Club 7 Cinema

Els incansables productors catalans Tono Folguera i Ariadna Dot (Lastor Media) han fet equip amb els seus col·legues Eugenia Mumenthaler i David Epiney, de la suïssa Alina Film, per a tirar endavant Les Indes — Les Índies, del tàndem Pauline Julier – Nicolas Chapoulier, que s’acaba de presentar a Concurs dins de les Jornades dels Autors de Venècia 2026.

L’acció del film se situa «a la França del segle XVII, als inicis de la modernitat europea, marcada pels descobriments científics i les colonitzacions llunyanes, tres genets tenen la missió de portar el retrat de la infanta d’Espanya al seu futur espòs, Lluís XIV. El viatge fins a Versalles és llarg i ple de dificultats, i finalment només el retrat aconseguirà arribar a la civilització i al nou món modern que comença a emergir» (Lastor Media)

«El que narra Les Indes és, d’una banda, com aquest jove arrogant, fascinat per les promeses del Nou Món, va prenent consciència de la brutalitat de la vida més enllà dels palaus i del món de l’aristocràcia. I, a partir d’aquesta història, es va desenvolupant en paral·lel un canvi d’època, amb la fi de l’edat mitjana i totes les transformacions polítiques, econòmiques i científiques que això comportaria. Però, en essència, el film de Julier i Chapoulier s’endinsa en el ‘cor de les tenebres’, convertint aquest gest entre dues corones en una experiència que comença sent estranya i acaba esdevenint brutal i salvatge. Aquesta coproducció suïssa-espanyola té un dels seus punts d’interès més potents en la radicalitat de la proposta. Es tracta més d’una experiència que no pas d’un relat clàssic, d’un viatge immersiu que no es recolza gaire en el context, les explicacions ni els tòpics del relat d’època convencional. L’espectador es va endinsant en aquest viatge, gairebé de western, que emprenen els tres protagonistes, molt diferents entre si, i que experimenten en la pròpia carn —especialment el menys experimentat, l’Alejandro— les dificultats i les zones fosques d’aquest perillós trajecte. És un film sobre un xoc de mons, connectats per una figura com la de l’Alejandro, que passa sobtadament d’un a l’altre: de l’univers refinat i elitista de les corts a la realitat abrupta de la natura i d’uns pobles que habiten unes realitats molt diferents de les dels reis i els nobles. La història d’amor, si es vol dir així, entre Lluís XIV i la infanta espanyola tindrà conseqüències polítiques posteriors —tan dramàtiques com rellevants—, i el que proposa la pel·lícula és que aquesta connexió es va començar a forjar aquí, en el fang. Amb moments d’una bellesa colpidora i d’altres aspres, en què la natura mostra la seva faceta més salvatge, Les Indes es presenta com una pel·lícula de camins i d’exploració, una experiència física tant per als protagonistes com per a l’espectador. Els cineastes —dos artistes multidisciplinaris suïssos que treballen també amb instal·lacions i en teatre— construeixen una pel·lícula que s’allunya dels estàndards tradicionals del cinema d’època europeu. El film es podria comparar amb un antiwestern a l’estil de Jauja [Lisandro Alonso, 2014] i juga també amb el to contemplatiu d’Anoche conquisté Tebas [Gabriel Azorín, 2025], una altra pel·lícula espanyola que l’any passat va passar per les Giornate degli Autori, o fins i tot amb la manera com Albert Serra presenta, estèticament, els seus films ‘d’època’. Però aquesta suma de referències no arriba a descriure del tot Les Indes. És un viatge cinematogràfic que desafia l’espectador a endinsar-se en una experiència onírica i malsana, de la qual, ja se sap, serà molt difícil sortir» (Diego Lerer [§])

De Pauline JULIER i Nicolas CHAPOULIER, Les Indes — Les Índies

Producció: Suïssa, Catalunya. Durada: 1h21.

Sinopsi: A l’Alejandro (Théo Urtubey), un jove noble espanyol, se li encomana la missió de lliurar el retrat de la Infanta d’Espanya a Lluís XIV, que encara és un nen. L’objectiu és segellar l’aliança entre les dues corones. Fascinat per les promeses del Nou Món, per les terres per conquerir i les noves rutes comercials per obrir, l’Alejandro emprèn el viatge escortat per dos soldats francesos (Raphaël Thiéry i Lazare Minoungou). A mesura que el retrat s’acosta al seu destí, els tres homes s’endinsen cada cop més en una Europa devastada per les guerres i les revoltes. El camí que els porta fins a la cort francesa és llarg i ardu, i el retorn a la civilització i al món modern que tot just comença a néixer és ple de perills.

Declaracions dels cineastes: «La pel·lícula s’inspira en un fet històric: el 1652, Velázquez va pintar el retrat de Maria Teresa d’Àustria, infanta d’Espanya. Poques setmanes després, l’obra va arribar a la cort de Lluís XIV, segellant tant la unió de les monarquies francesa i espanyola com la pau després de la Guerra dels Trenta Anys. En una època en què les imatges circulen avui de manera instantània, la creació, el transport i el significat polític d’aquest quadre ens van semblar recursos narratius molt potents. Som al segle XVII: l’era medieval s’esvaeix davant la ciència, el racionalisme i el comerç. El món ja no és només per explorar, sinó per conquerir. Galileu obre nous horitzons i el mercantilisme posa les bases del capitalisme. En aquest context, oprimits pels impostos i la pobresa, els pobles es revolten. I és al llarg d’aquests camins, marcats per les tensions entre el vell i el nou ordre, que transcorre Les Indes. A mig camí entre l’extrema sofisticació de les dues corts i les mirades que s’intercanvien dos adolescents, el cor de la pel·lícula el descobrim en el viatge de tres homes i un quadre que travessen la natura salvatge —quan aquesta mateixa natura encara és un objecte per observar, dominar i modelar. Just en el moment en què assistim a l’esgotament d’un sistema guiat per una modernització i un creixement imparables, vam sentir la necessitat d’explicar un dels orígens de la història. De narrar les vicissituds d’uns éssers humans que es van separar de la natura, ara que comencem a entendre —o potser ho havíem oblidat?— que hi estem íntimament lligats» (Pauline Julier i Nicolas Chapoulier [§])

Informació: Jornades dels Autors 2026 · Concurs | Catalan Films, Imdb. Premis: pendent.

Distribuïdores: pendent. Vendes internacionals: MoreThan Films. Companyies productores: Alina Film (suïssa), Lastor Media (catalana).

Ressons de Venècia 2026

Micropsia -crítica- | Le Polyester -crítica- | Cineuropa -crítica- | Cineuropa -entrevista en vídeo als cineastes- |

—

PORTADA: Cartell de la pel·lícula, gentilesa d’Alina Film

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!