Club 7 Cinema

No he vist (encara…) la pel·lícula The Odyssey — La Odisea — L’Odyssée — Odissea, de Christopher Nolan, i això que en tenia moltes ganes, de veure-la, per ser cosa d’en Christopher Nolan, que, sense que el tingui excessivament valorat com a cineasta, de debò que m’interessa seguir el que va fent. I evidentment, també per tractar-se de, sens dubte, allò que se’n diu “un dels films de l’any”. Però les seves gairebé 3 hores de durada, m’ho compliquen, perquè em costa trobar-li un forat. I no serà perquè, a tocar de casa (OCine Blanes) no la facin en un munt d’horaris (entre els quals, d’entrada, n’hi havia en VOSE, a les 20.30h!); però m’enganxa en un moment vital que tinc moltes ocupacions (personals, culturals, de gestió, etc.) que… sí, les vaig passar per davant, ara mateix.

Mentrestant i des del 17 de juliol, que es va estrenar, l’allau de comentaris a les xarxes, articles, crítiques cinematogràfiques (en tots sentits) està sent descomunal (com era previsible, per cert, precisament en tractar-se d'”el film de l’any”, d'”una superproducció, amb neo-stars i basada en una obra essencial de la cultura occidental”, etc.). Entre els (moltíssims) que li troben pegues (i de les grosses) se li retreuen mancances en l’adaptació d’Homer… I, deixeu-m’ho dir, un amic filòleg, gran coneixedor dels clàssics, del grec (i del llatí), el 16 de juliol ja va comentar un meu apunt a Facebook dient «Llegiu l’Odissea i deixeu-vos de pel·lícules. La paraula serà sempre molt superior a una imatge». Home, vaig pensar, jo soc més de pel·lícules que de llibres! No em va refredar del meu delit per anar al cine. Però, de mica en mica, a base del que he anat llegint… sí, se m’han esvaït una mica les ganes de forçar la meva agenda diària per veure què ha fet en Christopher Nolan! I, alhora, a base d’anar trobant comentaris (molt) elogiosos de la traducció d’ Odissea que n’ha fet en Pau Sabaté, ves… no m’he resistit a comprar-ne el llibre i, a veure si al final, estaré al que em deia l’amic, a Facebook (per cert, tot i així, no descarto quedar amb ell i fer cap als OCine tots dos, res, per “treure-nos-la de sobre!).

Certament, tampoc sé d’on trobaré el temps per llegir aquest llibre. El meu temps diari de lectura (de llibres) és molt curt i queda reduït a l’estona abans de clapar, a la nit, si la son no em guanya… Però de bones intencions també vivim…

He de confessar que hi ha ha un altre factor que m’ha dut a encarregar el llibre als meus cosins de Llibreria Montalt, de Malgrat (encarregar-lo, perquè n’havien acabat tots els exemplars de què disposaven) i, quan els ha arribat, comprar-lo: és en Pau Sabaté. Nascut a Barcelona el 1989, no en sabia res d’ell quan vaig veure’l al concurs El gran dictat, de TV3. Aleshores jo encara mirava la televisió (ara, es pot dir que mai) i, als vespres, ens entreteníem amb l’entremaliat de l’Òscar Dalmau i aquells concursants que, bregant per guanyar uns bons calés, ens ajudaven a aprendre “a destrossar una mica menys el català”. Entre aquests, ens va cridar l’atenció (com -jo diria- a tota l’audiència del programa) en Pau Sabaté. Pel domini de la llengua, la seva humilitat, el bon tarannà, la química simpàtica amb en Dalmau i, sí, també pel fet que, amb el seu talent i abast de coneixements de la llengua, contínuament estigués a punt de guanyar-hi el pot: se li va resistir molt, però al final, després de 57 programes, ho va aconseguir, això sí, “només” era de 39.375€ (que de xifres superiors n’hauria pogut tenir, no tan sols perquè s’ho mereixia, sinó perquè, al llarg de tants de mesos, algun bon calaixet se li va escapar… culpa de guionets i “cosetes” del català). En aquell temps, no vaig parar esment especial al fet que en Sabaté era «un hel·lenista, neohel·lenista, traductor al català i professor universitari català, llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona» (§): me’n vaig anar assabentant després, a mesura que els mitjans anaven parlant, justament, de la seva estada a Grècia, de la seva preuada tasca com a traductor… I, com si es tractés de l’èxit, del reconeixement, d’un amic, me’n vaig alegrar. Així és que, amb el ressò que està tenint la seva traducció d’Odissea, no m’he pogut estar de comprar-ne un exemplar!

Ara, tanmateix: a veure si puc acabar llegint-lo (i veient la pel·lícula…)

Alguns articles que s’han publicat:

Pau Sabaté: «Em grinyola que la ‘Ilíada’ i l”Odissea’ fossin obra del mateix autor». Àlex Milian. Entrevista a en Sabaté, a El temps, 04.07.2026:

L’article es presenta així: «Pau Sabaté (Barcelona, 1989) ha traduït l”Odissea’ (Casa dels Clàssics, 2026) després d’haver fet una necessària versió catalana de la’Ilíada’ (Casa dels Clàssics, 2019). El jove hel·lenista ha aconseguit una altra meravella que respecta el poema original, però permet que la lectura llisqui sense entrebancs per endinsar-nos en les aventures de Telèmac i Odisseu. «Parla’m, Musa, d’un home molt versat que moltíssim / va errar, després de prendre la vila sagrada de Troia»… i comencem»

Tornar a Ítaca, una altra vegada: una nova traducció de l’‘Odissea’, el clàssic incontestable. Emma Granyer. Article, amb declaracions de Pau Sabaté, Roger Aluja i Dolors Miquel, a Vilaweb, 25.06.2026:

«El traductor Pau Sabaté, l’editor Roger Aluja i la poetessa Dolors Miquel ens parlen de l’edició de l’‘Odissea’ que acaba de publicar la Casa dels Clàssics»

7 raons per llegir l”Odissea’. Jordi Nopca. Article, al diari Ara, 17.06.2026:

Remarca: «La nova traducció catalana, a càrrec de Pau Sabaté, reivindica la força i la vigència del clàssic, que explica les aventures d’Odisseu i l’anhelat retorn a Ítaca»

Tornar a Ítaca en català. D.M. Article, al diari El Periódico, 11.07.2026:

«”Una cultura literària viva no s’esgota en una sola versió dels seus clàssics. Cada traducció compleix una funció diferent i permet llegir d’una altra manera un text que pertany, alhora, al passat i al present”. En aquest sentit, Robert Aluja, editor de La Casa dels Clàssics i responsable de la Bernat Metge Universal, tenia clar que havia arribat el moment d’una nova traducció al català i en vers de l’Odissea»

Viure en temps versats. Jordi Graupera. Article, a Núvol · El digital de cultura, 05.06.2026:

«Arran de la nova traducció de l’Odissea de Pau Sabaté, Jordi Graupera analitza totes les possibles traduccions de ‘Polýtropos’, l’adjectiu amb què Homer defineix Odisseu des del primer vers i que se’ns presenta carregat de connotacions polítiques»

Només voler tornar. Agnès Marquès. Article, al diari El Períodico, 05.07.2026:

«(..) Ara L’Odissea torna en català, amb una nova traducció de Pau Sabaté que paga molt la pena, i tornarà en forma de gran pel·lícula de Hollywood. Ulisses sempre torna, des de fa gairebé tres mil anys, perquè no hem canviat tant»

I també:

Pau Sabaté, traductor: “Que l’Odissea estigui en la llista dels més venuts és sorprenent”. Màxim Castillo. Entrevista Pau Sabaté, a SER Catalunya, el 02.08.2026:

«L’hel·lenista firma la nova traducció al català en vers del gran poema èpic d’Homer (..). Sabaté: [La pel·lícula] no m’ha desagradat, però tampoc m’ha convençut. No hi ha diàlegs massa interessants. Crec que un dels punts febles que té és el protagonista, massa pla, moralment perdonable. Ulisses és molt més ambigu i fosc. La gràcia és que és complex i humà»

Parla’m, Musa, de l’Odissea, de Pau Sabaté. Àudio de Ciutat Maragda, de 3Cat, 04.07.2026:

«L'”Odissea” homèrica, un dels monuments de la literatura occidental, torna en una nova (i gloriosa) traducció en vers a càrrec del filòleg i hel·lenista Pau Sabaté, en una edició exquisida a la Bernat Metge Universal amb pròleg de Roger Aluja i lectura de Dolors Miquel. En parlem amb Sabaté i en companyia de Xènia Dyakonova i Borja Bagunyà»

—

PORTADA: La del llibre Odissea | Bernat Metge Universal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!