Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

4 de juny de 2023
0 comentaris

“La noia salvatge”, d’Olivia Newman: fitxa i comentari

La noia salvatge” / “La chica salvaje” / “

Sinopsi: Abandonada per la seva família, la Kya Clark, coneguda pels habitants de Barkley Cove com la noia dels pantans, és misteriosa i salvatge. Aquesta és la història iniciàtixa d’una jove criada als aiguamolls del sud als anys 50. Quan es troba mort, a les maresmes, el fill d’una poderosa família de la ciutat, que havia estat vinculat a la noia, passa ser-ne la principal sospitos del cas d’assassinat.

Comentari.

És allò que abans en dèiem un ‘Estrenos TV’, perquè es tracta d’una pel·lícula que de manera funcional ens explica un cas (el de Kya, la noia protagonista) i ho va fent per episodis: la tensa vida familiar, amb el pare violent, quan és petita; la supervivència de la menuda en quedar-se sola; el lligam que té amb les maresmes i la natura salvatge; la fase romàntica quan ja és una joveneta (amb ocellets i papallones); la inevitable decepció de l’amor i la irrupció d’un depredador sexual… i el judici, en què l’animadversió social en contra de Kya, per ser la persona diferent, que viu al marge, animadversió expressada en l’acusació del fiscal, plena de suposicions i mancada de proves, es contraposa a la solidaritat cap a ella que mantenen els amables botiguers que sempre li han fet costat, son germà recuperat, l’antic nuviet i l’advocat defensor (tot ben diferenciat, sense grisos). Això sí, amb sorpresa final.

Tot explicat amb successius salts enrere, servits per la veu en ‘off’ de la protagonista, que narra la seva vida, fent evident l’origen literari de la pel·lícula.

incorpora amb convicció aquesta noia que ho té gairebé tot en contra, apassionada de la natura (que viu, dibuixa i narra), avesada a la soledat (a quedar-se sola), i que topa amb l’acusació i presó preventiva per l’assassinat del seu assetjador. Aquest és interpretat per Harris Dickinson, que aporta des que apareix per primer cop, ja avançada la pel·lícula, el tarannà invasiu del mascle ambigu que juga a dues cartes (el seu estatus familiar, social, empresarial, al poble i l’home mogut per la passió i el domini enmig del pantà llunyà), sense que tanmateix pugui lluir gaire la seva expressivitat actoral (no se li permet interioritzar), ja que li toca més aviat assumir els papers del personatge. I , com el nuviet, passa per moments realment engafitosos (els romàntics), però sap estar correcte als moments més dramàtics.

En definitiva, “La noia salvatge” és per veure-la passivament al televisor, per a matar l’aranya, una estona que no tinguem res millor per fer (que si no…).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!