Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Joan Pipa, un altre personatge mediàtic del cinema fet a casa nostra
Ja fa unes dies, em van avisar que Joan Pipa, el pastor d’El somni, de Christophe Farnarier, apareixia a la “contra” de La Vanguardia. I vaig pensar: caram, aquests de ciutat, com saben reaccionar! Deu fer un parell de setmanes, vaig veure que l’Albert Om deia que tindria en Joan Pipa al programa, El club. I vaig dir: hosti! Fins i tot a TV3 s’han adonat del potencial del personatge! I dijous passat, mentre intentava fer una capcinada d’havent dinat, em va eixorivir l’Albert Om anunciant que l’endemà, el divendres 13 de febrer, tindria Joan Pipa al plató de Sant Joan Despí: refot! -va ser el meu comentari-.
Efectivament, Joan Pipa és tot un personatge. Un altre personatge que -com Albert Serra– està sent descobert pels mitjans de comunicació, en una de les rares oportunitats que mai s’hagin donat per demostrar -i certament, demostren- fins a quin punt el cinema fet aquí és i pot ésser generador de personatges, creador i/o potenciador d’imaginari.
Indiscutiblement, l'”exotisme”, l’excentricitat respecte la norma que representen els Albert Serra o Joan Pipa, tenen segurament molt a veure amb l’interès d’aquests mitjans de comunicació. Tant se val. Ara no ens posarem pas a lamentar que El somni o El cant dels ocells els hagin proporcionat figures de la mena que els interessa. Si de cas, ja ens queixarem quan no parin atenció a altra mena de personatges igualment interessants.
El que sí m’agradaria és que, ni que fos pel ganxo mediàtic de Joan Pipa, TV3 es deixés d’orgues i emetés en “prime time” la versió íntegra, cinematogràfica, d’ El somni.
Video de l’entrevista d’Albert Om a Joan Pipa, clicant aquí [Joan Pipa, a El Club, 13.02.2009]
FOTO Joan Pipa, a El somni, de Christophe Farnarier
Respon a t Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aviat és dit que no han tingut nassos d’oferir-ne la versió completa, especialment si tenim present que no es tracta d’un muntatge del director de dues hores i mitja, ans de vint minutets més que en la versió mutilada que han emès.
Pero no siguem ara nosaltres els gasius: encara que sigui per la via de l’extravagància i el marge, si podem recuperar uns pams de terra en la lluita per un imaginari no completament colonitzat, benvigut sigui el retall. A més a més, la pel·lícula s’ho val…
Arrimen la cartxofa a ancians analfabets i quan més destrellatats millor, discursos inconnexos, reaccions emotives de babaus, per a oferir una imatge arqueològica i retroguardista de l’idioma: així transmeten la idea que el valencià és sinònim d’estupidesa vetusta i no cal emprar-lo en el present. El model actual de TV3 és Canal 9 i potser amb Joan Pipa dissimulen una mica, però obriu l’ull: en general, no estan recuperant el vostre imaginari col·lectiu, vos l’estan triturant amb la vostra complaença.