en Ren topa cara a cara amb en Hajime…

Sinopsi: En Ren és un noi que lliura orquídies per a ocasions festives. Després que la seva mare se suïcidés a la seva infància, es va distanciar del pare, un dissenyador de paisatges. Ara, en Ren passa els dies conduint per Tòquio per fer lliuraments. Un dia, mentre descansa en un parc, veu persones sense llar obligades a marxar per la remodelació, cosa que li recorda quan el seu pare va ajudar a construir un complex comercial a Shibuya. Més tard, mentre lliura flors a una galeria que acull una exposició de son pare, en Ren se’l troba, inesperadament. L’home ha tingut èxit i sembla que no ha canviat, encara centrat en la feina, separat de la família. Amb l’esperança de refer la família trencada, en Ren parla amb la seva germana, l’Emi, però ella li respon fredament: “El passat ja no importa”, mentre es prepara per al matrimoni. Turmentat per la distància a la seva família, en Ren recorda una àrea de servei on van compartir un àpat abans de la mort de la seva mare. Hi porta el pare i l’Emi, amb l’esperança de retrobar-se. Comença la seva última nit com a família de quatre.

Amb: Kurosaki Kodai (Takano Ren), Endô Kenichi (Takano Hajime), Igawa Haruka (Takano Yumiko), Kiryu Mai (Takano Emi), Kikuchi Akiko (Maki), Nakamura Aoi (Ando Akira), Nakayama Shingo (Takuya), Yoshioka Mutsuo (Hirata), Su Yuchun (Zhāng), Hattori Misaki (Natsuki), Ishida Riko (Emi, de petit), Arao Rintaro (Ren, de petit)

Guió: Yuiga Danzuka. Muntatge: Majima Uichi. Fotografia: Furuya Koichi. Música: Teranishi Ryo.

Comentari de la Quinzena dels Cineastes: el primer llargmetratge del cineasta japonès de 26 anys Yuiga Danzuka, és un delicat regal per al món del cinema de Japó. Narra la història d’una família que es retroba anys després de la pèrdua de la seva mare. Amb una direcció elegant i una representació profundament commovedora de certs racons de Tòquio, la pel·lícula explora suaument la família i relacions pares-fills d’una manera que recorda la riquesa i la bellesa del «cinema Ozu» (Julien Rejl, director artístic de la Quinzena, a la Roda de Premsa del 15 d’abril).

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Luxbox.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Nascut a Tòquio el 1998. Es va graduar al Curs de Ficció a l’Escola de Cinema de Tòquio. El seu treball de graduació DESPRÉS DE LA NIT AL PONT ​​(2019) va rebre premis del Festival Internacional de Cinema de Nara, del Festival de Cinema Shimokitazawa, del Festival de Cinema Tama New Wave i del Festival de Cinema Uedajokamachi – va de dos germans que van perdre la mare per suïcidi de ben petits i viuen una vida tranquil·la junts a Tòquio. Una nit, el germà gran, en Yusuke, coneix una dona que intenta saltar d’un pont, la Natsuki, i comença a agradar-li. L’altre germà, l’Akihiro, descobreix inesperadament el secret de la Natsuki.-. També és autor del curtmetratge FAR, FAR AWAY (2022) -té de protagonista la Sara, de 21 anys i que treballa en un restaurant familiar. La noia no ha pogut amagar el disgust que d’entrada li ha provocat la visita d’en Takeuchi al restaurant, per passar una entrevista de feina. En tornar a casa amb bicicleta, en Yuto, el xicot de la Sara i també company seu a la feina, li explica que va veure en Takeuchi dret al mig d’un carrer amb els ulls tancats. El primer dia laborable d’en Takeuchi, ella i en Takeuchi només esperen l’obertura del restaurant, però…-. A Vimeo.

FOTO: “The President Cake” (Doha Film Institute).

De Hasan HADI, “The President’s Cake” / “Mamlaket al-Qasab”.

Producció: Iraq, Qatar, EUA. Any: 2025. Durada: 1h42.

Nota sinòptica: És el “dia del sorteig” a tot l’Iraq, quan les escoles seleccionen els estudiants que tindran l’honor de portar regals a les celebracions locals obligatòries de l’aniversari del president Saddam Hussein. La Lamia, de 9 anys, viu als aiguamolls històrics amb la seva àvia enèrgica, la Bibi. Abans que vagi a l’escola, la Bibi li ensenya trucs enginyosos per evitar ser escollida per al pastís del president. Tanmateix, quan en Musa, el professor autoritari, crida el nom de la Lamia per a la tasca més difícil, el pastís d’aniversari, no té més remei que acceptar-ho. Negar-s’hi podria significar empresonament o fins i tot la mort.

Sinopsi: A l’Iraq de Saddam Hussein, la Lamia, de 9 anys, rep la difícil tasca de fer un pastís per celebrar l’aniversari del president. La seva recerca d’ingredients, acompanyada del seu amic Saeed, li capgira lavida quotidiana.

Amb: Banin Ahmad Nayef (Lamia), Sajad Mohamad Qasem (Saeed), Waheed Thabet Khreibat (Bibi), Rahim AlHaj (Jasim).

Guió: Hasan Hadi. Muntatge: Andu Radu. Fotografia: Tudor Vladimir Panduru. Música: diversos.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial. A la producció executiva, Eric Roth i Marielle Heller.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Doha Film Institute. VI: Films Boutique*. DF: Tandem*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes, Museum of the Moving Image.

Director: Muntador, professional del so, Hasan Hadi ha dirigit el curtmetratge Swinnsuit (2021) -en què una dona intenta incansablement escapar-se de portar un burkini per a la competició de natació de l’escola secundària, avergonyida per la seva forma i significat cultural – film amb el qual va guanyar un premi qualificat per a l’Oscar a Urbanworld i va ser distribuït per  HBO Max. És becari de Guió i Direcció del Sundance Institute 2022 i va rebre el premi Sundance Institute/NHK Award 2022 i la beca SFFILM Rainin Grant pel seu debut. També ha treballat com a professor adjunt al programa de cinema de postgrau de la NYU i va rebre el premi Black Family Short Film Award.

FOTO: “L’Engloutie” (Le Group Ouest).

De Louise HÉMON, “L’Engloutie“ / “The Girl in the Snow”

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h38.

Nota sinòptica: 1899. Alts Alps. “Soudain” és un llogaret envoltat de neu als altiplans d’una muntanya remota. Els seus habitants veuen l’arribada, una nit de tempesta, d’Aimée, una jove mestra, laica i republicana, que es quedarà l’hivern per ensenyar a un grapat de nens. Però poc després de la seva arribada, una allau engoleix un primer alpinista….

Sinopsi: “Soudain” és un llogaret enfilat a les altures vertiginoses d’una muntanya remota. En una nit de tempesta, els seus habitants veuen que els arriba l’Aimée, la seva primera mestra, republicana i laica, que es quedarà a l’hivern per ensenyar a un grapat de nens. Malgrat la desconfiança que percep en l’aire gelat, la jove s’incorpora a poc a poc a la vida de la comunitat, decidida a posar llum a les seves creences fosques. Però els rituals i llegendes que descobreix aviat comencen a perseguir les seves nits. A mesura que masses de neu cobreixen la muntanya, l’Aimée s’apropa a l’Enoch i en Pépin, dos amics la sensualitat dels quals capta totes les seves mirades. És aleshores que el vell Júpiter, ancià del poble, trenca la pipa. El seu fèretre l’enganxen al terrat de l’escola, perquè el terra estava massa gelat per enterrar-lo allà. Mentre l’ambient és de dol, el creixent desig d’Aimée pels joves del poble l’engoleix de sobte…

Amb: Galatea Bellugi (Aimée), Matthieu Lucci (Enoch), Samuel Kircher (Pépin), Sharif Andoura (un dels pares).

Guió: Louise Hémon i Anaïs Tellenne, amb la col·laboració de Maxence Stamatiadis. Muntatge: Carole Borne. Fotografia: Marine Atlan. Música: Emile Sornin.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial. Diu Louise Hémon: La muntanya, rarament present en el cinema contemporani, representa per a mi un dipòsit inesgotable d’històries. Vull representar un territori inexplorat, arcaic i les poblacions que acull en forma d’un tancat colpejat pel vent i la neu. M’agradaria evocar breument la història d’un sistema educatiu popular nascut al segle XIX als Alts Alps per combatre la ignorància i l’obscurantisme. El meu personatge principal, l’Aimée, és una jove plena de certeses, compromesa amb un ideal republicà i laic, i que serà trastornada per l’irracional, fins fins i tot en la seva carn. El plaer i els allaus fluiran en una mateixa deflació. Vull transmetre una visió habitada, divertida i sensual d’un paisatge hostil. Vull mostrar els vincles entre l’erotisme i una naturalesa tel·lúrica i aterridora, entre l’auge del desig i els mites que ens fan i ens constitueixen. Prix à la Création de la Fondation GAN 2023. A la producció, ARTE France i Take Shelter.

Enllaços: Web de la directora, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa, Le Group Ouest, Trois Couleurs-Entrevista a la cineasta. VI: Kinology**. DF: Condor Distribution*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Louise Hémon dirigeix ​​pel·lícules i ​​obres de teatre. Formada al Taller de Documentals Fémis, els seus documentals creatius (L’HOME MÉS FORT, UNE VIE DE CHÂTEAU, SALOMÉ) s’emeten a Arte, Canal+ així com a festivals internacionals com Hot Docs-Toronto, Hors Pistes-Centre Pompidou-París, FIFIB-Bordeaux, dokumentART, Côté Court-PARTanti. Els seus espectacles (EL GRAN DEBAT, ELS OCEANÒGRAFS, RITUAL 5: LA MORT), signats amb Emilie Rousset, es mostren al Festival d’Automne de París així com al Festival New Settings de la Fundació Hermès (Fondation GAN). Autora d’alguns documentals, de curts i de sèrie TV, també ha estat directora de càsting, així com guionista. Ara debuta en el llargmetratge de ficció.

FOTO: “Lucky Lu” (Tmdb).

De Lloyd LEE CHOI, “Lucky Lu“.

Producció: EUA, Canadà. Any: 2025. Durada: 1h43.

Sinopsi: Un repartidor a Nova York descobreix que li han robat la bicicleta elèctrica. Després d’anys d’estar-ne lluny, la seva família hi ve de camí, i ara ha d’enfrontar-se a una ciutat implacable i lluitar per preservar la vida fràgil que s’ha passat tants anys construint.

Amb: Chang Chen (Lu Jia Cheng), Fala Chen (Si Yu), Carabelle Manna Wei (Yaya), Alex Veadov (Alexander, el botiguer), Laith Nakli (Markos), Perry Yung (Zhang), Sarah Baskin (Jessica).

Guió: Lloyd Lee Choi. Muntatge: Brendan Mills. Fotografia: Norm Li. Música: Charles Humenry.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial. El director va tenir el curt “Same Old” a la Competició del Festival de Canes 2022, en què un repartidor de menjar a Nova York passa la nit mirant de trobar la bicicleta elèctrica que li han robat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety 05.09.2024. VI: Film Constellation*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes, a la web del cineasta.

Director: En Lloyd Lee Choi és un director coreano-canadenc establert a Nova York. Ha treballat en publicitat, creant campanyes globals per a Google, Chevrolet, Sony i Peloton, per anomenar-ne només algunes. Ha realitzat algun vídeo i certs curtmetratges, éssent els dos darrers el ja esmentat Same Old (2022), sobre el repartidor a qui furten la bicicleta elèctrica, i Closing Dynasty (2023), premiat a la Berlinale · Generation KPlus, i en el qual una escolar de set anys maquina maneres de fer diners pels carrers de Nova York.

FOTO: “Sorry, Baby” (A24).

D’ Eva VICTOR, “Sorry, Baby“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 1h43.

Nota sinòptica: Alguna n’hi ha passat a l’Agnes. Mentre el món segueix endavant sense ella, la seva amistat amb la Lydie continua sent un refugi preciós. Entre rialles i silencis, el seu vincle indestructible li permet entreveure el que vindrà després.

Sinopsi: L’Agnes ha de superar les seqüeles d’un esdeveniment traumàtic mentre intenta trobar el camí cap al benestar. Intentarà fer-ho amb el suport de la millor amiga, la veïna i un petit gatet. Així intentarà tornar a connectar amb la vida quotidiana. Un sandvitx preparat amb afecte es converteix en l’inesperat consol en el procés de recuperació. Gràcies a petits gestos d’amor i amistat, Agnes intenta superar el seu dolor, tot recordant que, encara que les cicatrius es quedin, la vida continua endavant.

Amb: Eva Victor (Agnes), Naomi Ackie (Lydie), Lucas Hedges (Gavin), Louis Cancelmi (Preston Decker), Kelly McCormack (Natasha), John Carroll Lynch (Pete), Hettienne Park (Eleanor Winston).

Guió: Eva Victor. Muntatge: Randi Atkins, Alex O’Flinn. Fotografia: Mia Cioffi Henry. Música: Lia Ouyang Rusli.

Informació: Film de cloenda de la Quinzena 2025. Òpera prima. Presentada prèviament al Festival de Sundance 2025- secció US Dramatic, on guanyà el premi al guió. A l producció, entre (molts) altres, Barry Jenkins.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Sensacine, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, IndieWire 27.01.2025, Deadline 27.01.2025, The Hollywood Reporter 24.01.2025. VI: A24 / Charades. D-EUA: A24. E-EUA: 27.06.2025. DF: Wild Bunch*. EF: 23.07.2025. DI: I Wonder Pictures*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: Tot i que és nascuda a París, Eva Victor té nacionalitat nord-americana (els seus pares se’n van anar a San Francisco quan ella tenia 1 any d’edat).Havent treballat al web faminista satíric Reductress, ha col·laborat en una secció del ‘New Yorker’, ha estat activa amb vídeos a Twitter i per a Comedy Central; actriu de televisió i cinema, ha dirigit 4 episodis de la sèrie de TV Eva vs Anxiety (2019-2020), abans de debutar amb “Sorry, Baby”, que ha escrit, interpretat i dirigit.

FOTO: Fragment del cartell de “Girl on Edge” (Tmdb).

De Jinghao ZHOU, “Girl on Edge” / “Hua yang shao nv sha ren shi jian” (花漾少女杀人事件).

Producció: Xina. Any: 2025. Durada: 1h48.

Nota sinòptica: La patinadora artística Jiang Ning lluita per salvar la seva carrera sota la mirada implacable de la seva mare i entrenadora, Wang Shuang. A la pista de gel, troba una ànima bessona en la Zhong Ling. Però quan la Wang comença a entrenar la Zhong, les tensions augmenten i l’ambició de la Jiang es converteix en una obsessió que ho consumeix tot.

Sinopsi: La Jiang Ning, que ha crescut en una família monoparental, s’entrena dur per a l’última oportunitat de la seva carrera. Inesperadament, l’aparició d’una talentosa oponent, la Zhong Ling, li treu el favor de la seva mare i entrenadora Wang Shuang. La relació entre totes tres comença a complicar-se i a ser confusa mentre un accident fatal d’”assassinat” es desenvolupa silenciosament…

Amb: Zhang Zifeng (Jiang Ning), Ma Yili (Wang Shuang), Ding Xiangyuan (Zhong Ling).

Guió: Jinghao Zhou. Muntatge: Jinghao Zhou, Qi Xiaodong. Fotografia: Yu Jing-Pin. Música: Björn Shen.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Zhou Jinghao va néixer i créixer a la Xina. Va estudiar informàtica i ciències polítiques a Harvard, i després va treballar a Silicon Valley abans de deixar el món tecnològic per dedicar-se al cinema. Ha escrit i dirigit diversos curtmetratges i documentals (Quinzena).

SETMANA DE LA CRÍTICA DE CANES.

FOTO: “A Useful Ghost” (Setmana de la Crítica).

De Ratchapoom BOONBUNCHACHOKE, “A Useful Ghost” / “Un Fantôme Utile” / “Pee Chai Dai Ka” (“ผีใช้ได้ค่ะ”).

Producció: Tailàndia, França, Singapur, Alemanya. Any: 2025. Durada: 2h10.

Sinopsi: En March està de dol per la recent mort de la seva dona Nat, víctima de la contaminació per pols. Descobreix que el seu esperit ha tornat prenent possessió del seu aspirador. Pertorbada per un fantasma que va aparèixer després de la mort d’un treballador i que va causar el tancament de la fàbrica, la seva família rebutja l’estranya relació entre un home i un fantasma. Intentant convèncer-los del seu amor, la Nat s’ofereix a netejar la fàbrica. Per convertir-se en un fantasma útil, primer ha d’eliminar els que no serveixen per a res.

Amb: Witsarut Himmarat (March), Davika Hoorne (Nat), Apasiri Nitibhon (Suman), Wanlop Rungkumjad (Krog), Wisarut Homhuan, Wachara Kanha, Teepisit Mahaneeranon.

Guió: Ratchapoom Boonbunchachoke. Muntatge: Chonlasit Upanigkit. Fotografia: Pasit Tandaechanurat. Música: Chaibovon Seelookwar.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge del director tailandès Ratchapoom Boonbunchachoke, una ficció extravagant en què uns fantasmes protesten contra l’oblit reencarnant-se com a dispositius electrodomèstics per atraure l’atenció dels vius i remenar-los totes les partícules. La sàtira social i la comèdia romàntica es combinen en aquesta faula burlesca que escalfa els llençols i les ments. Amb Davika Hoorne, la nova estrella del cinema tailandès.

Informació: Òpera prima. La pel·lícula ha seguit un trajecte impecable als diferents fòrums de coproducció que ha visitat. Igual que el seu il·lustre compatriota Apichatpong Weerasethakul, Boonbunchachoke no té por de viatjar entre el real i el sobrenatural. El cineasta va manifestar que “Els tailandesos sempre fan servir la pols d’una manera al·legòrica sobre les persones que són maltractades injustament. Amb moltes morts no resoltes, assassinats i desaparicions forçades, el país està perseguit pels seus propis fantasmes. “No és sorprenent llegir que aquest personatge de dona fantasma torna després de la mort per posseir l’aspiradora de la seva família i així protegir-la i deslliurar-la d’esperits inútils (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Best Friend Forever.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica.

Director: Actor ocasional, guionista d’un film, de sèries de TV i del seu propi curtmetratge Red Aninsri; Or, Tiptoeing on the Still Trembling Berlin Wall (2020), Premi del Jurat Cinema i Joventut del Festival de Locarno -en el qual, a l’Ang, una treballadora sexual transgènere amb una veu bonica i femenina, se li assigna una missió especial com a espia encobert. Es disfressa d’home cisgènere per entrar en una relació romàntica amb la Jit, una bel·ligerant però idealista activista estudiantil amb una veu malvada-.

FOTO: “Rietland” (The Jokers Films).

De Sven BRESSER, “Rietland” / “Reedland”.

Producció: Països Baixos, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h50.

Sinopsi: Quan descobreix el cos sense vida d’una noia jove a les seves terres, en Johan, pagès solitari, queda aclaparat per una estranya sensació. Mentre cuida de la seva néta, emprèn la recerca de la veritat, decidit a aclarir aquesta tragèdia. Però el mal de vegades s’amaga darrere de les aparences més ordinàries….

Amb: Gerrit Knobbe (Johan), Loïs Reinders (Dana).

Guió: Sven Bresser. Muntatge: Lot Rossmark. Fotografia: Sam du Pon. Música: Lyckle de Jong, Mitchel van Dinther.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge del director neerlandès Sven Bresser, retrat enigmàtic d’un tallador de canyes obsessionat amb l’assassinat d’una adolescent. Havent trobat ell mateix el cos sense vida, decideix posar el seu granet de sorra en una investigació que s’està estancant. Aquest thriller fosc cultiva magistralment una atmosfera poderosa i única i manté misteris i dubtes fins que en cau el teló.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: The Party Film Sales. DF: The Jokers Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica.

Director: Autor de diversos curtmetratges, va presentar The Summer and All the Rest (2018) a Orizzonti de la Mostra de Venècia i al Festival de Toronto.

FOTO: “Des preuves d’amour” (Tandem).

D’ Alice DOUARD, “Des preuves d’amour” / “Love Letters”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h36.

Nota sinòptica: Comèdia dramàtica que gira al voltant de la Céline, de 32 anys, que espera l’arribada del seu primer fill. Però la Céline en realitat no està embarassada. És la seva dona, la Nadia, qui donarà a llum la seva filla d’aquí a tres mesos.

Sinopsi: França 2014, la Céline, de 32 anys, està esperant l’arribada del seu primer fill. Però la Céline no està embarassada. D’aquí a tres mesos, és la seva dona, la Nadia, qui donarà a llum la seva filla. Per llei, la Céline ha de reunir testimonis que garanteixin que serà un pare competent per adoptar el nen. Mentre ho fa, s’enfrontarà a la seva pròpia definició del que és una “bona mare”.

Amb: Ella Rumpf (Céline), Monia Chokri (Nadia), Noémie Lvovsky (Marguerite),  Félix Kysyl, Anne Le Ny, Julien Gaspar-Oliveri, Édouard Sulpice, Eva Huault.

Guió: Alice Douard, amb evidents lligams amb el del seu premiat curtmetratge L’Attente (2024) –La Céline, a la maternitat, espera l’arribada del seu primer fill. La Diane, la seva companya, el posarà al món. A la nit, al vestíbul de l’hospital, coneix homes que, com ella, esperen-. Consta com a assessora del guió Laurette Polmanss. Muntatge: Pierre Deschamps. Fotografia: Jacques Girault.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de la directora francesa Alice Douard, una comèdia dramàtica que ressegueix el trajecte caòtic d’una parella de dones casades que esperen el seu primer nadó. L’una està embarassada, l’altra ha de prendre mesures per adoptar el nen que està a punt de néixer. Comencen aventures de tota mena, donant peu a una galeria entremaliada de personatges. Protagonitzades per Ella Rumpf i Monia Chokri, són irresistibles en aquesta pel·lícula plena d’humor i tendresa que desplega hàbilment el seu sentit d’allò novel·lesc.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Pulsar Content. DF: Tandem.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Autora de curtmetratges que exploren temes que li són volguts: la feminitat, la recerca d’una identitat al si d’un grup, les relacions familiars (Wikipédia), va guanyar el César 2024 al Millor Curtmetratge amb L’Attente.

FOTO: “Ciudad sin sueño” (BTeam).

De Guillermo GARCÍA LÓPEZ (GALOE), “Ciudad sin sueño” / “Sleepless City”.

Producció: Espanya, França. Any: 2025. Durada: 1h37.

Nota sinòptica: En Toni, un noiet que viu a La Cañada Real, veu com el seu món s’esfondra quan arriba a casa seva un avís de desallotjament imminent, i quan descobreix que el seu millor amic Bilal se’n va de La Cañada per sempre. Entre fabulacions sobre el futur, en Toni es distancia cada cop més de la família i de les arrels.

Sinopsi: En Toni, un noi gitano de 15 anys, viu al barri marginal il·legal més gran d’Europa, als afores de Madrid. Orgullós de pertànyer a la seva família de ferrallers, segueix el seu avi a tot arreu. Però a mesura que casa seva esdevé botí d’enderrocadors, la família es divideix: mentre alguns opten per anar-se’n a la ciutat, l’avi es nega a abandonar la seva terra. A mesura que passen les nits, en Toni ha de prendre una decisió: llançar-se a un futur incert o aferrar-se al món de la seva infància.

Amb: Antonio « Toni » Fernández Gabarre (Ramón), Bilal Sedraoui, Jesús « Chule » Fernández Silva.

Guió: Guillermo García López i Victor Alonso-Berbel. Muntatge: Victoria Lammers. Fotografia: Rui Poças (“Grand Tour”, “Tabú”, “Frankie”, “The Rye Horn”).

Comentari de la Setmana de la Crítica: El primer llargmetratge de ficció del director espanyol Guillermo Galoe, filmat a La Cañada Real, el més gran barri marginal a Europa, amb el suport dels seus habitants. La història de dos amics inseparables que hauran de dir-se adéu, perquè un se’n va. Redoblant la seva inventiva per restaurar la realitat en què s’immergeix, aquesta impressionant pel·lícula d’amics produeix imatges i sensacions noves que despullen els clixés.

Informació: Primer llarg de ficció. Òpera prima (?). Projecte desenvolupat a la Residència 2022 de la Cinéfondation del Festival de Canes, a la Berlinale Talent Campus, al Torino Film Lab i a la Residència de l’Acadèmia espanyola de cinema. A la producció, entra d’altres, Sintagma Films.

Enllaços: Web del coguionista, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Best Friend Forever. DE: BTeam.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 |

Sobre Guillermo García López (Galoe): a Setmana de la Crítica, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Lettrboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a Curtmetratges-Competició del Festival 2023, amb Aúnque es de noche. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Director: Guillermo García López (Guillermo Galoe) va néixer el 1985 a Madrid. La seva primera pel·lícula, Frágil Equilibrio (2016), va ser presentada per primera vegada a l’IDFA i va guanyar el Goya al millor llargmetratge documental així com molts altres premis i va ser seleccionada entre altres en els festivals d’Austin, Edimburg, Valladolid, Reykjavík, Los Angeles, Montevideo, Teheran i Thessalònica. La seva sèrie Atlànticas (2019), composta de pel·lícules de 3 x 60′, ‘Deshielo’, ‘Inmersión i ‘Oscilación’, ha estat difosa per RTVE. L’any 2020, els borbònics espanyols van atorgar-li el Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres, Per la seva versatilitat com a realitzador, creador i director de cinema amb una marcada vocació social i humanitària, multinacional i global. És un estudiant del Berlinale Talents Campus. Ensenya cinema en màster de comunicació arquitectònica a la Universitat Politècnica de Madrid, realitzant projectes que creuen cinema i arquitectura, com la seva obra Lo-Tech Reality (2023), col·laboració amb el col·lectiu Underground Resistance a Detroit. Ha creat una escola de cinema per als joves en una de les més grans colònies il·legals d’Europa, a Madrid, que és el marc de la seva pel·lícula “Ciudad sin sueño” (Text elaborat a partir del de la Cinéfondation).

FOTO: “Nino” (Setmana de la Crítica).

De Pauline LOQUÈS, “Nino“.

Producció: França. Any: 2025: Durada: 1h36.

Sinopsi: D’aquí a tres dies, en Nino haurà d’afrontar una gran prova. Fins aleshores, els metges li han donat dues missions. Dos imperatius que conduiran el jove a través de París, empenyent-lo a reconnectar amb els altres i amb ell mateix.

Amb: Théodore Pellerin (Nino), Salomé Dewaels, Jeanne Balibar, Younès Boucif, William Lebghil.

Guió: Pauline Loquès. Muntatge: Clémence Diard. Fotografia: Lucie Baudinaud.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de la directora francesa Pauline Loquès. Tres dies decisius en la vida d’un jove que ja no sap per on agafar-se-la i és al carrer després de perdre les claus del seu pis. Deambulacions, dilemes i confessions són a l’ordre del dia en aquesta magnífica crònica en temps real, girada cap a la llum, en què l’actor quebequès Théodore Pellerin ens commou amb la seva subtilesa de la seva interpretació.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: The Party Film Sales. DF: Jour2fete*.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Guionista d’un parell de sèries de TV i del seu curtmetratge La vie de jeune fille (2018) -comèdia dramàtica en què la Constance, una dona reeixida de trenta anys, va cap a la seva festa de solters. Un cop hi arriba, el seu somni es fa curt: el promès li diu que està trencant el compromís. Incapaç de dir-ho als seus amics, la Constance ha d’enfrontar-se a aquesta dura realitat per si mateixa-.

FOTO: “Imago” (Setmana de la Crítica).

De Déni Oumar PITSAEV, “Imago“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: He rebut unes terres a Pankisi, Geòrgia, una vall adossada al Caucas, a l’altra banda de Txetxènia, on vaig néixer. Exiliat, tinc previst construir una casa en aquesta regió aïllada poblada per descendents del meu clan txetxè. Com podria viure en un lloc així?.

Documental autobiogràfic.

Guió: Déni Oumar Pitsaev, Mathilde Trichet. Muntatge: Laurent Sénéchal, Dounia Sichov. Fotografia: Sylvain Verdet, Joachim Philippe.

Comentari de la Setmana de la Crítica: “Imago”, el primer llargmetratge del director txetxè Déni Oumar Pitsaev, un documental autobiogràfic rodat amb una càmera lleugera i contacte directe amb la realitat. Propietari d’una petita parcel·la en una vall georgiana que limita amb el Caucas i Txetxènia, el director vol construir-hi una casa amb un disseny futurista que contrasta amb el paisatge i les tradicions. Un somni que provoca debat dins de la família, reviscolant el foc de conflictes profunds i de vells traumes d’aquesta comunitat desarrelada.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica.

Director: Autor de dos curtmetratges, el de (relativa) ficció The Girl Who Plays a Game (2016) –La protagonista principal és una jove periodista de Moscou, Sasha, esposa estimada i mare de dos fills. Està fent una feina perillosa, sent periodista d’investigació a la Rússia moderna, on l’actual règim polític persegueix i mata periodistes i activistes polítics. Està boja o és una heroïna, o ambdues coses?– i el de documental biogràfic Looking for Deni (2017) –El Kazakhstan és un país de neu i trens, on els rails infinits no duen enlloc. En Déni busca rastres de la seva infància en aquest país, al qual el seu poble va ser deportat per Stalin el 1944. Es trobarà confrontat amb els seus orígens txetxens i el seu lloc d’home en aquesta societat patriarcal. Aquest viatge a través dels records serà esquitxat per trobades amb la comunitat txetxena–

FOTO: “Kika” (Setmana de la Crítica).

D’ Alexe POUKINE, “Kika“.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: Estant embarassada, la Kika s’enfronta a la mort sobtada del seu company. Completament arruïnada i amb el cor trencat, prioritza les seves prioritats: 1. trobar diners ràpidament 2. sortir d’aquesta merda. Les calces brutes, els consoladors i els pares neuròtics hi ajudaran. Contra tot pronòstic.

Amb: Manon Clavel (Kika), Makita Samba, Thomas Coumans, Thierry Hellin, Ethelle Gonzalez Lardued, Suzanne Elbaz, Anaël Snoek, Kadija Leclère, Bernard Blancan.

Guió: Alexe Poukine, Thomas Van Zuylen. Muntatge: Agnès Bruckert. Fotografia: Colin Lévêque. Música: Pierre Desprats.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de ficció de la directora belga Alexe Poukine, una pel·lícula impactant protagonitzada per una treballadora social sobtadament colpejada per una gran desgràcia, sortir-se’n com pot per a encaixar-ho, mal sigui a costa d’agafar camins poc ortodoxos. Una història sense embuts i la revelació d’una sòlid actriu, Manon Clavel, són algunes de les qualitats d’aquest gran drama feminista i social sobre l’amor, el dol i la precarietat.

Informació: Primer llarg de ficció. NO està considerada òpera prima (!).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Totem Films. DF: Condor*.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Premiada al Docs Barcelona 2020, pel Jurat Jove, amb el llarg Sans frapper (2019) –La història de l’Ada, de 19 anys, brutalment abusada tres vegades en pocs dies de diferència pel mateix noi-; mereixedora d’una Menció Especial del Jurat de l’IndieLisboa 2021 pel seu curt Palma (2020) –La Jeanne s’endú la filla de sis anys a passar un cap de setmana a Mallorca. Mentre tot va pel desguàs, l’única preocupació de la mare és fotografiar Kiki, la mascota de classe-; el 2024 va presentar al Festival de Valladolid – Tiempo de Historia, el documental Sauve qui peut (2024) –A l’hospital, els cuidadors qüestionen les seves pràctiques durant tallers de simulació amb actors. Per anunciar un càncer o donar suport als éssers estimats, cal treballar l’empatia amb el pacient. Però, l’ideal relacional defensat en la formació, és aplicable en un sistema hospitalari que està cada cop més estès fins al límit? A poc a poc, la simulació esdevé una vàlvula d’escapament per al malestar que està corroint la institució...-.

FOTO: “Planètes” (Gebeka Films).

De Momoko SETO, “Planètes” / “Dandelion’s Odyssey”

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h15.

Sinopsi: Dendelion, Baraban, Léonto i Taraxa, quatre aquenis de lletsons que han sobreviscut a una sèrie d’explosions nuclears que han destruït la Terra, es troben llançats al cosmos. Després de quedar-se encallats en un planeta desconegut, emprenen la recerca d’un sòl adequat per a la supervivència de la seva espècie. Però els elements, la fauna, la flora, el clima, són tots obstacles que hauran de superar.

Llargmetratge d’animació.

Guió: Momoko Seto, Alain Layrac. Muntatge: Michel Klochendler. Fotografia: Élie Levé. Música: Quentin Sirjacq, Nicolas Becker.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Tancant la 64a Setmana de la Crítica, “Planètes”, primer llargmetratge d’animació de la directora japonesa Momoko Seto, o l’increïble viatge de quatre lletsons, supervivents d’una explosió nuclear, buscant un lloc per replantar-se. Aventura, esgarrifances i emocions es barregen en aquesta faula ecològica de colors psicodèlics que qüestionen amb força la condició i el lloc de les plantes en el pensament dels vius, des de l’infinitament gran fins a l’infinitament petit.

Informació: Òpera prima. Una faula ecològica sobre lletsons a la recerca d’un nou planeta per habitar, “Planètes” de l’artista Momoko Seto segur que destacarà (..). Instal·lada a França per continuar els seus estudis a Fresnoy i al Studio National des Arts Contemporains, la japonesa ha modelat universos poètics molt particulars, construint-se una sòlida reputació a partir dels seus primers intents virtuosos breus de posar en escena el minúscul en el camp vegetal i animal. La producció de “Planètes” ha utilitzat totes les tècniques de cinema, plans en viu, timelapse, hiper slow motion, macro plans, 3D, fibra electrònica, tot es posa a disposició de Momoko Seto a través de l’estudi Miyu per explicar el destí dels aquenis. (..) El guió relata les desventures de quatre llavors de lletsons (aquests famosos “aquenis”) que s’escapaven a última hora de la destrucció del seu camp per una explosió nuclear. Després de surar a l’espai i creuar-se amb una estrella de mar, aterren en un nou planeta i busquen un lloc on arrelar. Aquests quatre migrants atípics s’embarquen en una odissea que els portarà d’un món glaçat a un univers vegetal poblat d’insectes perillosos i a un oceà on les illes de patates passen a la deriva. Aleshores, travessaran un desert post-apocalíptic il·luminat per tres llunes, però finalment és gràcies a l’amistat d’un petit llimac orfe que els aquenis trobaran finalment una nova llar (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Indie Films. DF: Gebeka Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Treballa com a cineasta al CNRS, on fa documentals científics. El 2021, va rebre el Cristall del CNRS. També fa pel·lícules, inclosa la sèrie ‘Planet’ (Premi de curtmetratges Audi a Berlín 2015 per Planet Σ).

ACID CANNES 2025.

FOTO: “A Light That Never Goes Out” (ACID).

De Lauri-Matti PARPPEI, “A Light That Never Goes Out” / “Jossain on valo joka ei sammu”.

Producció: Finlàndia, Noruega. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: En Pauli, flautista clàssic de 27 anys, torna a viure amb els seus pares en un petit poble després del seu intent de suïcidi. Es retroba amb l’Iiris, antiga companya de classe, que intenta convèncer-lo perquè toqui música experimental extrema amb ella. En Pauli, que sempre ha buscat la perfecció, se sent atret per la seva energia caòtica i comença a trobar esperança i consol en els estranys experiments sonors i en un nou tipus d’amistat.

Amb: Samuel Kujala (Pauli), Anna Rosaliina Kauno, Camille Auer, Kaisa-Leena Koskenkorva.

Guió: Lauri-Matti Parppei. Muntatge: Frida Eggum Michaelsen. Fotografia: Mikko Parttimaa. Música: Lauri-Matti Parppei.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Patra Spanou Film.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre la directora: a ACID CANNES 2025.

Directora: Cineasta, música i artista plàstica, nascuda a Helsinki el 1984

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!