Club 7 Cinema

La città dei vivi, d’Edoardo Gabbriellini, és un «retrat sobri del brutal assassinat del jove Luca Varani el 2016, a Roma; un fet que va commocionar Itàlia» [§]. Basada en «l’obra mestra literària de Nicola Lagioia, una pel·lícula desconcertant que no reconstrueix el crim de Luca Varani, sinó la vida de la víctima: més que ‘true crime’, un relat de (de)formació. La città dei vivi intenta retornar Luca Varani a la vida. Sense convertir-lo en un sant ni en un exercici retòric: Luca Varani amb els seus sentiments i les seves contradiccions, els seus estremiments i les seves angoixes, el seu lèxic familiar i les seves zones d’ombra. Varani, que el 4 de març de 2016 va ser torturat durant hores i finalment assassinat per Manuel Foffo i Marco Prato després d’una festa de tres dies regada de drogues i alcohol, no “és” només la seva mort. Si és cert que vam saber de la seva existència quan aquesta ja s’havia acabat, també ho és que aquell noi de vint-i-tres anys havia existit abans d’aquell moment tràgic. La frase promocional parla d’una «història inexplicablement real» però, en realitat, La città dei vivi refuta aquest plantejament: si és absurda la violència que va patir el pobre Varani, víctima d’un assassinat que qualificar d’esgarrifós seria quedar-se curt, malauradament sí que es pot explicar la trajectòria vital que el va conduir fins a la mort» (Lorenzo Ciofani [§]). «Una vida normal. Això és el que sembla tenir en Luca (Emanuele Maria Di Stefano). Amb els seus problemes i complicacions, amb les seves zones grises, però sense res que quedi fora del que pot haver d’afrontar un jove de 23 anys que viu en un barri popular dels afores de Roma. Fill adoptiu de Silvana i Giuseppe Varani (interpretats per Simona Senzacqua i Valerio Mastandrea), amb qui encara viu, en Luca intenta, amb poques ganes, acabar l’educació secundària. Té una nòvia, Marta (Gaia Merlonghi), a qui porta a casa de la família, que coneix els seus pares i s’hi avé. També ajuda el pare treballant al carro de llaminadures i regals que porta en Giuseppe. Però alguna cosa, sembla, no acaba d’encaixar. La città dei vivi s’ocuparà d’explicar-ne, metòdicament, la vida. De mica en mica anirem veient que en Luca té alguns costats més foscos. De vegades es mostra innecessàriament agressiu i cruel amb la Marta, però després se’n penedeix i li demana perdó. I té tendència a anar-se’n a la nit, gairebé a desaparèixer del mapa, com si busqués aventures a la veïna Roma. [El director], Edoardo Gabbriellini en narra aquesta vida d’una manera realista i pausada, sense sobresalts, com una crònica lleugerament distant de la vida d’un noi de vint-i-pocs anys que busca alguna cosa semblant al seu lloc al món. Aviat veurem que les seves sortides són una mica més aventureres, si es vol, més intenses del que és habitual. Però ni es viuen ni es mostren com un drama: formen part de les decisions del protagonista. El que fa La città dei vivi és agafar un cas que va tenir una gran repercussió mediàtica i explicar-lo d’una manera seca, potser una mica desafectada, allunyada de qualsevol mena de sensacionalisme i, encara més, de qualsevol crueltat gratuïta.» (Diego Lerer [§]). «The City of the Living, d’Edoardo Gabbriellini, és una pel·lícula bella i colpidora que construeix amb sensibilitat un personatge polièdric, tan real com qualsevol que es pugui veure a la pantalla. Els seus defectes, en lloc d’allunyar-nos-en, reforcen la simpatia que sentim per ell, per la seva nòvia i pels seus pares. És clar que és impossible dotar tots els papers de la mateixa profunditat, però hi ha un problema quan les persones més menyspreables que es puguin imaginar queden reduïdes a només dues coses: comportament psicopàtic i homosexualitat» (Jay Weissberg [§])

Nota d’actualització: Em remarquen que Llibres del Segre en té editada en català (i amb traducció de Lluís-Anton Baulenas) la novel·la primigènia La ciutat dels vius, de Nicola Lagioia. A X (‘Twitter’), en Josep Maria Fonalleras (@fonalleras) ha escrit: «La novel·la es esfereïdora».

D’ Edoardo GABBRIELLINI, La città dei vivi — The city of the living

Producció: Itàlia. Durada: 1h44.

Sinopsi: En Luca té vint-i-tres anys. Viu amb una família que el va adoptar i que l’estima. Es mou amb els seus amics entre la perifèria i el centre, i té una xicota amb qui viu un amor jove però important per a tots dos. En Luca busca el seu camí, en una edat en què tot sembla encara possible i, alhora, ja perdut, i en aquesta recerca viu una doble vida. Una nit, després d’una trobada aparentment casual, la trajectòria vital d’en Luca es trenca en topar amb una violència cega i absurda.

Informació: Basat en la novel·la homònima de Nicola Lagioia | Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti, Toronto IFF 2026 · Centrepiece | Imdb, Filmitalia. Premis: pendent.

DI: Eagle Pictures. Vendes internacionals: PiperPlay*.

Ressons de Venècia 2026

Diari Ara | Diari El Periódico/EFE (esp) -article- | Micropsia -crítica- | Cinematografo -crítica-  | Cinematografo -article- | Cineuropa -crítica- | Cineuropa -entrevista al director– | Variety -crítica- | The Hollywood Reporter | I potser: Le Polyester.

—

PORTADA: Cartell del film, gentilesa d’Eagle Pictures

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!