Club 7 Cinema

La càmera de la Claire. Director i guionista: Hong Sang-soo. Repartiment: Isabelle Huppert (Claire), Kim Min-hee (Jeon Manhee), Chang Mi-hee (Nam Yanghee), Jung Jin-young (el director So Wan-soo). Vista el dia 23.12.2022, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi -que és tot un espòiler-: Som al Festival de Canes de 2016. La noieta sud-coreana Manhee treballa en l’agència de venda de drets del director So Wan-soo i té de cap la Yanghee, parella del cineasta. De sobte, aquesta acomiada la Manhee al·legant-li que ha descobert que, tot i ser bona persona, no és honesta. La Claire és una granada professora parisenca que ha acompanyat al Festival a una amiga directora de cinema i, mentre és a la terrasseta d’un bar, coneix el director So Wan-soo, amb qui manté una conversa agradable i van a fer un tomb, que els porta fins a la biblioteca pública -on ella li ensenya a llegir en francès un poema que a ell li agrada molt-. La Claire du una càmera polaroid amb què retrata les persones amb qui va topant -“en fotografiar una persona, aquesta canvia”, diu la professora-. En ensenyar-los fotos que ha fet, en So Wan-soo i la Yanghee en descobreix una de la Manhee, que era envoltada de requesta a la terrassa d’un hotel, i en veure-ho, s’estranyen que encara segueixi a Canes, després que ha estat acomiadada. La Claire passeja per la platja i topa amb la Manhee, amb qui inicia també una conversa cordial, que desemboca a una convidada a menjar coreà. De camí cap a l’apartament de la noia sud-coreana, la parisenca ha de passar pel bar on havia estat amb el director i la cap de vendes a recollir l’abric, que s’havia oblidat, mentre la Manhee espera a fora, ignorant qui hi ha dins. En aquest bar, en So li diu a la Yanghee que, pel futur de la seva relació professional han de tallar immediatament el seu vincle de parella. Durant l’àpat, la Claire ensenya a la Manhee les seves fotos i en descobreix una en què apareix en So; la noia confessa a la Claire que el motiu de l’acomiadament ha de ser la gelosia. La Manhee ha assistit a una festa de cinema, vestida amb pantalonets curts que li deixen lluir les esplèndides i joves cuixes, cosa que li retreu en So, amb qui ha topat, en una conversa que s’acaba quan ella li diu que ara està amb un altre home. Finalment, la Yanghee fa cap a casa la Manhee per a proposar-li que torni a la feina…

Comentari.

La meva relació amb el cinema de l’autor sud-coreà Hong Sang-soo ha estat variable en el temps. Cineasta de la xerrera a la Rohmer, amb els seus personatges entranyables, sovint borratxets o tocats per l’alcohol, amb les seves circumstàncies, en què hi poden tenir un pes les històries familiars o amoroses, va començar per no interessar-me gaire amb El poder de la província de Kangwon – fins al punt que de Filmoteca de Catalunya me la van proposar perquè la programés a la Secció 7 Chances, de Sitges, i la vaig rebutjar…- i posteriorment, a mesura que s’anà convertint en un director prolífic amb un estil més consolidat, m’anà convencent més i, sobretot a Canes, mirava de no perdre-me’n cap, xalant mentre les veia. Però va arribar un moment que em va saturar, el seu estil, i li he anat veient alguna cosa, però l’havia deixat estar una mica. Ara, amics crítics em diuen que darrerament val molt la pena i maldo per recuperar el temps perdut, un xic. Així és que he començat per aquesta “La càmera de la Claire”.

Potser no era la més recomanable per a tornar a Hong Sang-soo, perquè és lleugera com una fulla que se l’endú el vent, sembla feta com un entreteniment del cineasta, per a matar l’aranya durant el Festival de Canes -en què està rodada-, una obra volgudament menor…

El cert és que en aquest film, l’atzar hi juga un paper important en la trobada dels protagonistes i la càmera de Claire hi intervé com un desllorigador diegètic, que va connectant uns personatges amb d’altres, a més de donar peu a una reflexió sobre la imatge -“que transforma les persones”, diu- i sobre la mirada -la Claire li proposa a So que li miri fixament als ulls i veurà com no és la mateixa-. La xerrameca ens permet conèixer les vicissituds d’uns i altres, les qüestions d’amor i en certa manera de vida… Si més no, Hong Sang-soo ens serveix en pantalla uns moments de vida…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!