Club 7 Cinema

Introduction. Títol original: Inteurodeoksyeon. Director i guionista: Hong Sang-soo. Repartiment: -primer episodi- Shin Seok-ho (Young-ho), Park Mi-so (Ju-won, la xicota), Kim Young-ho (el pare de Young-ho, metge), Gi Ju-bong (l’actor veterà i de prestigi), Ye Ji-won (l’infermera); -segon episodi- Shin Seok-ho (Young-ho), Park Mi-so (Ju-won, la xicota), Seo Young-hwa (la mare de la xicota), Kim Min-hee (la pintora, amiga de la mare); -tercer episodi- Cho Yung-hee (la mare d’en Young-ho), Gi Ju-bong (l’actor veterà i de prestigi), Shin Seok-ho (Young-ho), Ha Seong-guk (Jeong-soo, l’amic). Vista el dia 02.01.2023, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi a FilminCat: Un conte d’hivern en tres moviments on un somriure compartit, una abraçada inesperada o un bany gelat en la mar poden ser una oportunitat per a començar de nou. Young-ho navega entre el seu somni de convertir-se en actor, els seus dilemes amorosos i les expectatives dels seus pares: un acupuntor de prestigi amb qui manté una relació distant, i una mare inquieta que l’anima a centrar-se en la seva carrera. Quan la seva xicota Ju-won decideix viatjar a Berlín per a estudiar disseny de moda, en Young-ho la sorprèn amb una visita.

Sinopsi-amb espòilers. Recomano que no la llegiu abans de veure la pel·lícula-: Tres episodis interconnectats. Primer episodi: en Young-ho deixa per una estona la seva xicota i va a veure son pare, metge acupuntor, que està separat de la seva mare i amb qui no té pas una bona relació. Al consultori es retroba amb la infermera, que l’atén mentre son pare és ocupat amb un vell amic, actor de prestigi, a qui visita mèdicament. La infermera li diu que segueix essent guapo i li pregunta si, com li va dir quan era més jovenet, encara se l’estima: en Young-ho l’abraça. Segon episodi: som a Berlín, on la xicota ha arribat per a estudiar-hi moda. L’acompanya la seva mare, amiga de la pintora coreana que l’allotjarà mentre no trobi pis i no comenci a la facultat. Les tres dones estan juntes, passejant per la ciutat, quan la noia rep un missatge d’en Young-ho, que se les ha empescat per seguir-la fins a la capital alemanya. Els dos enamorats es retroben i parlen sobre la separació pels estudis, la possibilitat de fer-ne plegats, mal sigui a Berlín, de la dificultat d’ell per a aconseguir-ne els diners… i s’abracen. Tercer episodi: la mare d’en Young-ho està menjant amb l’actor veterà i de prestigi, amic del seu ex-marit, ves que no tinguin una relació. Ella li anuncia l’arribada del seu fill, en Young-ho, a qui ell va animar a fer-se actor, però ara s’ho vol deixar córrer. En efecte, en Young-ho i un amic, en Jeong-soo, fan cap al restaurant. Beuen, beuen, beuen… i parlen del motiu pel que el noi vol deixar la interpretació. Sembla que li tocava representar fer un petó i no va poder, per respecte a la seva xicota. Diu que, per ell, abraçar algú per afecte o per amor és alguna cosa molt pregona i no pot convertir-ho en una farsa. L’actor de prestigi l’hi retreu, tot dient que, en l’actuació, quan un home abraça una dona, és amor. El noi no s’hi avé i se’n va, acompanyat per l’amic. Tots dos s’estan al cotxe, dormint la migdiada causada per l’alcohol. En Young-ho somia en la xicota, ara separada del marit alemany i afectada per una greu malaltia als ulls. Però es desperten i van a fer un tomb per la platja, en què en Young-ho es banya al mar -és ple hivern-, queda mort de fred i l’amic l’abraça per fer-lo entrar en calor.

Festivals: Berlín-Prmi al Millor Guió.

Comentari.

Una delícia de pel·lícula, molt amable. El valor de l’abraçada entre persones. I els afectes del jove protagonista, que encara el seu futur -estudis, carrera d’actor, l’amor..?-.

Els crítics la descriuen com una “miniatura” perquè aparentment és una coseta narrativa. Però de debò que presenta un complex entramat argumental i temàtic -amb pare separat i preocupat, mares protectores, amor juvenil, amistats, el prestigi dels adults, el plantejament d’un futur, reflexió sobre la representació dels sentiments al cinema, Seül, Berlín i un poble costaner coreà…-. I passa, flueix, com una exhalació, com un massatge als nostres sentits.

És cinema (molt) parlat, però que s’expressa també amb la planificació, tan sòbria com eficaç, combinant la relativament llarga durada de les escenes amb el moviment gairebé inexistent de la càmera, que si de cas fa per acostar-se als personatges, sovint amb tràvelings d’aproximació, focalitzant-s’hi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!