Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

27 de febrer de 2023
0 comentaris

L’art de la fotografia com a antídot -curt premis VOC-

L’art de l’antídot“. Directora i guionista: Aina Palomer Sitjà. Direcció de fotografia: Pau Amat Romeu. Direcció de so: Juno Álvarez. Muntatge: Toni Comino. Imatges d’arxiu: Agus Prats. amb Agust Prats. Durada aprox.: 0h24′. Vist el dia 27.02.2023, en VO, per FilminCat – VOC 2023.sessió 3: Cossos en moviment -des del començament-.

Sinopsi: reflexions i acció d’un home que és fotògraf, en reobrir-se a la ciutat -Barcelona- al cap d’anys d’haver quedat en cadira de rodes després d’un accident. Ell és l’Agus Prats, que el 2001, quan tenia 28 anys, es va veure embolicat en una batuda policial i algú va llençar alguna cosa que li va anar a parar al cap, provocant-li el traumatisme cranial que el deixaria invàlid de cintura en avall. Aquests fets ens són relatats al final, ja que al documental li interessa la represa de l’activitat de l’Agus, el paper de l’art fotogràfic en aquesta reactivació, els pensaments que comporta la imatge -el mirall del món exterior i del món interior-, la memòria d’un mateix -també, esclar, del que comportà l’accident patit-…

Crítica escrita per Pablo Ferrer (La Casa del Cine) -publicada al web VOC d’Òmnium-: Llum i foscor, bondat i crueltat, justícia i injustícia. Seguint el recorregut pels carrers de Barcelona de l’Agus, un home que després de rebre un fort cop al cap s’ha quedat en cadira de rodes, L’art de l’antídot ens proposa un relat sobre el poder guaridor de la fotografia i de l’impacte del seu reflex en nosaltres mateixos. Una història real que ens recorda la importància de conèixer-se a un mateix com a eina de supervivència en un món plagat de contradiccions.

Comentari.

Aquest curt, que és positiu i no renuncia a fondejar en la foscor -de manera semblant al que fa el seu protagonista amb la càmera fotogràfica, “buscar la foscor en el dia”, és molt i molt seriós. Conté, de part de l’Agus Prats, un gruix de reflexions i pensaments que conviden a remirar-se la pel·lícula una vegada i una altra, per a pensar-hi. Evidentment, l’art de la càmera com a antídot contra l’abandó d’un mateix, però en aquestes, moltes paraules sobre el que vol dir fotografiar, mirar i mirar-se…

El treball de la foto fílmica, del so i del muntatge en aquest curtmetratge és digne d’elogi i ben eloqüent, mentre la directora i guionista, Aina Palomer, segueix Angus Prats per Barcelona, a vegades amb càmera subjectiva, a vegades descrivint-nos-en el recorregut, mostrant-nos els llocs que ell va retratant des de la cadira de rodes i les instantànies que en fa… Combinant el color amb el blanc-i-negre de la memòria…

Si bé l’Agus Prats es mou per tirar endavant un projecte que, tenint a veure amb ell, és sobre Barcelona, el relat d’Aina Palomer ens situa en el durant i el després, amb record del temps anterior, subtilment, sense deixar que la cronologia distregui el discurs fílmic. Totalment centrat en l’Agus i les seves paraules, no deixa de fer aparèixer, sigui amb veu en off, sigui presencialment algun escadusser company de viatge d’ell, amb força de testimoni.

És difícil, “L’art de l’antídot”; però ajuda a ennoblir el concurs dels premis VOC – sense desmerèixer la gran majoria dels concurrents- i espero que se li faci justícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!