Club 7 Cinema

Fracassos estrepitosos a la taquilla que ara reben un munt de nominacions; produccions venudes com si haguessin de ser màquines de fer calés i triomfar, que tanmateix no es pot dir que encapçalin la llista de films amb més candidatures; un títol, La gran família española, de Daniel Sánchez Arévalo, que ha obtingut 11 nominacions, xifra que sembla que hauria de ser reservada a films més importants, o el següent per ordre, Las brujas de Zugarramurdi, d’Alex de la Iglesia, que ha congriat 10 nominacions, de les quals cap (cap!) de les considerades importants (és a dir, ni Pel·lícula, ni Direcció, ni Guió, ni Actor, ni Actriu…). Les nominacions als Goya d’enguany són un reflex del desgavell actual en això que anomenen “cinema espanyol”.

FOTO © Warner Bros Pictures España La gran família española, de Daniel Sánchez Arévalo

---

Les 11 nominacions de la comèdia La gran família española, de Daniel Sánchez Arévalo, són: Pel·lícula, Direcció, Guió, Cançó —”Do You Really To Be In Love?”—, Actor en Paper Secundari —Roberto Álamo—, Actor en Paper Secundari —Antonio De la Torre—, Actor Revelació —Patrick Criado—, Muntatge, Maquillatge/Perruqueria, So, Efectes Especials.

Les 10 de Las brujas de Zugarramurdi, d’ Álex De la Iglesia, són: Música, Actriu en Paper Secundari —Terele Pávez—, Direcció de Producció, Fotografia, Muntatge, Direcció Artística, Vestuari, Maquillatge/Perruqueria, So i Efectes Especials. És a dir, que de la segona pel·lícula més ben valorada, els acadèmics espanyols no en destaquen ni el valor fílmic, ni la direcció, ni tan sols el guió ni la interpretació principal, sinó aspectes tècnics, de producció.

Presentada al Festival de Sant Sebastià, on guanyà el premi de Millor Fotografia, Caníbal, de Manuel Martín Cuenca, ha estat un gran fracàs a la taquilla, amb 18.814 espectadors (compari’s, per exemple amb els 409.913 de La gran família española o els 690.947 de Las brujas de Zugarramurdi, xifres que tampoc són per a llançar coets, si per exemple les comparem amb les que fan els blockbusters nord-americans, com El Hòbbit: un viatge inesperat —2.982.462 espectadors—, o, per exemple, l’última d’Almodóvar —704.359 espectadors—). La resposta a taquilla, certament, no ha de ser mai un termòmetre de la qualitat del producte; però no diria pas que Caníbal sigui d’aquells films que compti tampoc amb un gran suport de la crítica, per exemple (tot i que ha fet un cert circuit de festivals internacionals: Toronto, Torí, Les Arcs…). Francament, les 8 nominacions d’aquest film sonen a patètica manifestació dels acadèmics hispans per intentar salvar els mobles d’un any desastrós (cosa que ho reforça el fet que també són força baixes les recaptacions dels films que més destaquen). Aquestes 8 candidatures són: Pel·lícula, Direcció, Guió Adaptat, Actor —Antonio De la Torre—, Actriu Revelació —Olímpia Melinte—, Fotografia, Direcció Artística, So.

Amb 7 nominacions , per fi trobem un títol que, tot i no haver fet cap recaptació important —82.261 espectadors— ha cridat l’atenció de cinèfils i part de la crítica seriosa: Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David Trueba. Aspira a guanyar en les categories: Pel·lícula, Direcció, Guió, Música, Actor —Javier Cámara—,  Actriu Revelació —Natalia De Molina—, Vestuari.

Molt triomfadora al Festival de Málaga, 15 años y un día, de Gracia Querejeta, va tenir una trajectòria força discreta en tots els sentits i ara s’ha trobat amb 7 nominacions als Goya (Pel·lícula, Direcció, Cançó —”Rap 15 años y un día”—, Actor —Tito Valverde—, Actriu en Paper Secundari —Maribel Verdú—, Actriu Revelació —Belén López—, Fotografia), tantes com 3 bodas de más, de Javier Ruiz Caldera, publicitada pel grup Atresmedia com la gran comèdia que havia de rebentar taquilla i, per ara, no es pot pas dir que els resultats avalin gaire la seva propaganda (si més no, fa l’efecte que s’estan quedant lluny de les expectatives) i ni tan sols han fet gaire enrenou als Goya: Guió, Actriu —Inma Cuesta—, Actor Revelació —Berto Romero—, Direcció de Producció, Muntatge, Vestuari, Maquillatge/Perruqueria (però observem que ni tan sols està nominada a Millor Pel·lícula, ni Direcció, ni Quim Gutiérrez ni Martiño Rivas en els apartats interpretatius).

Premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, Premi a la Millor Actriu en aquell certamen, seleccionada en certamens com Londres i Estocolm, La Herida, de Fernando Franco, és d’aquells títols que compensa una acollida feble d’espectadors al propi país amb un cert prestigi internacional i, ara ha congriat 6 nominacions als Goya: Pel·lícula, Direcció Novella, Guió, Actriu —Marián Álvarez—, Muntatge i So.

Empatades a 4 nominacions, Alacrán enamorado, de Santiago Zannou (Guió Adaptat, Actor en Paper Secundari —Carlos Bardem—, Actor Revelació —Hovik Keuchkerian—, Direcció Artística); Todas las mujeres, de Mariano Barroso (Guió Adaptat, Actor —Eduard Fernández—, Actriu en Paper Secundari —Nathalie Poza—, Actriu Revelació —María Morales—), i Zipi y Zape y el club de la canica, d’Oskar Santos (Guió Adaptat, Direcció de Producció, Direcció Artística, Efectes Especials).

Amb 3 nominacions, Stockholm, de Rodrigo Sorogoyen: Direcció Novella, Actiu —Aura Garrido— i Actor Revelació —Javier Pereira, que fa 16 anys que es posa davant de les càmeres!—.

La més nominada (11!) als Gaudí, Los últimos días, d’ Álex i David Pastor, tan sols ha aconseguit 2 nominacions dels acadèmics espanyols (Direcció de Producció i Efectes Especials), tantes com A Night in Old Mexico, d’ Emílio Aragón (Música, Cançó —”Aquí sigo”—).

La resta de films amb candidatura als Goya ja només n’han obtingut 1. Permeteu que en destaqui: La plaga, de Neus Ballús (Direcció Novella); Tots volem el millor per a ella, de Mar Coll (Nora Navas, candidata a Millor actriu); Los amantes pasajeros, de Pedro Almodóvar (perquè tan sols ha aconseguit la de Vestuari) o Grand Piano, d’Eugeni Mira (que només ha destat remarcada en l’apartat de Maquillatge/Perruqueria). Hi ha esclar, les pel·lícules gairebé predestinades o que per reglament només poden aspirar a 1 Goya, com són les d’Animació; els Documentals (entre els quals, hi ha nominat Món Petit, de Marcel Barrena); els Films Iberoamericans (d’entre els quals, Wakolda, de Lucía Puenzo; Gloria, de Sebastián Lelio, i La gàbia d’or, de Diego Quemada Díez), o la Millor Pel·lícula Europea (Amor, de Michael Haneke; La caça, de Thomas Vinterberg; La gran bellesa, de Paolo Sorrentino, i La vida d’Adèle, d’Abdellatif Kechiche).