Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

2 de març de 2023
0 comentaris

La càmera en moviment (tremolosa) i no els cossos -curt premis VOC-

Signar les arres“. Any 2022. Directora: Jana Jubert Soler. Amb Ester Soler Cerezo, Quim Jubert López, Ooiana Toucedo, Gonzalo De Lucas, Ana Ofaff, Jana Jubert Soler. Durada: 9’47”. Vista el dia 02.03.2023, en VO, per FilminCat-VOC 2023. Sessió 3: Cossos en moviment, a partir del minut 57’50”-.

Sinopsi –del web VOC d’Òmnium, en què consta Crítica escrita per Víctor Dalmau (La Casa del Cine)- : «Si no ho filmes, no ha existit» Signar les arres s’enfonsa en el dolor invisible a la infantesa revisitant les filmacions casolanes. Els records existeixen com a peces d’una memòria incerta i borrosa, així com el gra de la imatge del primer digital. La vida apareix embossada quan som petits, i en retornar-hi, tot el que crèiem fins aleshores, tremola.

Comentari.

No tinc res a dir-ne, d’aquest curtmetratge. Gravacions casolanes, d’una gent que tremolen i, amb ells, la càmera no para quieta -i quan no, el muntatge!-. Aquí no hi ha cossos en moviment, com vol la secció 3 del concurs dels Premis VOC: aquí és la càmera que té el mal de Sant Vito.

Elogi del ‘cinema familiar’ com a registre d’un temps compartit que ajuda a conformar-ne la memòria: “si no ho filmes, no ha existit”, s’hi repeteix fins a l’avorriment. “Tot comença sempre amb una tremolor. Una tremolor és una mica com un auguri que pot amenaçar de vida o de mort. Pot ser causa o conseqüència; però sempre és un símptoma” (..) “Jo vull detectar el que no es filma però es veu” (..) A les imatges borroses “és on habiten els nostres monstres” (..) “Sempre has intentat no traspassar-me el dolor que vas sentir quan jo era petita, per això l’he vingut a detectar entre aquestes imatges, perquè existeix i em sembla bé que existeixi i em sembla bé que tremolis i que les imatges guardin secrets, penes, glòries i monstres.” (..) “I tot i que crec que en general soc una persona prou feliç, en totes les imatges que gravo noto una mena de tensió, com un nervi, la incapacitat de mantenir el pols” (..): són textos que subtitulen les imatges, una autèntica embafada d’ontologia de les imatges casolanes, sobre unes veritats, secrets… en el que mostren les gravacions, que l’autora sabrà identificar -i sobre una patologia familiar, sembla que hereditària-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!