Club 7 Cinema

Els premis FIPRESCI de la Crítica Internacional es lliuren a un film de la Competició, un altre a una pel·lícula d’Un Certain Regard i encara un tercer a un títol de la Quinzena dels Cineastes o de la Setmana de la Crítica, per a promoure l’art cinematogràfic i fomentar el cinema nou i jove.

El Jurat dels Premis FIPRESCI de la Crítica de Canes 2025 el conformen: Laurent Delmas (França), Mariana Hristova (Bulgària), CJ Johnson (Austràlia), Michael Ghennam (França), Eva Novrup Redvall (Dinamarca), Hosam Mostafa Fahmy (Egipte, Alemanya), Yannis Raouzaios (Grècia), Olga Ruin (Suècia), Freddie Wong (Hong Kong). I han atorgat els premis següents:

A un film de la Competició

FOTO: “O Agente Secreto” (© VictorJuca – Ad Vitam).

De Kleber MENDONÇA FILHO, “O Agente Secreto” / “The Secret Agent” / “L’agent secret”.

Producció: Brasil, França, Alemanya, Països Baixos. Any: 2025. Durada: 2h38.

Nota sinòptica: Aquesta ficció segueix en Marcelo, un mestre atrapat en l’agitació política dels últims anys de la dictadura militar brasilera.

Sinopsi: 1977. En un Brasil turmentat per la dictadura militar, en Marcelo, un home d’uns quaranta anys que fuig d’un passat problemàtic, arriba a la ciutat de Recife on espera construir una nova vida i retrobar-se amb la seva família. Això sense tenir en compte les amenaces de mort que s’amaguen i planen sobre el seu cap.

Amb: Wagner Moura (Marcelo), Maria Fernanda Cândido (Elza), Gabriel Leone (Bobbi), Carlos Francisco (Seu Alexandre), Alice Carvalho (Fatima), Udo Kier (Hans).

Guió: Kleber Mendonça Filho. Muntatge: Eduardo Serrano, Matheus Farias. Fotografia: Evgenia Alexandrova. Música: Tomaz Alves de Souza, Mateus Alves.

Informació: A la producció, entre d’altres, el director, l’actor Wagner Moura i el francès Olivier Père.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Mk2. DE: Elástica*, La Aventura*. DF: Ad Vitam. DI: Minerva Pictures Group*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons i Especial ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: nascut a Recife, Brasil, Kleber Mendonça Filho va ser programador i crític de cinema a la vegada que va dirigir curtmetratges premiats. Havent signat el documental eloqüentment titulat Critico (2008), en què 70 crítics i cineastes debaten sobre el cinema des del conflicte ancestral entre l’artista i l’observador, el creador i el crític, va debutar en la ficció amb O Som ao Redor / Les bruits de Recife (2012), sobre els residents d’un edifici d’apartaments brasiler i dels guàrdies de seguretat que s’encarreguen de vigilar els carrers dels voltants, Premi FIPRESCI al Festival de Rotterdam. Amb el seu segon llargmetratge, Aquarius (2016) -protagonitzat per Sonia Braga, en el rol d’una antiga crítica musical que, a Recife, s’enfronta a la pressió immobiliària que vol desallotjar-la de casa- va participar a la Competició del Festival de Canes, No tardà a tornar a la Competició de Canes,(i hi guanyà el Premi del Jurat) amb Bacurau (2019), que va codirigir amb Juliano Dornelles i que, ambientada en un futur potser no gaire llunyà, tracta de la reacció dels habitants d’un poblet brasilerque, a la mort de l’anciana matriarca, han de lluitar per seguir existint com a comunitat. I encara, Retratos fantasmas (2023), documental que parteix del fet que han desaparegut els grans cines de centre ciutat a Recife, va ser seleccionaten Sessió Especial del Festival. En Kleber Mendonça Filho també és programador de cinema de l’Institut Moreira Salles de Rio de Janeiro i São Paulo, així com director artístic de la Janela Internacional de Cinema do Recife. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

MOTIVACIÓ DEL JURAT: Hem triat una pel·lícula amb una generositat novel·lesca i èpica; que permet la digressió, la diversió, l’humor i el caràcter, per evocar un temps i un lloc, i una història rica, estranya i profundament inquietant de corrupció i opressió. Una pel·lícula que estableix les seves pròpies regles, és personal però universal, que es pren el seu temps i actua com a recipient de memòria per a un món: el món del Brasil governat pels militars el 1977, i el món de la bona gent en temps dolents.

A un film d’Un Certain Regard

FOTO: “Urchin” (Ad Vitam)

De Harris DICKINSON, “Urchin“.

Producció: Anglaterra. Any: 2024. Durada: 1h39.

Nota sinóptica: En Mike, un sense llar de Londres atrapat en un cicle d’autodestrucció, brega per capgirar la seva vida.

Sinopsi: A Londres, en Mike viu al carrer, passant de feines esporàdiques a petits robatoris, fins al dia que l’empresonen. En sortir de la presó, amb l’ajuda dels serveis socials, intenta refer la vida lluitant contra els seus vells dimonis.

Amb: Frank Dillane (Mike), Megan Northam, Karyna Khymchuk, Shonagh Marie, Amr Waked.

Guió: Harris Dickinson. Muntatge: Rafael Torres Calderón. Fotografia: Josée Deshaies. Música: Alan Myson.

Informació: Òpera prima. Es descriu com un film cru i absurd, una història sobre els motius estranys que sempre ens acaben atrapant. A la producció, entre d’altres, Devisio Pictures, companyia -amb seu a Londres i Nova York- creada el 2024 per Harris Dickinson i Archie Pearch. Aquesta darrer ha declarat: “Urchin” suposa un debut emocionant per a Devisio i un pas atrevit per a en Harris [Dickinson] com a guionista i director” (..) “En Harris és un cineasta que accepta el risc, aporta una emoció crua i una visió diferent a la pantalla. “Urchin” reflecteix la seva profunda connexió personal amb aquests temes i el treball continuat que mena amb la seva comunitat. En Frank Dillane ofereix una interpretació increïblement vulnerable i inesperadament divertida que fa que aquesta pel·lícula sigui realment especial; paraules que criden l’atenció sobre el treball que hi hagi pogut fer Harris Dickinson en el guió i direcció, tenint en compte que el seu millor actiu com a actor és precisament la vulnerabilitat, la fragilitat masculina, la ferida interior, el matís dramàtic que aporta als seus papers (quan els cineastes estan al cas, és clar).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety 12.02.2025. VI: Charades. DF: Ad Vitam.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons i Especial ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd, entrevista (com a actor) publicada a Icon/El País.

Director: L’actor anglès Harris Dickinson debuta en el llargmetratge, com a director, guionista i productor, amb aquest film, després d’haver realitzat quatre curtmetratges. Com a actor, la naturalitat de la seva precisió expressiva el fa un dels que cal prendre més en consideració de la seva generació. Li van molt millor els films diguem-ne intimistes -com Beach Rats (2017), Scrapper (2023), la sèrie Trust (2018)- en què pot transmetre la psicologia, l’estat d’ànim del seu personatge; si bé, amb el físic que té, troba feines importants també en què ha d’incorporar figures, no pas papers de complexitat interior, tot i que els treu amb professionalitat i lliurament -sigui la carnassa per al film gai Postcards from London (2018), sigui la simple presència a la d’acció The King’s Man (2021), sigui fent de model sexy a El triangle de la tristesa (2022) o del mascle assetjador sexual a La noia salvatge (2022)-. Gràcies al seu talent interpretatiu ha pogut sortir airós de reptes físics com els que li han significat The Iron Claw (2023) i Babygirl (2024).  El seu interès per l’interior dels personatges ha presidit també la seva tasca com a guionista i director dels seus curts: a Surface (2014), un adolescent que no només intenta afrontar la seva vida familiar, sinó també l’estigma de la malaltia mental,  just quan  pensa que ha trobat consol en un amic improbable, la seva batalla interior pren el control; a 2003 (2021), abans d’embarcar-se en el seu primer servei, un jove soldat i el seu pare han d’afrontar les doloroses realitats que fa temps que no es diuen entre ells. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

MOTIVACIÓ DEL JURAT: Una potent primera pel·lícula que funciona com un estudi complex de personatges sobre la manca d’habitatge i l’addicció. Ens submergim profundament en un cicle d’autodestrucció expressat amb sinceritat, autenticitat i empatia veraç.

A un film de la Quinzena dels Cineastes o de la Setmana de la Crítica

FOTO: “Planètes” (Gebeka Films).

De Momoko SETO, “Planètes” / “Dandelion’s Odyssey”

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h15.

Sinopsi: Dendelion, Baraban, Léonto i Taraxa, quatre aquenis de lletsons que han sobreviscut a una sèrie d’explosions nuclears que han destruït la Terra, es troben llançats al cosmos. Després de quedar-se encallats en un planeta desconegut, emprenen la recerca d’un sòl adequat per a la supervivència de la seva espècie. Però els elements, la fauna, la flora, el clima, són tots obstacles que hauran de superar.

Llargmetratge d’animació.

Guió: Momoko Seto, Alain Layrac. Muntatge: Michel Klochendler. Fotografia: Élie Levé. Música: Quentin Sirjacq, Nicolas Becker.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Tancant la 64a Setmana de la Crítica, “Planètes”, primer llargmetratge d’animació de la directora japonesa Momoko Seto, o l’increïble viatge de quatre lletsons, supervivents d’una explosió nuclear, buscant un lloc per replantar-se. Aventura, esgarrifances i emocions es barregen en aquesta faula ecològica de colors psicodèlics que qüestionen amb força la condició i el lloc de les plantes en el pensament dels vius, des de l’infinitament gran fins a l’infinitament petit.

Informació: Òpera prima. Una faula ecològica sobre lletsons a la recerca d’un nou planeta per habitar, “Planètes” de l’artista Momoko Seto segur que destacarà (..). Instal·lada a França per continuar els seus estudis a Fresnoy i al Studio National des Arts Contemporains, la japonesa ha modelat universos poètics molt particulars, construint-se una sòlida reputació a partir dels seus primers intents virtuosos breus de posar en escena el minúscul en el camp vegetal i animal. La producció de “Planètes” ha utilitzat totes les tècniques de cinema, plans en viu, timelapse, hiper slow motion, macro plans, 3D, fibra electrònica, tot es posa a disposició de Momoko Seto a través de l’estudi Miyu per explicar el destí dels aquenis. (..) El guió relata les desventures de quatre llavors de lletsons (aquests famosos “aquenis”) que s’escapaven a última hora de la destrucció del seu camp per una explosió nuclear. Després de surar a l’espai i creuar-se amb una estrella de mar, aterren en un nou planeta i busquen un lloc on arrelar. Aquests quatre migrants atípics s’embarquen en una odissea que els portarà d’un món glaçat a un univers vegetal poblat d’insectes perillosos i a un oceà on les illes de patates passen a la deriva. Aleshores, travessaran un desert post-apocalíptic il·luminat per tres llunes, però finalment és gràcies a l’amistat d’un petit llimac orfe que els aquenis trobaran finalment una nova llar (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Indie Films. DF: Gebeka Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Sessió Especial: Film de Cloenda | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Treballa com a cineasta al CNRS, on fa documentals científics. El 2021, va rebre el Cristall del CNRS. També fa pel·lícules, inclosa la sèrie ‘Planet’ (Premi de curtmetratges Audi a Berlín 2015 per Planet Σ).

MOTIVACIÓ DEL JURAT: Creiem que en aquests temps estranys i perillosos que ens enfrontem, el més important és permetre’ns sentir profundament, i que les nostres decisions siguin significatives respecte a una pel·lícula que retorna al cinema la seva essència emocional. Hem triat aquesta pel·lícula pel gran muntatge i l’ús de tècniques particulars d’imatge que combinen formes d’animació clàssiques i modernes. I per la força del seu missatge, que no és altre que l’amor, la salvació i la companyia en les circumstàncies més difícils. La victòria de la vida sobre les forces de la mort.

***

FOTO DE L’APUNT: “O agente sgreto” (Elastica/La Aventura)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!