Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

13 d'abril de 2007
0 comentaris

LAST DAYS s’estrena l’1 de juny (Canvi: ara, el 22 de juny)

S’acaba d’anunciar que Last days, del director nord-americà Gus Van Sant, finalment s’estrenarà l’ 1 de juny de 2007 a Catalunya, les Illes i el País Valencià (a Catalunya Nord s’hi estrenà farà més de 2 anys, el 13.05.2005, i a l’Alguer també n’han disposat des d’aquella data).

Sense arribar a la passejador lirisme d’ Elephant ni a la duresa ni a la profunditat de Gerry, Last days no tan sols les complementa ?formant l’anomenada trilogia del silenci?, sinó que atresora una sentida identitat elegíaca i algun moment cinematogràficament extraordinari (d’aquells que gairebé et fan aixecar d’èxtasi i que dus al cor, al cap d’anys d’haver-los vist)

Gus Van Sant s’ha inspirat en els darrers dies de vida de Kurt Cobain, per fer Last Days. No es tracta d?una recreació dels fets que van conduir al suicidi del lider de Nirvana l?abril de 1994, ni de cap "biopic" típic de Hollywood. De fet ja fa una dècada, Van Sant es va inventar el personatge protagonista, Blake, per a la seva novel.la Pink en què explorava aquell cas real, sota l?impacte que li havia  causat la mort sobtada i recent del seu amic River Phoenix, l?actor.

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"

ACTUALITZACIÓ: El 16 de maig de 2007, la distribuïdora espanyola Vértigo Films ha comunicat el canvi de la data d’estrena de Last Days, del dia 1 que era previst al fatídic dia 22 de juny de 2007. En efecte, ho han passat a tocar la revetlla de Sant Joan, perquè volen aprofitar l’impacte (?) que ha de tenir la presència del protagonista, Michael Pitt, que, amb la seva banda "Pagoda", farà un parell de concerts els dies 21 i 23 de juny, per l’Estat Espanyol.

Michael Pitt incorpora el paper de Blake, amb un aspecte molt semblant al de Cobain i un rostre, amagat gairebé tota l?estona sota una cabellera desmanegada, que finalment es mostra davant la càmera amb una gran retirada a Phoenix. Van Sant el segueix de prop amb la càmera, mentre vagareja per la casa i el bosc que l?envolta, on ha anat a refugiar-se en fugir del centre de desintoxicació. Ens en mostra el caòtic deambular cap enlloc, una existència gairebé primitiva i mancada de sentit, les sensacions físiques i la consciència d?haver perdut bagatge irrecuperable en el camí vital fins on ha anat a parar. Com a contrapunt, diverses escenes ens fan conèixer els amics hedonistes que l?amaguen i se n?aprofiten; uns altres nois, sectaris religiosos, a la recerca d?ànimes esgarriades; el detectiu que la dona li envia perquè el localitzi; l?agent discogràfica que vol treure?l d?aquell cau d’ (auto)destrucció…

Last days tracta poèticament la mort increïblement inevitable d?una persona jove, a qui ningu no pot ajudar. I, de passada, emmarca la mena de generació en què ha viscut. Al film, trobem seqüències d?una extraordinaria i esfereïdora bellesa expressiva, amb poderosos plans de llarga durada en què esclata l?angoixa somorta del protagonista i en les quals resulta essencial la prestància musical de Michael Pitt i la radicalitat cinematogràfica de Van Sant, cada cop més allunyat des estàndards de Hollywood.

Deixeu que us comenti la seqüència que em va enlairar a l’èxtasi. Blake (Michael Pitt) és a l’habitació on la banda algun cop deu haver assajat. Els instruments estan tots parats, bo i esperant que els músics baixin dels núvols psicotròpics. Blake és allà, sol, i amb el mateix ensopiment vital que l’hem vist tota l’estona, agafa un instrument i comença a treure’n algun so, que aviat va agafant forma de música. La càmera, que l’està enfocant, comença a recular molt a poc a poc, surt per la finestra (sense canviar l’enfoc) i va reculant. Blake, ja endut per la música que ha posat en marxa, canvia d’instrument (per bé que nosaltres, ara, els sentim tots dos…). I la càmera va lentament reculant. Blake hi afegeix un tercer instrument. I la música té cada vegada més expressió de desfogada… I la càmera va lentament reculant… I la música… Uahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!

L’1 de juny, als cinemes de Catalunya, les Illes i el País Valencià. tan se val que no sigui la millor pel·lícula de Gus Van Sant. Tant se val que no acabi de convèncer. Tant se val que no sigui una obra rodona. Quantes coses no hi ha en aquesta elegia a una gent, a una joventut que va perdre el seu sentit !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!