Club 7 Cinema

El Jurat presidit per l’actriu francesa Juliette Binoche, de totes les pel·lícules projectades a la Competició del Festival de Canes 2025, ha decidit premiar:

Palma d’Or 2025

FOTO : “Un simple accident” (Memento).

De Jafar PANAHI, “Un simple accident” / “It Wast Just An Accident” / “یک تصادف ساده”.

Producció: Iran, França, Luxemburg. Any: 2025. Durada: 1h45.

Sinopsi: El que comença com un petit accident posa en marxa una sèrie de conseqüències creixents

Amb: Vahid Mobasser (Vahid), Mariam Afshari (Shiva), Ebrahim Azizi (Eghbal), Hadis Pakbaten (Golrokh), Madjid Panahi (el nuvi), Mohamad Ali Elyasmehr (Hamid)

Guió: Jafar Panahi. Muntatge: pendent. Fotografia: Amin Jafari. Música: pendent.

Informació: Rodat sense el permís de les autoritats iranianes. A la producció, Les Films Pelléas* (França), amb la coproducció de Bidibul Productions* (Luxemburg) i  Pio & Co (França). La postproducció s’ha enllestit a França. El delegat general (director artístic) del Festival de Canes, en anunciar la selecció d’aquest film, va remarcar-ne que es tracta d’un misteri molt ben guardat i manifestà que no volia que se’n filtrés res (Wikipedia).

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety 10.04.2025, VI: Mk2. DE: La Aventura*. DF: Memento. EF: 10.09.2025

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons i Especial ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Jafar Panahi és un dels directors més coneguts de l’Iran. En el passat, havia criticat repetidament les polítiques de la República Islàmica a les seves obres. En Panahi va ser arrestat el 2022 després de ser condemnat el 2010 a una pena de sis anys de presó i una prohibició de treballar durant 20 anys. En aquell moment encara no havia començat a complir la seva condemna de presó. Aquesta decisió va ser molt criticada internacionalment. Després de gairebé set mesos de detenció, en Panahi va ser alliberat a principis de febrer de 2023, després que l’home de 65 anys comencés una vaga de fam. Malgrat la seva prohibició de treballar, sempre havia aconseguit completar projectes cinematogràfics a l’Iran i estrenar-los a l’estranger. Més recentment, en la seva absència, la seva pel·lícula No Bears (2022) es va projectar a la competició principal del 79è Festival Internacional de Cinema de Venècia i hi va guanyar el Premi Especial del Jurat (Wikipedia). Anteriorment, Jafar Panahi ha estat al Festival de Canes en diverses ocasions i hi ha estat guardonat, amb la Càmera d’Or per The White Ballon (1995), projectada a la Quinzena dels Realitzadors; amb el Premi Un Certain Regard, per Crimson Gold (2003); amb el Premi al Millor Guió, per 3 Cares (2018). Al Festival de Berlín també hi ha participat en diverses ocasions, havent-hi guanyat l’Ós d’Or  i el Premi FIPRESCI amb Taxi Teheran (2015); el Premi al Millor Guió, per Closed Courtain (2013); el Gran Premi del Jurat, per Offside (2006). A Locarno, guanyà el Lleopard d’Or, amb The Mirror (1997). A Sant Sebastià s’endugué el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional, amb The Circle (2001), que prèviament habia guanyat el Lleó d’Or de Venècia i també el corresponent Premi FIPRESCI. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Grand Prix

FOTO: “Sentimental Value” (Kasper-Tuxen – Memento ).

De Joachim TRIER, “Sentimental Value ” / “Valeur sentimentale” / “Affeksjonsverdi”.

Producció: França, Noruega, Alemanya, Suècia, Dinamarca. Any: 2025. Durada: 2h15.

Sinopsi: Quan la seva mare mor, la Nora i l’Agnès veuen com el pare, en Gustav, reapareix a les seves vides. Havent estat un reconegut director de cinema, ha escrit un guió del qual li agradaria que la Nora, actriu, en fes el paper principal, però aquesta s’hi nega categòricament. Durant una retrospectiva que li dedica un festival francès, en Gustav coneix una jove estrella de Hollywood que, aclaparada per una de les seves pel·lícules, li expressa el desig de treballar amb ell. Li ofereix el paper escrit inicialment per a la Nora, veient-ho com una oportunitat inesperada per rellançar la seva carrera. Filmar a Noruega es converteix en una oportunitat per a en Gustav d’enfrontar-se als seus dimonis i li dóna una darrera oportunitat de retrobar-se amb les seves filles.

Amb: Renate Reinsve (Nora Borg), Inga Ibsdotter Lilleaas (Agnes Borg Pettersen), Stellan Skarsgård (Gustav Borg), Elle Fanning (Rachel Kemp), Cory Michael Smith, Catherine Cohen (Nicky), Bjørn Alexander (Stian), Pia Borgli (Thea), Jonas Jacobsen (Anders).

Guió: Joachim Trier, Eskil Vogt. Muntatge: Olivier Bugge Coutté. Fotografia: Kasper Tuxen. Música: Hania Rani.

Informació: A la producció, entre d’altres, Olivier Père. En diu la distribuïdora internacional: La sisena pel·lícula de Joachim Trier és una exploració íntima, commovedora i sovint divertida de la família, els records i el poder reconciliador de l’art.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, The Hollywood Reporter, Deadline, World of Reel. VI: MK2. D-EUA: Neon. DE: Elástica*. DF: Memento. EF: 20.08.2025. DI: Lucky Red*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons i Especial ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Cineasta noruec (nascut a Dinamarca), després de realitzar diversos curtmetratges va debutar amb Reprise (2006), premiada a Karlovy Vary, Toronto i Rotterdam i, que amb Eskil Vogt al guió i l’actor Anders Danielsen Lie de protagonista, habituals en la seva filmografia, va sobre dos amics competitius que, enduts per aspiracions literàries i l’exuberància juvenil, suporten les punxades de l’amor, la depressió i carreres florents. Però l’esclat de Joachim Trier va tenir lloc a Un Certain Regard de Canes, amb Oslo, 31 august (2011) –Un dia a la vida d’un jove drogoaddicte en recuperació (Anders Danielsen Lie), que s’agafa un breu permís del seu centre de tractament per fer una entrevista de feina i posar-se al dia amb vells amics a Oslo-. L’entrada a la Competició de Canes va tenir lloc amb Louder Than Bombs (2015), drama psicològic, amb Gabriel Byrne, Isabelle Huppert i Jesse Eisenberg, en el qual un pare i els seus dos fills, dividits, s’enfronten als seus diferents sentiments i records de la seva difunta esposa i mare, una famosa fotògrafa de guerra. Després de la següent Thelma (2017) -en què una noia religiosa confosa intenta negar els seus sentiments per una amiga que n’està enamorada-, va venir la confirmació definitiva amb l’extraordinària La pitjor persona del món (2018), ja amb Anders Danielsen Lie i Renate Reinsve, Premi de Millor Actriu al Festival de Canes –quatre anys de la vida d’una jove que navega per les aigües turbulentes de la seva vida amorosa i lluita per trobar el seu camí professional, cosa que la porta a fer una mirada realista a qui és realment-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Premi a la Millor Direcció

Kleber MENDONÇA FILHO, per:

FOTO: “O Agente Secreto” (© VictorJuca – Ad Vitam).

De Kleber MENDONÇA FILHO, “O Agente Secreto” / “The Secret Agent” / “L’agent secret”.

Producció: Brasil, França, Alemanya, Països Baixos. Any: 2025. Durada: 2h38.

Nota sinòptica: Aquesta ficció segueix en Marcelo, un mestre atrapat en l’agitació política dels últims anys de la dictadura militar brasilera.

Sinopsi: 1977. En un Brasil turmentat per la dictadura militar, en Marcelo, un home d’uns quaranta anys que fuig d’un passat problemàtic, arriba a la ciutat de Recife on espera construir una nova vida i retrobar-se amb la seva família. Això sense tenir en compte les amenaces de mort que s’amaguen i planen sobre el seu cap.

Amb: Wagner Moura (Marcelo), Maria Fernanda Cândido (Elza), Gabriel Leone (Bobbi), Carlos Francisco (Seu Alexandre), Alice Carvalho (Fatima), Udo Kier (Hans).

Guió: Kleber Mendonça Filho. Muntatge: Eduardo Serrano, Matheus Farias. Fotografia: Evgenia Alexandrova. Música: Tomaz Alves de Souza, Mateus Alves.

Informació: A la producció, entre d’altres, el director, l’actor Wagner Moura i el francès Olivier Père.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Mk2. DE: Elástica*, La Aventura*. DF: Ad Vitam. DI: Minerva Pictures Group*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons i Especial ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: nascut a Recife, Brasil, Kleber Mendonça Filho va ser programador i crític de cinema a la vegada que va dirigir curtmetratges premiats. Havent signat el documental eloqüentment titulat Critico (2008), en què 70 crítics i cineastes debaten sobre el cinema des del conflicte ancestral entre l’artista i l’observador, el creador i el crític, va debutar en la ficció amb O Som ao Redor / Les bruits de Recife (2012), sobre els residents d’un edifici d’apartaments brasiler i dels guàrdies de seguretat que s’encarreguen de vigilar els carrers dels voltants, Premi FIPRESCI al Festival de Rotterdam. Amb el seu segon llargmetratge, Aquarius (2016) -protagonitzat per Sonia Braga, en el rol d’una antiga crítica musical que, a Recife, s’enfronta a la pressió immobiliària que vol desallotjar-la de casa- va participar a la Competició del Festival de Canes, No tardà a tornar a la Competició de Canes,(i hi guanyà el Premi del Jurat) amb Bacurau (2019), que va codirigir amb Juliano Dornelles i que, ambientada en un futur potser no gaire llunyà, tracta de la reacció dels habitants d’un poblet brasilerque, a la mort de l’anciana matriarca, han de lluitar per seguir existint com a comunitat. I encara, Retratos fantasmas (2023), documental que parteix del fet que han desaparegut els grans cines de centre ciutat a Recife, va ser seleccionaten Sessió Especial del Festival. En Kleber Mendonça Filho també és programador de cinema de l’Institut Moreira Salles de Rio de Janeiro i São Paulo, així com director artístic de la Janela Internacional de Cinema do Recife. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Premi del Jurat

Ex-aequo: d’Óliver LAXE, “Sirât” i de Mascha SCHILINSKI, “Sound of Falling“

FOTO: “Sirât” (Pyramide).

D’Óliver LAXE, “Sirât”.

Producció: Catalunya, Espanya, França. Any: 2025. Durada: 2h.

Nota sinòptica: Un home i el seu fill arriben a una ‘rave’ perduda al mig de les àrides i fantasmagòriques muntanyes del sud del Marroc. Hi busquen la Marina, la seva filla i germana, desapareguda fa mesos en una d’aquestes festes excessives. Empesos pel destí, decideixen seguir un grup de ‘ràvers’ en la recerca d’una última festa que se celebrarà al desert, amb l’esperança que s’hi trobi la Marina.

Sinopsi: Al Marroc, al massís desèrtic del Saghro, un pare (Sergi López) i el seu fill arriben a una rave remota a les muntanyes del sud del Marroc. Busquen la Marina —filla i germana—, que va desaparèixer fa uns mesos durant una d’aquestes festes interminables. Immersos en la música electrònica i en una llibertat crua que els és aliena, en distribueixen incansablement la foto. L’esperança s’esvaeix, però persisteixen i segueixen un grup de ravers fins a una última festa al desert. A mesura que s’endinsen en la immensitat ardent, el viatge els confronta amb els seus propis límits.

Tràiler: VO.

Amb: Sergi López (el pare), Bruno Núñez (el fill), Jade Oukid (Jade), Tonin Janvier (Tonin), Richard Bellamy (Bigui), Stefania Gadda (Stef), Joshua Liam Henderson (Josh).

Guió: Óliver Laxe, Santiago Fillol. Muntatge: Cristobal Fernández. Fotografia: Mauro Herce. Músia: David Kangding Ray.

Informació: A la producció, els catalans Los desertores Films/Uri Films, d’Oriol Maymó; Movistar+ i El Deseo (dels germans Almodóvar). Rodada a l’Aragó i al Marroc. Óliver Laxe ha declarat: La vida desafiarà els personatges de la pel·lícula, els posarà a prova de manera radical i descarnada, els obligarà a fer-se les preguntes importants, a mirar endins, a buscar el sentit de la vida, a treure d’ells mateixos el més bonic que amaga la naturalesa humana. I viuran aventures extremes on els límits entre la vida i la mort es desdibuixaran irremeiablement. En Sergi López protagonitzarà aquest viatge acompanyat d’en Bruno Núñez i un grup d’actors internacionals no professionals. Junts seran el vehicle per escenificar les convulsions que afecten el món del nostre temps, un temps que ens està demanant a tots mirar al nostre interior.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Academia de Cine – Rodatge. VI: The Match Factory*. DE: BTeam. EE: 06.06.2025. DF: Pyramide. EF: 03.09.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons i Especial Ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director. La carrera d’Óliver Laxe com a director està totalment lligada a Canes: a la Quinzena dels Realitzadors, Premi FIPRESCI , per Todos vós sodes capitáns(2010); a la Setmana de la Crítica de Canes, Gran Premi de la Setmana, amb Mimosas (2016); al Festival de Canes, Premi del Jurat Un Certain Regard, per O que arde (2019), i ara, en Competició el seu quart film, Sirat. Nascut a París i fet a Galícia, Laxe es va traslladar a Barcelona, per a estudiar a la Universitat Pompeu Fabra. Va començar rodant curtmetratges, a Londres i sobretot a Tànger, on creà un taller cinematogràfic per a infants pobres del Magrib. De fet els seus dos primers films s’ambienten al Marroc, el tercer, a Galícia, i ara, el quart, torna al nord d’Àfrica. La seva obra més coneguda, fins ara és O que arde (2019), guanyadora del Gaudí al Millor Film Europeu.

FOTO: “Sound of Falling” (©FabianGamper_StudioZentral – Diaphana)

De Mascha SCHILINSKI, “Sound of Falling“ / “In Die Sonne Schauen”.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: 2h29.

Nota sinòptica: Quatre noies en quatre dècades diferents comparteixen el fet de créixer en una granja rural i semblen estar connectades entre elles.

Sinopsi: Quatre noies en quatre èpoques diferents. L’Alma, l’Erika, l’Angelika i la Lenka van passar l’adolescència a la mateixa granja del nord d’Alemanya. A mesura que la casa es transforma al decurs del segle, els ecos del passat ressonen dins de les seves parets. Malgrat els anys que els separen, les seves vides semblen correspondre’s.

Amb: Hanna Heckt (Alma), Lea Drinda (Erika), Lena Urzendowsky (Angelika), Luise Heyer (Christa), Laeni Geiseler (Lenka), Susanne Wuest (Emma),  Lucas Prisor (Hannes), Claudia Geisler-Bading (Irm), Filip Schnack (Fritz, de jove), Florian Geißelmann (Rainer), Andreas Anke (Albat).

Guió: Mascha Schilinski, Louise Peter. Muntatge: Billie Mind, Evelyn Rack. Fotografia: Fabian Gamper, Lena Krenz. Música: Anna Kühlein.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Berlinale Talents, FilmPortal. VI: Mk2. DE: Elástica*. DF: Diaphana. DI: I Wonder Pictures*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons i Especial Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Segon llargmetratge de l’alemanya Mascha Schilinski, que va debutar amb Dark Blue Girl (2017), seleccionada a la secció Perspectives del Cinema Alemany del Festival de Berlín –Dos anys després de la seva ruptura unla parella s’enamora inesperadament de nou quan venen la seva casa de vacances en una petita illa volcànica del mar Egeu. Volen donar-se una segona oportunitat, però no podien preveure que seria la seva filla Luca, de set anys, qui faria tot el possible per evitar que això passés. Amb una intel·ligència infantil, Luca enfronta els seus pares fins que sorgeix una lluita de poder terriblement malvada pel tron ​​familiar davant del bell paisatge de l’illa…-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Premi Especial

FOTO: “Resurrection” (Les Films du Losange).

De Bi GAN, “Resurrection” / “Kuang ye shi dai”.

Producció: Xina, França. Any: 2025. Durada: 2h40.

Nota sinòptica: En un món on la humanitat ha perdut la capacitat de somiar, una criatura roman embadalita per les il·lusions que s’esvaeixen del món dels somnis. Aquest monstre, a la deriva en el seu somni, s’aferra a visions que ningú més pot veure, fins que apareix una dona. Dotada del poder rar de percebre aquestes il·lusions pel que realment són, decideix entrar als somnis del monstre, decidida a descobrir la veritat que s’hi amaga.

Sinopsi: L’any 2068, una dona es desperta d’una operació cerebral i es troba que és l’únic ésser viu en un món en ruïnes, llevat d’un biònic mig home, mig robot. Cada vespre, com Scheherazade, somia una història per a ell, un conte metafòric que relata gairebé un segle de solitud per a la Xina. Al final de les seves històries, ha de triar: tornar al món real o quedar-se sola amb aquest ésser biònic, per a qui ha començat a tenir sentiments reals.

Amb: Shu Qi, Jackson Yee, Mark Chao, Li Gengxi, Huang Jue, Chen Yongzhong.

Guió: Bi Gan, Zhai Xiaohui, basat en una història de BI Gan. Muntatge: Bi Gan, Bai Xue. Fotografia: Dong Jingsong. Música: M83.

Informació: a la coproducció, Olivier Père.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety . VI: Les Films du Losange. DE: Madfer Films, Filmin. DF: Les Films du Losange.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons i Especial ressons |

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Bi Gan (xinès: 毕赣, nascut el 4 de juny de 1989) és un director de cinema, guionista, poeta i fotògraf xinès. Del 2008 al 2011, Bi Gan va estudiar direcció de televisió al Radio, Film, and Television Cadre College de Taiyuan, Shanxi. La universitat va ser rebatejada el 2013 com a Universitat de Comunicació de Shanxi. Durant els seus anys universitaris, en Bi Gan va veure Stalker d’Andrei Tarkovsky, i més tard va declarar en una entrevista: “El cinema pot ser diferent [de les pel·lícules convencionals]; pots fer el que vulguis. El que havia vist fins aquell moment eren principalment pel·lícules de Hollywood. El que em van ensenyar era força avorrit”. A causa d’aquesta pel·lícula en particular, va decidir dedicar-se al cinema. “Abans d’això, els meus pares i els meus familiars pensaven que em quedaria sense feina després de graduar-me, ja que no volia fer res”. Tot i que té el llargmetratge Tiger (2011), es considera que la seva òpera prima va ser Kaili Blues (2015) –a la província de Guizhou, mentre viatja pel camp per localitzar el seu nebot, un metge d’un petit poble es troba interactuant amb persones del seu passat i del seu futur-, amb què va guanyar el Premi al Millor Primer Llargmetratge al 68è Festival de Cinema de Locarno.  Posteriorment, va escriure i dirigir el seu segon llargmetratge, Long Day’s Journey into Night (2018) –un home torna a Guizhou i troba les petges d’una dona misteriosa. Recorda l’estiu que va passar amb ella fa vint anys-, presentat a Un Certain Regard del Festial de Canes. El curtmetratge A Short Story (2022) –conte de fades que narra la relació entre un home i un gat– va entrar en Competició de Curts del Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Premi al Millor Guió

Jean-Pierre i Luc DARDENNE, pel de:

FOTO: “Jeunes mères” (© Christine Plenus, Diaphana).

De Jean-Pierre i Luc DARDENNE, “Jeunes mères” / “Young Mothers”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h44.

Sinopsi: En un refugi per a mares joves, cinc dones (Jessica, Perla, Julie, Naïma i Ariane), criades en circumstàncies difícils, breguen per un futur millor per a elles mateixes i els seus fills.

Vídeo: Tràiler.

Amb: Babette Verbeek (Jessica), Elsa Houben (Julia), Janaina Halloy Fokan (Ariane), Lucie Laruelle (Perla), Samia Hilmi (Naïma), Jef Jacobs (Dylan), Günter Duret (Robin), Christelle Cornil (Nathalie, mare d’Ariane), India Hair (Morgane, mare de Jessica).

Guió: Jean-Pierre i Luc Dardenne. Muntatge: Tristan Meunier, Marie-Hélène Dozo. Fotografia: Benoît Dervaux. Música: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Goodfellas. DE: Vértigo*. DF: Diaphana. EF: 23.05.2024. DI: BiM Distribuzione* / Lucky Red*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre els directors: a la productora (Les Films du Fleuve), a Wiquipédia, Wikipedia, a Tmdb (Jean-Pierre), a Tmdb (Luc), a Filmaffinity (Jean-Pierre), a Filmaffinity (Luc), a AlloCiné (Jean-Pierre), a AlloCiné (Luc), a MyMovies (Jean-Pierre), a MyMovies (Luc), a Letterboxd (Jean-Pierre), a Letterboxd (Luc).

Directors: Jean-Pierre Dardenne va néixer a Engis (Bèlgica) l’abril de 1951 i Luc Dardenne va néixer a Awirs (Bèlgica) el març de 1954. Han fet nombrosos documentals. El 1975, Jean-Pierre i Luc Dardenne van fundar la productora Dérives, que ha produït més de vuitanta documentals fins ara, inclosos els seus propis. El 1994, van fundar la productora Les Films du Fleuve. Van cridar l’atenció amb La Promesse (1996), seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors de Canes i van esclatar literalment amb el seu cinema de seguiment dels personatges, humanista i de denúncia dels marges a la societat del benestar de la Unió Europea, a Rosetta (1999), amb què van guanyar la Palma d’Or, guardó que repetirien amb L’enfant (2005). Són habituals del Festival de Canes, on han recollit molts altres premis. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Premi al Millor Actor

Wagner MOURA, pel seu paper a:

FOTO: “O Agente Secreto” (© VictorJuca – Ad Vitam).

De Kleber MENDONÇA FILHO, “O Agente Secreto” / “The Secret Agent” / “L’agent secret”.

Producció: Brasil, França, Alemanya, Països Baixos. Any: 2025. Durada: 2h38.

Nota sinòptica: Aquesta ficció segueix en Marcelo, un mestre atrapat en l’agitació política dels últims anys de la dictadura militar brasilera.

Sinopsi: 1977. En un Brasil turmentat per la dictadura militar, en Marcelo, un home d’uns quaranta anys que fuig d’un passat problemàtic, arriba a la ciutat de Recife on espera construir una nova vida i retrobar-se amb la seva família. Això sense tenir en compte les amenaces de mort que s’amaguen i planen sobre el seu cap.

Amb: Wagner Moura (Marcelo), Maria Fernanda Cândido (Elza), Gabriel Leone (Bobbi), Carlos Francisco (Seu Alexandre), Alice Carvalho (Fatima), Udo Kier (Hans).

Guió: Kleber Mendonça Filho. Muntatge: Eduardo Serrano, Matheus Farias. Fotografia: Evgenia Alexandrova. Música: Tomaz Alves de Souza, Mateus Alves.

Informació: A la producció, entre d’altres, el director, l’actor Wagner Moura i el francès Olivier Père.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Mk2. DE: Elástica*, La Aventura*. DF: Ad Vitam. DI: Minerva Pictures Group*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons i Especial ressons |

Premi a la Millor Actriu

Nadia MELLITI , pel seu paper a:

FOTO: “La petite Dernière” (© 2025 June films, Katuh studio, Arte France, mk2films – Ad Vitam).

De Hafsia HERZI, “La Petite Dernière” / “The Little Sister”.

Producció: França, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h46.

Sinopsi: La Fàtima, amb 17 anys, és la filla més jove d’uns immigrants algerians. Viu als afores amb les seves germanes, en aquesta família que és feliç i amorosa. Bona estudiant, s’incorpora a una facultat de filosofia a París i hi descobreix tot un món nou. Entre creuar la frontera social, el seu desig per les dones que li costa d’acceptar i la seva fe musulmana que s’hi oposa, la Fàtima haurà d’enfrontar-se a les seves múltiples identitats. A mesura que s’allunya de la tradició familiar i comença la seva vida de jove, descobreix nous codis….

Amb: Nadia Melliti (Fatima), Park Ji-Min (Ji-Na), Amina Ben Mohamed (Kamar), Rita Benmannana (Dounia), Melissa Guers (Nour), Razzak Ridha (Ahmed), Louis Memmi (Benjamin).

Guió: Hafsia Herzi, basat en la novel·la La Petite Dernière (The Last One) de Fatima Daas. Muntatge: Géraldine Mangenot. Fotografia: Jérémie Attard. Música: Amin Bouhafa.

Informació: A la producció, entre d’altres, ARTE France.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa 30.07.2024. VI: Mk2. DF: Ad Vitam. EF: 01.10.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre Hafsia Herzi: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Actriu guardonada -2 César, Venècia, etc.-, mena una certa carrera de directora, amb 1 curt, al qual han seguit dos llargmetratges [tots dos presents a Canes, a la Setmana de la Crítica, l’òpera prima Tu mérites un amour (2019) i a Un Certain Regard, Bonne Mère (2021) -premi al conjunt del film-] i un telefilm –La Cour (2022)-, abans d’enfilar la realització de “La Petite Dernière”. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

ADDENDA: PREMIS DE LA COMISSIÓ SUPERIOR TÈCNICA (CST).

Premi CST de l’Artista-Tècnic.

Ruben Impens, director de fotografia, i Stéphane Thiébaut, mesclador de so, d’:

FOTO: “Alpha” (© Mandarin & Compagnie Kallouche Cinema Frakas Productions France 3 Cinema – Diaphana).

De Julia DUCOURNAU, “Alpha“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 2h08.

Notes sinòptiques de la fase de producció: 1) Anys vuitanta. Els companys de classe d’una noieta la comencen a rebutjar quan es difon la xafarderia que té una malaltia infecciosa, cosa que suggereix que la cineasta segueix tractant l’horror corporal de Titane (2021) i Grave (2016). 2)  L’Alpha és una nena de 13 anys en una ciutat fictícia dels anys vuitanta inspirada en Nova York. A mesura que es desenvolupa l’epidèmia de la SIDA, un dels seus pares en cau malalt, la qual cosa l’obliga a enfrontar-se a la pèrdua i la seva pròpia mortalitat per primera vegada.

Sinopsi: L’Alfa, de 13 anys, és una adolescent inquieta que viu sola amb la seva mare. El seu món s’ensorra quan, un dia, ella arriba a casa de l’escola amb un tatuatge al braç..

Amb: Mélissa Boros (Alpha), Emma Mackey (infermera), Golshifteh Farahani (la mare), Tahar Rahim (Amin), Finnegan Olfield (professor d’anglès), Ambrine Trigo Ouaked (Alpha, als 5 anys), Louai El Amrousy (Adrien).

Guió: Julia Ducournau. Muntatge: Jean-Christophe Bouzy. Fotografia: Ruben Impens. Música: Jim Williams.

Informació: La pel·lícula ha estat descrita pels distribuïdors FilmNation i Charades com l’obra més personal i profunda de Ducournau. Per preparar la pel·lícula, Ducournau va viatjar a la ciutat de Nova York per conèixer un dels membres fundadors d’ACT UP, un psiquiatre especialitzat en trauma transgeneracional i hipnoterapeuta implicat en la regressió a vides passades. L’actor Tahar Rahim s’ha aprimat 20Kg per a aquesta pel·lícula.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, Kinótico, World of Reel. VI: Charades. D-EUA: Neon*. DE: Caramel* / You Planet*. DF: Diaphana. EF: 20.08.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: directora i guionista francesa, Julia Ducournau va estudiar guió a La Fémis. El seu curtmetratge Junior (2011) –en què el cos d’una noia que es fa dir Junior es converteix en la llar d’una estranya metamorfosi– va ser seleccionat per a la Setmana de la Crítica de Canes i va guanyar el Petit Rail d’Or. El seu primer llargmetratge, Grave / Raw (2016), premi FIPRESCI a la Setmana de la Crítica de Canes i multipremiat al Festival de Sitges, va tenir un gran ressò entre la crítica internacional –la protagonista és una xicota criada com una rigorosa vegetariana que arriba com a estudiant de primer any a una Escola de Veterinària, en el que significa entrar en un món nou i boig d’estranyes tradicions escolars i proves d’iniciació cruels, i en poc temps, ha de reflexionar sobre les seves creences herbívores indestructibles, desfermant-se-li una ànsia sense precedents i igualment morbosa de carn que la transformarà-. Especialitzada evidentment en el ‘body horror’, va guanyar la Palma d’Or del Festival de Canes amb el seu segon llarg, Titane (2021). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Premi CST de la Jove Tècnica de Cinema.

Éponine Momenceau, directora de fotografia de:

FOTO: “Connemara” (© Jean-François Hamard – Festival de Canes).

D’Alex LUTZ, “Connemara“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h52.

Gènere: comèdia dramàtica.

Sinopsi: l’Hélène, eixida d’un entorn modest, va deixar els Vosges fa molt de temps. Avui té quaranta anys. Un esgotament sobtat la va obligar a deixar París i tornar al lloc on havia crescut, entre Nancy i Épinal. Es va mudar amb la seva família, va trobar una bona feina i, en definitiva, una qualitat de vida… Un vespre, a l’aparcament d’un restaurant franquiciat, va veure una cara familiar, en Christophe Marchal, el guapo jugador d’hoquei dels seus anys d’institut. En Christophe, aquest objecte distant del desig, un enllaç que Hélène no havia vist venir… En la seva abraçada, són dues Frances, dos mons ara desconeguts que somien amb estimar-se. Els serà possible aquest idil·li, aquesta illa?

Amb: Mélanie Thierry (Hélène), Bastien Bouillon (Christophe), Jacques Gamblin (Gérard), Bruno Sanches (Marco), Eliot Giraud (Gabriel), Grégory Montel (Philippe), Clémentine Célarié, Anne Charrier, Alexandre Auvergne (Greg), Johanna Lauraire (Clara), Elisa Beauchamp (Mouche), Marco Luraschi (Christophe, de jove), Zoé Picard (Charlotte, de jove), Julia Vivoni (Jenn), Lila-Rose Gilberti (Hélène, de jove).

Guió: Alex Lutz, Hadrien Bichet, Amélia Guyader, adaptació de la novel·la Connemara, de Nicolas Mathieu. Muntatge: Monica Coleman. Fotografia: Éponine Momenceau. Música: Vincent Blanchard.

Informació: El títol de la novel·la primigènia (i de la pel·lícula) fa referència a la cançó Les Lacs du Connemara de Michel Sardou.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, Wikipédia, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance. VI: StudioCanal*. DF: StudioCanal. EF: 10.09.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Cannes Première | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Wikipédia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: actor (teatre, cinema, doblatge, TV), humorista, director teatral, dramaturg, novel·lista i cineasta francès, que amb “Connemara” signa el seu quart llargmetratge. Aconseguí 4 nominacions als César per a la seva comèdia dramàtica Guy (2018), en què un jove periodista s’assabenta que és fill il·legítim d’un cantant de pop francès que va ser famós des dels anys 60 fins als 90 i decideix seguir-lo en una gira. Ja havia estat anteriorment al Festival de Canes, cloent Un Certain Regard, amb la romàntica Une nuit (2023) –en un metro ple de gent, una dona (Karin Viard) empeny un home (Alex Lutz). Ells discuteixen. Més tard, als passadissos de l’estació, els dos desconeguts fan l’amor incòmodament a la caseta d’un fotomaton. Finalment, un cop dalt del carrer, s’acomiadaran. No passaran la nit acomiadant-se! … I per què no?..-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

FOTO DE L’APUNT: La Palma d’Or ( ©Valentina Claret – Festival de Canes)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!