Club 7 Cinema

D’entre les pel·lícules que he vist i s’han estrenat (a Girona) el 2024, les que més m’han agradat, per ordre de més a menys, són (Llegiu-ne, si us plau, la correcció al final d’aquest apunt):

-Nota: els títols de les pel·lícules enllacen amb els meus comentaris sobre les pel·lícules-

1.- De Francis Ford COPPOLA, “Megalopolis” / “Megalópolis”:  Acabo de sortir de veure “Megalópolis“, de Francis F. Coppola, i corro a escriure’n aquestes ratlles, absolutament emocionat per la vivència cinematogràfica que m’ha regalat. Per mi és una meravella, tot i la seva imperfecció (..).

2.- De Jonathan GLAZER, “La zona de interés” / “The Zone of Interest”: Per motius familiars, he passat una llarga temporada sense anar al cine -he vist el que he vist a la petita pantalla- i la extraordinària, imprescindible, “La zona de interés” n’ha estat el film del retorn. No en podia trobar cap altra de millor. Et reconcilia amb l’art cinematogràfic i amb les més bones sensacions de mirar una pel·lícula a la sala de cine (..).

3.- D’Alice ROHRWACHER,“La quimera” / “La chimère” / “La chimera“: Quan he acabat de veure “La chimera” he pensat: quina pel·liculassa! Ara em sap especial greu haver tardat tant a veure-la. Des de la seva volguda modèstia (no pas artística ni temàtica), esdevé, n’estic convençut, un dels films de la dècada (si més no) (..).

4.- De Todd PHILLIPS, “Joker: Folie à deux“: Una producció de Hollywood que segueix pautes dels films de gènere, però sobretot és una obra d’art sobre la fragilitat de la ment humana i sobre la tensió entre realitat/fantasia, que no s’està de contradir possibles expectatives que s’hi haguessin forjat els seguidors dels còmics (..).

5.- De Ryûsuke HAMAGUCHI, “El mal no existeix” / “El mal no existe” / “Le Mal n’existe pas” / “Il male non esiste” / “Evil does not exist” /”Aku Wa Sonzai Shinai”: Només començar, la pel·lícula ja m’ha extasiat (..).  És tot un conte, de batec ecològic, un cant al vincle profund que es pot establir entre l’Home i la Natura i alhora un plany de com la voracitat capitalista pot posar en perill aquesta harmonia.

6.- De Michael MANN, “Ferrari“: Aquesta és una biografia potent, un bon biopic, un gran biopic. Obra sòlida que gira al voltant de la composició greu que el magnífic actor Adam Driver fa del personatge d’Enzo Ferrari a l’estiu de 1957. I a través d’aquest protagonista no deixa de parlar-se d’una època d’Itàlia  i, esclar, del seu món del motor (Ferrari, Maserati, FIAT…). Ara bé, la grandesa cinematogràfica d’aquesta “Ferrari” rau en com està feta. A més de trenar-s’hi eficaçment els diversos temes, amb ductilitat, enfila escenes memorables per la seva força expressiva (..).

7.- D’Isaki LACUESTA i Pol RODRÍGUEZ, “Segundo Premio” / “Le retour de Saturne” / “Saturn Return”: És una obra formalment molt lliure, amb un ús molt eloqüent dels recursos cinematogràfics, que tanmateix no es perd en la forma, sinó que aconsegueix (el que vol) aproximar-se (amb tot el valor relatiu del terme) als seus protagonistes, el que van viure i/o el que es diu que van viure i/o el que podria haver estat el que van viure de debò… La màgia de la pel·lícula és haver sabut trobar aquell caliu, aquella atmosfera, aquell tremp, aquells neguits, aquelles experiències, aquelles il·lusions…

8.-De Sean BAKER, “Anora“: Molt pujada de to, la comicitat rau tant en la situació, com rau -sobretot- en la polifonia de personatges que hi intervenen.(..) Hi va estirant massa la comicitat basada en el contrast i diversitat dels personatges, fins al punt de perdre’n la gràcia, i els crits i paraules gruixudes d’uns i altres acaben carregant. (..) I finalment retrobem l’autèntic Sean Baker (..).

9.- De Christian PETZOLD, “El cel roig” / “El cielo rojo” / “Le ciel rouge” / “Il cielo brucia” / “Afire” / “Rotter Himmel“: En aquest amable, simpàtic, estimable estudi de personatges, en què, des d’un bon començament, les coses no surten com s’esperaven (per als protagonistes, però aviat també per als espectadors), l’ambigüitat i les aparences donen joc. (..) Rere el que semblaria una superficial pel·lícula sobre relacions (estiuenques) entre els protagonistes, hi ha tanmateix més gruix. (..) Tampoc es queda tot en una comèdia.

10.- De Celine SONG, “Vides passades” / “Past lives”: Pregonament romàntica, sense gens de l’encartonament de les pel·lícules romàntiques; poètica, bellíssima. És un film diàfan, de sentiments autèntics tractats de manera transparent. Amb un muntatge explícit i grans moments, un personatge femení de categoria, intel·ligent, i uns companys masculins molt al seu lloc, tots servits per uns actors magnífics, uns diàlegs precisos, impecables, una gran sensibilitat (..).

MENCIÓ ESPECIAL.

-Nota: en aquest cas, el títol du al recull d’articles sobre el film i no pas a cap comentari meu-

De Marco BELLOCCHIO, “El rapto” / “Rapito” / “L’Enlèvement” / “Kidnapped”: no sé perquè no vaig publicar cap comentari sobre aquesta boníssima pel·lícula del gran Marco Bellocchio.

Com celebrava aquell cartell d’un Festival de Canes: Visca el Cinema!

CORRECCIÓ DEL DIA 04.01.2025:

Anit, a la votació del Col·lectiu de Crítics de Girona, vaig haver de fer-hi alguns canvis. Resulta que “Vides passades” ja s’havia estrenat el 2023 i que “Perfect Days” ho havia fet el 2024. Tot i que jo les havia vist el 2024, només concorrien a la votació els films estrenats l’any passat i, per tant, vaig haver d’eliminar el de Celine Song i vaig voler incloure-hi el de Wim Wenders, que jo em pensava que havia arribat a les nostres pantalles el 2023. Per mi, “Perfect Days” és una de les millors pel·lícules; però no vaig voler canviar l’estructura de la meva votació i vaig haver de decantar-la (amb molt de greu) a la 5a posició. La meva llista doncs va quedar així:

10 punts – Megalópolis, de Francis Ford Coppola

9 punts – La zona d’interès, de Jonathan Glazer

8 punts – La quimera, d’Alice Rohrwacher

7 punts -Joker: Folie à deux, de Todd Phillips

6 punts – Perfect Days, de Wim Wenders

5 punts  – El mal no existeix, de Ryûsuke Hamaguchi

4 punts – Ferrari, de Michael Mann

3 punts – Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez

2 punts – Anora, de Sean Baker

1 punt – El cel roig, de Christian Petzold

Espero no tornar a cometre un error com el d’enguany. M’he posat les piles i he organitzat (espero que prou bé) l’agenda d’estrenes i el registre de quan tenen lloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!