Club 7 Cinema

Kristen Stewart (Los Angeles, Califòrnia, EUA, 09.04.1990), filla d’un coordinador de plató i productor de televisió i d’una supervisora de guions i cineasta, va començar a fer d’actriu als vuit anys d’edat i ja la trobem, per exemple, a The Safety of Objects (Rose Troche, 1999), drama sobre els problemes de quatre famílies de suburbi, amb Glenn Close, Dermot Mulroney i Patricia Clarkson.

Aviat va destacar, a L’habitació del pànic / Panic Room (David Fincher, 2002), en encarnar el paper de la filla diabètica d’una mare divorciada (Jodie Foster) amb qui es refugia a la sala segura de casa quan tres homes irrompen buscant una fortuna desapareguda. I no va parar, actuant en 15 films al decurs dels 7 anys següents -ja sigui com a secundària, a títols com Cold Creek Manor (Mike Figgis, 2003) o Enmig de la natura / Into the Wild (2007), ja sigui com a incipient protagonista principal, a la iniciàtica Speak (Jessica Sharzer, 2004) o a les aventures adolescents de Catch That Kid (Bart Freundlich, 2004), ja fos amb un rol important com el que té a In the Land of Women (Jonathan Kasdan, 2007) o Adventureland (Greg Mottola, 2009)-.

De mica en mica es va guanyar tot reconeixements públics; però, sense dubte, de famosa-famosa se’n va fer amb el seu rol de Bella Swan, a la saga ‘Crepuscle’ – Crepuscle / Twilight (2008), Lluna nova / New Moon (2009), Eclipsi / Eclipse (2010), Albada – Part 1 / Breaking Dawn – Part 1  (2011) i  Albada – Part 2 / Breaking Dawn – Part 2 (2012)-.

No es va pas adormir (ni distreure) , Kristen Stewart, i enmig de l’impacte popular i mediàtic d’aquella saga, va fer parella amb Dakota Fanning, a The Runaways (Floria Sigismondi, 2010), cinta sobre la banda femenina nord-americana de rock dur ‘The Runaways’ i la relació entre les membres de la banda Cherie Currie i Joan Jett. Va ser Blancaneu a Blancaneu i la llegenda del caçador / Snow White ant the huntsman (Rupert Sanders, 2012) i la LuAnne Hendertson/Marylou, a On the Road (Walter Salles, 2012), adaptació de la mítica novel·la de Jack Kerouac.

Tot i que no ha defugit puntuals participacions en el cinema més comercial -com ara Els àngels de Charlie / Charlie’s angels (2019) o la nadalenca Happiest Season (2020)-, ha treballat significativament amb cineastes destacats com l’esmentat Walter Salles –On the Road, 2012-, Olivier Assayas –Els núvols de Sis María / Clouds of Sils Maria, 2014- i –Personal Shopper, 2016-, Woody Allen (Café Society, 2016), Kelly Reichardt (Certain Women, 2016), David Cronenberg (Crims del futur / Crimes of the Future, 2022).

No es pot pas dir que hagi defugit el cinema de gènere, des del (fins a cert punt) bèl·lic Billy Lynn’s Long Halftime Walk (Ang Lee, 2015), a la postapocalíptica història romàntica Love Me (Andrew i Sam Zuchero, 2024), passant per la fosca història d’amor futurista d’ Equals (Drake Doremus, 2015) i el thriller distòpic fantacientífic Underwater (William Eubank, 2020).

La condició de la dona ha estat sempre (molt) important per a Kristen Stewart i ho ha projectat sovint al decurs de la seva carrera, amb els personatges femenins que ha interpretat, entre els quals tampoc es pot deixar d’esmentar la soldat destinada a Guantánamo que forja amistat amb un dels presos, a Camp X-Ray (Peter Sattler, 2014), ni per descomptat els dels biopics Seberg (Benedict Andrews, 1019) -thriller polític en què encarna ni més ni menys que a la mítica actriu Jean Seberg– i Spencer (Pablo Larraín, 2021) -drama psicològic, en què és Diana Spencer, princesa de Gal·les durant els dies de Nadal que va acabar decidint divorciar-se del príncep Carles, paper que li valgué la nominació a l’Oscar-.

Casada, des de l’abril passat, amb l’actriu Dylan Meyer, fins al 2013 (és a dir, arran de la popularitat adquirida amb la saga ‘Crepuscle’) se l’havia relacionada sentimentalment amb el col·lega Robert Pattinson i amb el director de la seva Blancaneu, Rupert Sanders, i després ha anat encadenant un seguit d’històries amoroses amb diverses dones (la productora d’efectes visuals Alicia Cargile, la cantant francesa Soko, la cantautora nord-americana St. Vicent, la model neozelandesa Stella Maxwell), fins a establir un vincle durador amb qui ara ja és la seva esposa. El 2017, parlant públicament der la seva bisexualitat, va manifestar:  És genial que ja no hagis de tenir-ho tot tan clar. Tota aquella certesa sobre si ets heterosexual, gai o el que sigui. No estàs confós si ets bisexual. No és gens confús. Per a mi, és tot el contrari.

A Lizzie (Craig William Macneill, 2018), thriller psicològic basat en els infames assassinats de la família de Lizzie Andrew Borden el 1892, en què Kristen Stewart és Bridget Sullivan, la nova criada irlandesa que es fa més que amiga de la la Lizzie (Chloë Sevigny), mentre la relació d’aquesta amb els seus propis pares es desintegra d’una manera esgarrifosa. A JT LeRoy (Justin Kelly, 2018), és Savannah Knoop, germana andrògina de l’home de la novel·lista Laura Albert (Laura Dern) que, escrivint amb el pseudònim J.T. Roy, es troba amb un inesperat gran èxit editorial i fitxa ‘la cunyada’ perquè es faci passar ‘per ell’… Amb Sang als llavis / Love Lies Bleeding (Rose Glass, 2024), història d’amor lèsbic, proteic film ‘neo-noir’, musculós, amb certa acció i morts a dojo, heroïnes injectades d’anabolitzants, pistoles, certa sordidesa i desmesura, tocs fantàstics…, ella i la companya de repartiment, Katy O’Brian, van desfermar un fort rebombori als festivals de Sundance i Berlín. Entre els projectes que té ara mateix compromesos, hi ha el de donar vida a Sally Ride, astronauta nord-americana pionera i LGBTQ+, a la minisèrie televisiva The Challengers.

Al decurs dels 25 anys que fa que actua, Kristen Stewart ha treballat ben sovint amb destacades companyes als repartiments: les ja esmentades Glenn Close, Patricia Clarkson, Jodie Foster, Dakota Fanning, Chloë Sevigny i Laura Dern, però també amb Juliette Binoche, Sharon Stone, Meg Ryan, Charlize Theron, Michelle Williams, Léa Seydoux, Julianne Moore -amb qui va compartir compartir cartell a Sempre Alice / Still Alice (2014)-.

La seva personalitat i trajectòria li van valer l’honor de presidir el Jurat Internacional del Festival de Berlín 2023.

Amb The Chronology of Water (2025) -biopic de la nedadora bisexual Lidia Yuknavitch, convertida en artista, que explora els problemes de la sexualitat, el dolor i l’addicció- ha debutat com a directora de llargmetratges, havent realitzat fins ara algun vídeo i un parell de curtmetratges: Come Swim (2017) –díptic del dia a dia d’un home; retrats mig impressionistes i mig realistes– i Boygenius: The Film (2023) –presentació especial de tres cançons del grup d’indie rock estatunidenc Boygenius-]. Ha dirigit també 1 episodi de la minisèrie Homemade (2020) (per cert, d’entre les seves puntuals aparicions en minisèries televisives, a més a més de la que ha fet en 1 episodi d’aquesta que acabo d’esmentar, convé recordar la també uniepisòdica -tanmateix no acreditada- que va efectuar a Irma Vep (Olivier Assayas, 2022).

—

Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

Sobre Kristen Stewart: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

—

NOTA SOBRE LES FOTOS: La fotografia que no du peu és cortesia del Sundance Institut, i la foto de l’apunt és d’una arribada al Palau de Festivals de Canes durant la 71 edició del certamen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!