Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
L’última Palma d’Or del Festival de Canes, L’enfant, de Luc i Jean-Pierre Dardenne, centra l’atenció en una parelleta que a penes viu del subsidi d’ella i dels petits robatoris que fan el noi i la seva colla de lladregots de carrer. La xicota acaba de tenir una criatura i el flamant pare, despreocupat, egoista i encara molt adolescent, ha d’aprendre a assumir les noves responsabilitats materials i, sobretot, afectives.
La pel.licula s’avé totalment a l’estil, les temàtiques i el context social del cinema dels Dardenne, autors de Rosetta i El hijo. Novament, per l’esbiaix d’aquesta història de joves marginals, tracen una panoràmica de l’anomenat quart món inserit al si de la nostra opulent societat europea. El món dels seus personatges és el del mercat negre, de xarxes de tràfic de nadons, de families desestructurades, de centres d’acollida, d’habitatges miserables, de nens lladres. Però aquest duo fraternal de cineastes belgues eviten de repetir-se i ho aconsegueixen gràcies a l’autencitat que transmeten en la història que expliquen. I sobretot per la seva inesgotable capacitat de creure en la capacitat de redempcio del mes abjecte dels protagonistes. El principal actiu de L’enfant és, tanmateix, l’actor Jéremie Renier. Aquest noiet, que els Dardenne van descobrir a La promesa, impressiona per la seva extraordinària interpretació naturalista.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mort al contraplà. Visca el clatell dels personatges. Visca el cinema autèntic. Visca els germans Dardenne i… sí, visca la Palma d’or, perquè de tant en tant fa justícia a la seva llegenda.
Visca el cinema. Visca L’enfant.
Joan