Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

12 de març de 2022
0 comentaris

“La ruleta de la fortuna y la fantasía”, de Ryûsuke Hamaguchi

La ruleta de la fortuna y la fantasía. Títol internacional: Wheel of Fortune and Fantasy. Títol original: Gûzen to sôzô. Director i guionista: Ryûsuke Hamaguchi. Repartiment: -episodi Màgia- Kotone Furukawa (Meiko), Ayumu Nakajima (Kazuaki), Hyunri (Tsugumi); -episodi Porta ben oberta- Kiyohiko Shibukawa (Segawa), Katsuki Mori  (Nao), Shouma Kai (Sasaki); -episodi Un altre cop- Fusako Urabe (Moka), Aoba Kawai  (Nana). Vista el dia 10.03.2022, en VOSE, per Filmin.

Sinopsi: Tres contes… Un triangle amorós inesperat, una trampa de seducció fallida i una trobada que ve d’un malentès. Tres històries protagonitzades per dones que es mouen entre les seves eleccions i penediments.

Atenció: espòilers! Escric per a repensar aquesta esplèndida pel·lícula i, per a això, em cal repassar alguns moments fílmics, tot cometent espòilers. Ja em perdonareu.

L’atzar juga un paper important en cada episodi, si bé del que tracten és de les decisions preses per les protagonistes i els efectes posteriors. En el primer conte, l’atzar fa que dues amigues coincideixin al mateix cotxe i parlin, de la mateixa manera que ha fet trobar l’ex d’una amb l’altra, i l’atzar fa que topin tots tres en aquell bar; però del que va la història és de la decisió de la Meiko, fa dos anys, d’enganyar en Kazuaki, i de la decisió de tornar-lo a veure després que ella hagi parlat amb Tsugumi. I per a reblar-ho, l’episodi té dos finals possibles, gens atzarosos: segons el que faci Meiko, acabarà d’una o altra manera. En el segon conte, l’atzar no té res a veure amb la decisió de Nao de fer cas al seu amant, Sasaki, i parar una trampa al professor Segawa; ni té res a veure amb com es desenvolupa la relació exalumna-professor dins d’aquell despatx amb la porta oberta, quan xerren i especialment quan ella li llegeix el passatge eròtic del llibre que ha escrit el mateix Segawa; però és l’atzar el que els juga una mala passada que tindrà conseqüències per a ell i també per a ella. I l’atzar torna a fer que Nao retrobi Sasaki al cap de cinc anys, quedant la porta oberta a un possible retrobament futur… Al tercer conte, l’atzar torna a ser determinant per a la trobada de les protagonistes, però no va tenir res a veure en la decisió sentimental de Moka, fa vint anys, en encaixar calladament el comiat amb la seva estimada, ni res té a veure amb la decisió de Moka i Nana, de revelar-se les intimitats.

El guió de La ruleta de la fortuna y la fantasía és juganer. Ben clarament l’atzar hi fa de “Deus Ex Machina”, incitant, resolvent situacions en què allò que interessa l’autor és el vincle entre les decisions sentimentals preses per les protagonistes en algun moment i les seves conseqüències íntimes al cap d’un temps. I quan hi escau, juga a oferir dos finals alternatius o du les dones a fer un joc de retrobaments, com si les dues desconegudes fossin velles i profundes amigues. La matèria de què està feta aquesta obra d’art són les converses entres els personatges, llargues, intel·ligents, sensibles, en què se’ls tracta amb delicadesa, tot filmant amb elegància l’esplèndia interpretació, sobretot de les actrius -i també de Kiyohiko Shibukawa-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!