FOTO: La vegada de la meva vida que més a la vora he estat d’en Francis Ford Coppola. Era l’any 1997, quan, amb motiu de la 50a edició del Festival, es lliurava la Palma de les Palmes, un guardó d’honor, extraordinari, que fou concedit a Ingmar Bergman -una jornada curulla de gran emocions- i en Coppola sortia de l’hotel per anar a la gala del Palau dels Festivals. En Paco Vilallonga em va captar en aquell moment, tan especial per mi, i n’hi estic molt i molt agraït.
***
Amb aquesta fotografia ‘cannoise’ il·lustro aquest apunt sobre Les meves memòries del Festival de Canes (1989-2013).
Es tracta d’un exercici de memòria. Del 1989 al 2013 vaig viure amb expectació, emoció, felicitat cinèfila, 25 anys de cinema al Festival de Canes.
A Letteroxd estic editant llistes sobre aquella vivència, amb les pel·lícules que hi vaig veure, o que, com al cas de cinema Paradiso, tot i no haver-los-hi vist allà, vaig viure’n l’entusiasme, gran entusiasme, amb què la van acollir els festivalers al final de la ‘soirée’, amb un esclat de joia grandiós. Hi vaig afegint alguns comentaris personals.
Els meus 25 anys al Festival de Canes. Capítol 1: 1989 i 1990.
Els meus 25 anys al Festival de Canes. Capítol 2: 1991.
Els meus 25 anys al Festival de Canes. Capítol 3: 1992.
Els meus 25 anys al Festival de Canes. Capítol 4: 1993.
Els meus 25 anys al Festival de Canes. Capítol 5: 1994.
Continuarà…