Club 7 Cinema

El Jurat de la secció Un Certain Regard, presidit per la directora, guionista i directora de fotografia britànica Molly Manning Walker, ha fet públic aquest vespre el seu veredicte, en una cerimònia que ha tingut lloc a la Sala Debussy. Un Palmarès en què sorprèn sobretot l’absència de Kristen Stewart i la seva “The Chronology Of Water“, que va causar una gran impacte cinèfil; així com un més gran reconeixement a “O riso e a faca”, del portuguès Pedro Pinho, considerada per part de la crítica com el millor que s’ha vist enguany a Un Certain Regard.

Premi Un Certain Regard 2025

FOTO: “La misteriosa mirada del flamenco” (Arizona Distribution)

De Diego CÉSPEDES, “La misteriosa mirada del flamenco” / “The Mysterious Gaze Of The Flamingo” / “Le Mystérieux regard du flamand rose”.

Producció: Xile, França, Espanya, Bèlgica, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h44.

Nota sinòptica: Drama ambientat en una ciutat minera l’any 1984 en què una noia lluita contra els rumors d’una malaltia que es diu que es contagien els homes gai a través de la seva mirada

Sinopsi: Principis dels anys vuitanta, al desert xilè. La Lidia, d’onze anys, creix en una família ‘queer’ extravagant i afectuosa que troba refugi en un cabaret als afores d’una ciutat minera accidentada i polsosa. Quan una malaltia misteriosa i mortal comença a estendre’s —es rumoreja que es transmet amb una simple mirada, quan un home s’enamora d’un altre—, la comunitat es converteix ràpidament en objecte de pors i fantasies col·lectives. El seu estimat, tendre i maternal germà Alexo, un homosexual obès, de 28 anys, i les seves amigues transformistes són culpats de ser-ne portadors i la gent del poble els ataca. La Lidia ha d’enfrontar aquest mite homofòbic per protegir la seva única família. En aquest western modern, la Lidia s’embarca doncs en una recerca de venjança en un món consumit per l’odi i la intolerància, alhora que la família esdevé el seu únic refugi, i l’amor, potser, el perill més gran.

Amb: Tamara Cortés, Matías Catalán (Flamenco), Paula Dinamarca, Claudia Cabezas, Luis Dubó, Alfredo Castro, Andrés Almeida, Felipe Ríos,

Guió: Diego Céspedes. Muntatge: Martial Salomon. Fotografia: Angello Faccini. Música: Florencia Di Concilio.

Informació: Òpera prima. A la producció Quijote Films, Les Valseurs, ARTE France. Projecte desenvolupat a la 38a sessió de la Resiència de la Cinéfondation del Festival de Canes.i a la Residència 2020 de la Ikusmira Berriak del Festival de Sant Sebastià.  Va rebre el Premi Irusoin a la Postproducció, atorgat pel Festival de Sant Sebastià.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Charades. DE: BTeam. DF: Arizona Distribution.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb,  a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: El xilè Diego Céspedes debuta en el llargmetratge amb “La misteriosa mirada del flamenco” que, argumentalment, té coses dels seus dos curts anteriors: a Las criaturas que se derriten bajo el sol (2022) -presentat a la Setmana de la Crítica de Canes– la Nataly, una dona trans, acompanyada de la seva filla Secreto, visita Leon, l’antic amant de Nataly que viu en una misteriosa comunitat que fuig del sol, i aquest retrobament desperta en Nataly el record d’una relació tòxica i abusiva; a El verano del león eléctrico  (2018) –Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes-, amagat en una casa allunyada de la ciutat, l’Alonso (11 anys), acompanya la seva estimada germana (17 anys), que està esperant convertir-se en la setena dona del Lleó, un profeta que (segons algunes històries) s’electrocuta quan se’l toca. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Premi del Jurat d’Un Certain Regard 2025

FOTO: “Un poeta” (Luxbox).

De Simón MESA SOTO, “Un poeta” / “Un poète” / ” A poet”.

Producció: Colòmbia, Alemanya, Suècia. Any: 2025. Durada: 2h.

Sinopsi: L’obsessió d’Oscar Restrepo per la poesia no li ha reportat cap glòria. Envellit i erràtic, ha sucumbit al clixé del poeta a l’ombra. Conèixer la Yurlady, una adolescent d’arrels humils, i ajudar-la a cultivar el seu talent aporta una mica de llum als seus dies. Però arrossegar-la al món dels poetes potser no és el camí.

Amb: Ubeimar Rios, Rebeca Andrade, Guillermo Cardona, Allison Correa, Margarita Soto, Humberto Restrepo.

Guió: Simón Mesa Soto. Muntatge: Ricardo Saravia. Fotografia: Juan Sarmiento G. Música: Matti Bye, Trio Ramberget.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Luxbox. DF: Epicentre Films.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Simón Mesa Soto és un director, guionista i productor colombià. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat d’Antioquia i posteriorment va cursar un màster a la London Film School. La seu film de tesi, Leidi (2014), va guanyar la Palma d’Or del Curtmetratge al Festival de Canes. Amb la seva pel·lícula següent, Madre (2016), va participar novament a la Competició de Curtmetratges del Festival de Canes. Amb Amparo (2021), el seu primer llargmetratge, va participar a la Setmana de la Crítica de Canes, on va guanyar el Premi a la Revelació. “Un Poeta” és el seu segon llargmetratge (Luxbox). A Leidi (2014), una noia que viu amb la mare i el seu fill molt petit s’assabenta que el seu home ha reaparegut amb una altra xicota i se’n va a retrobar-lo; a Madre (2016), una noia de 16 anys baixa dels turons de Medellín al centre ciutat per anar a un càsting porno; a Amparo (2021), una mare soltera colombiana, en ple 1998, brega per rescatar el seu fill adolescent, que ha estat reclutat per l’exèrcit i enviat a una zona de guerra.

Millor Direcció Un Certain Regard 2025

Arab NASSER i Tarzan NASSER, per:

FOTO: “Once Upon A Time In Gaza“ (The Party Film Sales)

D’ Arab NASSER i Tarzan NASSER, “Once Upon A Time In Gaza“ / “Il était une fois à Gaza”.

Producció: França, Portugal, Palestina, Alemanya, Qatar, Jordània. Any: 2025. Durada: 1h30.

Sinopsi: Hi havia una vegada a Gaza, l’any 2007. En Yahya, un estudiant somiador, fa amistat amb l’Osama, un traficant de drogues carismàtic amb un gran cor. Junts, munten una xarxa de narcotràfic, amagada a la seva modesta botiga de falàfels. Però topen amb un policia corrupte, ego desmesurat, que ve a frustrar el seu pla.

Amb: Nader Abd Alhay (Yahya), Majd Eid, Ramzi Maqdisi, Is’haq Elias.

Guió: Arab Nasser, Tarzan Nasser. Muntatge: Sophie Reine. Fotografia: Christophe Graillot. Música: Amine Bouhafa. VI: The Party Film Sales / Goodfellas. DF: Dulac Distribution. EF: 25.06.2025.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre els directors: a Wikipedia. Arab Nasser (a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd), Tarzan Nasser (a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd).

Directors: Els bessons Tarzan i Arab Nasser van néixer a Gaza, Palestina, el 1988. Van estudiar Belles Arts a la Universitat d’Al-Aqsa i es van apassionar pel cinema i la pintura. Van dirigir Condom Lead (2013), –un somni d’esperança per a la intimitat i l’amor en el context de l’ofensiva militar israeliana, de 22 dies de durada, contra la franja de Gaza el 2009-, curtmetratge seleccionat a la Competició Oficial del Festival de Cinema de Canes. El seu primer llargmetratge, Dégradé (85 min, 2015) –a Gaza, dues perruqueres i deu clientes de diverses edats i orígens passen el dia atrapades en un saló de bellesa mentre la policia de Hamàs lluita contra una banda al carrer-, es va estrenar mundialment a la Setmana de la Crítica de Canes i també es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Toronto 2015. El seu segon llarg fou Gaza Mon Amour (2020), premiat a Toronto i Valladolid, projectat a Orizzonti de la Mostra de Venècia: Gaza, avui. El pescador Issa, de seixanta anys, està secretament enamorat de Siham, una dona que treballa de modista al mercat. Decidit a demanar-li matrimoni, troba una antiga estàtua d’Apol·lo a la seva xarxa de pesca i decideix amagar-la a casa seva. Quan Hamàs descobreix l’existència d’aquest misteriós tresor, comencen els problemes per a Issa… Aconseguirà aconseguir declarar el seu amor a Siham? Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Millor Guió Un Certain Regard 2025

Harry LIGHTON, pel de:

FOTO: “Pillion” (A24).

De Harry LIGHTON, “Pillion“.

Producció: Anglaterra, Irlanda. Any: 2025. Durada: 1h43.

Nota: Un ‘pillion’ és un coixí o seient secundari darrere del seient principal o de la sella d’una motocicleta o ciclomotor. Es diu que un passatger en aquest seient “viatja com a passatger”.

Nota sinòptica: Un home tímid queda bocabadat quan un motorista enigmàtic i increïblement guapo l’accepta com a submís. Sinopsi: En Colin és un home tímid que deixa passar la vida. Això és així fins que en Ray, el líder impossiblement atractiu d’un club de motocicletes, el pren com a sotmès seu. En Ray treu en Colin de la seva trista vida suburbana, presentant-lo a una comunitat de ciclistes homosexuals i pervertits i li lleva tota mena de virginitats pel camí. Però a mesura que en Colin s’endinsa més en el món de les regles i misteris d’en Ray, comença a qüestionar-se si la vida d’un submís 24/7 és per a ell. Ha trobat la seva vocació o simplement ha canviat una forma d’ofec per una altra?.

Amb: Alexander Skarsgård (Ray), Harry Melling (Colin), Zamir Mesiti (Usher), Georgina Hellier (Reese), Brian Martin (Colton), Paul Tallis (‘pillion’), Kavcic Miha (‘pillion’), Douglas Hodge (Pete), Lesley Sharp (Peggy).

Guió: Harry Lighton, basat en el llibre ‘Box Hill’, d’Adam Mars-Jones. Muntatge: Gareth C. Scales. Fotografia: Nick Morris. Música: Oliver Coates.

Informació: Òpera prima. A la producció, Element Pictures.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, The Hollywood Reporter. VI: Cornerstone Films. D-EUA: A24. D-Anglaterra: Picturehouse Entertainment*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: fill de Sir Thomas Hamilton Lighton, 9è baronet Lighton de Merville, com son pare, va estudiar a l’Eton College. Director de curtmetratges, entre els quals Knitlab: XY (2016) –sobre una línia de roba inicialment masculina, finalment unisex, per andrògina-, Sunday Morning Coming Down (2016) – en el qual, dos germans bessons es dirigeixen a la ciutat costanera de Hastings, on un d’ells ha quedat amb un home. Ambientat el 1994, és una història d’amor fraternal que tracta l’exploració homosexual i la naturalesa del fetitxisme en un món pre-internet-, i Wren Boys (2017), nominat als BAFTA, als BIFA, a Sundance –és l’endemà de Nadal, i el pare Conor, un sacerdot catòlic del comtat de Cork, porta el seu nebot a la presó per visitar un dels reclusos. Aquesta és l’Irlanda moderna, un país que sovint critica la tradició i està disposat a abraçar els valors moderns, però dins dels murs de la presó s’apliquen normes diferents, i la vida sovint es veu eclipsada per l’amenaça de la violència-. Debuta ara en el llargmetratge. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Millor Actriu Un Certain Regard 2025

Cleo DIÁRA, pel personatge de Diára, a:

FOTO: “O riso e a faca” (Météore Films).

De Pedro PINHO, “O riso e a faca” / “Le rire et le couteau” / “I Only Rest in the Storm”.

Producció: Portugal, Brasil, França, Romania. Any: 2025. Durada: 3h31.

Sinopsi: En Sérgio és un enginyer ambiental portuguès que decideix canviar de vida i se’n va a una metròpolis de l’Àfrica Occidental (una ciutat imaginària i futurista entre Guinea Bissau i Luanda) per treballar com a enginyer ambiental en la construcció d’una carretera entre el desert i el bosc. Mogut per l’hostilitat dels elements, la calor opressiva i la solitud, coneix dos habitants de la ciutat, la Diára i en Gui, en una relació íntima però desequilibrada. El vincle entre tots tres esdevé per a en Sérgio l’única garantia de salut mental enmig d’un procés de brutalització i barbàrie generalitzada que s’estén entre els seus companys expatriats, des de l’obra fins a les oficines de les ONG. Aviat s’assabenta que un enginyer italià, afectat a la mateixa missió que ell alguns mesos abans, ha desaparegut misteriosament.

Amb: Sérgio Coragem (Sérgio), Cleo Diára (Diára), Jonathan Guilherme (Gui), Jorge Quintino Biague, Renato Sztutman, Bruno Zhu, Kody McCree, Everton Dalman.

Guió: Pedro Pinho. Muntatge: Pedro Pinho, Rita M. Pestana, Karen Akerman, Cláudia Rita Oliveira. Fotografia: Ivo Lopes Araújo. Música: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: Météore Films. EF: 09.07.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Millor Actor Un Certain Regard 2025

Frank DILLANE, pel seu paper de Mike, a:

FOTO: “Urchin” (Ad Vitam)

De Harris DICKINSON, “Urchin“.

Producció: Anglaterra. Any: 2024. Durada: 1h39.

Nota sinóptica: En Mike, un sense llar de Londres atrapat en un cicle d’autodestrucció, brega per capgirar la seva vida.

Sinopsi: A Londres, en Mike viu al carrer, passant de feines esporàdiques a petits robatoris, fins al dia que l’empresonen. En sortir de la presó, amb l’ajuda dels serveis socials, intenta refer la vida lluitant contra els seus vells dimonis.

Amb: Frank Dillane (Mike), Megan Northam, Karyna Khymchuk, Shonagh Marie, Amr Waked.

Guió: Harris Dickinson. Muntatge: Rafael Torres Calderón. Fotografia: Josée Deshaies. Música: Alan Myson.

Informació: Òpera prima. Es descriu com un film cru i absurd, una història sobre els motius estranys que sempre ens acaben atrapant. A la producció, entre d’altres, Devisio Pictures, companyia -amb seu a Londres i Nova York- creada el 2024 per Harris Dickinson i Archie Pearch. Aquesta darrer ha declarat: “Urchin” suposa un debut emocionant per a Devisio i un pas atrevit per a en Harris [Dickinson] com a guionista i director” (..) “En Harris és un cineasta que accepta el risc, aporta una emoció crua i una visió diferent a la pantalla. “Urchin” reflecteix la seva profunda connexió personal amb aquests temes i el treball continuat que mena amb la seva comunitat. En Frank Dillane ofereix una interpretació increïblement vulnerable i inesperadament divertida que fa que aquesta pel·lícula sigui realment especial; paraules que criden l’atenció sobre el treball que hi hagi pogut fer Harris Dickinson en el guió i direcció, tenint en compte que el seu millor actiu com a actor és precisament la vulnerabilitat, la fragilitat masculina, la ferida interior, el matís dramàtic que aporta als seus papers (quan els cineastes estan al cas, és clar).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety 12.02.2025. VI: Charades. DF: Ad Vitam.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

***

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!