Club 7 Cinema

«Després de nombroses pel·lícules ambientades cronològicament en el rastre de la dictadura de Marcos, en Lav Diaz continua el viatge en el temps per la història de les Filipines . Ambientada al segle XVII, Let Us Through, Dear Ancestors transcorre durant el punt àlgid de l’evangelització forçosa per part de l’Església catòlica espanyola, un període que l’opressor presenta com una successió d’oportunitats i projectes, però que la població local viu com una maledicció deshumanitzadora. Una metàfora d’aquesta dualitat: l’acció de la nova pel·lícula transcorre en un poble habitat únicament per dones, després que la construcció d’una immensa església, ordenada per un sacerdot espanyol, hagi acabat amb tots els homes. L’únic supervivent de sexe masculí, aquest sacerdot hipòcrita, violador i racista, digne d’un ‘influencer incel’, que admet entre rialles que «potser aquests salvatges no són tots micos, al capdavall», governa amb terror totes les dones del poble. Però, un dia, d’algun racó desconegut d’aquesta jungla laberíntica, apareix una noia misteriosa i elegant, una guaridora que potser també és la deessa de l’atzar (interpretada per la brillant cineasta filipina Isabel Sandoval). Un cop més, Lav Diaz barreja les escales i articula allò polític i allò mitològic amb una fluïdesa que deixa bocabadat; aquí, fins i tot les divinitats poden acabar a la presó» (Gregory Coutaut [§]). «Lav Diaz ofereix un drama d’època impecable, de combustió lenta i d’una lucidesa poc habitual i inquieta. La cineasta Isabel Sandoval protagonitza l’exploració que fa l’autor filipí dels orígens del feudalisme regional, que es va construint gradualment fins a convertir-se en una visió immersiva del caos i la quotidianitat de la crueltat colonial. (..) En molts sentits, és una obra complementària a la desmitificació èpica i en color del llegat de l’explorador portuguès que proposava Magellan; però, en d’altres, n’és una inversió en un mirall convex: es desplega en un blanc i negre cristal·lí i s’endinsa en les experiències dels oprimits anònims del dia a dia. Let Us Through, Dear Ancestors converteix la bellesa del seu escenari —les selves bullents i indomables de l’illa de Luzon— en una arma contra la lletjor del nou esperit colonial d’adquisició, explotació i sotmetiment» (Jessica Kiang [§]). «Les implicacions són moltes —polítiques, històriques, religioses—, però la història que presenta Let Us Through, Dear Ancestors és senzilla. (..) La potència del film es manifesta amb tota la seva dimensió quan se’l analitza des d’una perspectiva històrica, ja que, segons adverteix Diaz, les Filipines continuen funcionant com un país colonitzat i mantenen moltes de les costums que hi van ser imposades per la força —amb les armes i amb l’Església— en aquella època. Els comanadors amb les seves ‘principalías’, els terratinents amb les seves hisendes i plantacions, ja van anar establint les diferències socials i econòmiques que encara existeixen avui dia. El mateix es pot dir de les esglésies que es van construir aleshores amb la sang de milers de filipins que van morir mentre les edificaven» (Diego Lerer [§])

De Lav DIAZ, Let us through, dear ancestors — Makikiraan po

Producció: Filipines. Durada: 2h31.

Sinopsi: 1617. El frare espanyol pare Enciso, comanador d’una de les illes Filipines, governa amb una ferocitat implacable i una libido insaciable. «Per sotmetre aquests salvatges», proclama. Justifica la seva crueltat invocant la salvació de l’ànima a través del sofriment de Jesús. Per als indígenes malaisis, hospitalaris i acollidors, no hi ha cap via d’escapament. En Lav Diaz, director, guionista, muntador i director de producció del film explica: «Les Filipines van ser reconstruïdes per la força per l’Espanya imperial i catòlica: amb sexe a dojo (avui en diríem violació), un apetit insaciable (avui en diríem saqueig) i la promesa de la salvació (que avui anomenaríem catàstrofe). Entre la fi del segle XVI i el XVII es van construir sense treva esglésies, ports, fortaleses, palaus, assentaments, carreteres, ponts, plantacions, fàbriques i mines. Milers d’indígenes, sobretot homes, van morir a causa dels treballs forçats. Les esglésies, erigides amb una grandiositat gairebé divina —enormes blocs de pedra, murs massissos i sostres altíssims—, són monuments als horrors de la colonització»

Amb: Bart Guingona, Ronnie Lazaro, Isabel Sandoval, Yul Servo, Christian Bables, Bong Cabrera, Rafa Siguion-Reyna, Amado Arjay Babon

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Fora de Concurs | Imdb. Premis: pendent.

Vendes internacionals: Heretic.

Ressons de Venècia 2026

Micropsia -crítica- | Le Polyester -crítica- |  Variety -crítica- |

—

PORTADA: Let us through, dear ancestors | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia 2026

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!