Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

4 de febrer de 2023
0 comentaris

“Incerta glòria”, d’Agustí Villaronga: fitxa i comentari

Reprodueixo aquí l’article que vaig publicar al número 2077 de la revista “Recvll”, de Blanes, l’abril de 2017, sobre la pel·lícula d’Agustí Villaronga, Incerta glòria. En aquell moment no tenia al blog en actiu, però encara escrivia comentaris a “Recvll”. Ara, ran de la mort d’Agustí Villaronga, que s’ha desvetllat l’interès per la seva filmografia a les plataformes i les nostres televisions passen la pel·lícula, em permeto de reproduir-ne aquell article.

Incerta glòria. Any 2017. Director: Agustí Villaronga. Guió: Coral Cruz i Agustí Villaronga, basat en la novel·la epònima de Joan Sales. Repartiment: Marcel Borràs (Lluís), Núria Prims (Carlana), Oriol Pla (Soleràs), Bruna Cusí (Trini). Durada: 1h55. Vista el dia 17.03.2017, en VOC, a la sala 6 dels OCine Blanes.

Sinopsi: Any 1937, en plena Guerra Civil. En Lluís, jove oficial republicà, arriba a un punt del front d’Aragó, fronterer amb la zona “nacional”, però que resta a l’espera que l’acció bèl·lica s’hi traslladi i passa per un temps d’espera. En Lluís no tarda a conèixer i rebre algun tracte de favor de la Carlana, mare dels fills bastards de l’amo del poble, liquidat pels anarquistes. Li demana al jove oficial que l’ajudi a fer que aparegui un certificat de matrimoni amb el difunt, cosa que la convertiria en senyora de l’indret. En Juli Soleràs, oficial republicà degradat, corre per aquell punt del front com una ànima desfermada, més pendent dels estels nocturns i de les calaveres que no de l’enemic. És amic d’en Lluís, a qui tenia per home íntegre fins que ha vist com ha caigut en mans de la Carlana. En Juli Soleràs n’està de la Trini, la diguem-ne dona d’en Lluís, i el seu fill, que s’estan a Barcelona, fins que arriba Nadal i tots es troben junts en aquell punt del front. La Carlana, en Lluís i en Juli, tres éssers testimonis del mal profund de la guerra.

Comentari.

Davant d’una pel·lícula com aquesta, es fa inevitable plantejar-ne la relació amb el llibre que adapta. D’entrada, el mateix Agustí Villaronga, director i coguionista, ja ha deixat clar en declaracions que en el tinter han deixat conscientment, la seva part [de la novel·la] més filosòfica i religiosa.  Es tracta doncs d’un film que extreu la seva matèria primera -la història, els personatges, les situacions…- de l’obra literària més que no pas d’una adaptació completa. Respecte a la comparació amb l’original literari, Villaronga també ha manifestat: D’ “Incerta glòria” s’ha dit que podria ser una novel·l d’amor si no fos una novel·la de guerra. Respecte a la pel·lícula diria el contrari: podia haver estat una pel·lícula bèl·lica si no fos perquè és una pel·lícula d’amor. I sí, dels desitjos, sentiments i emocions dels seus protagonistes és del que tracta la pel·lícula; però més que d’amor, la cosa va de devastació -moral, però també física-. La que provoca el monstre de la guerra. Més que éssers enamorats, en Lluís, la Carlana i en Soleràs testimonien com n’és de profund el mal de la guerra -al marge fins i tot del bàndol en què es combat-. En aquest sentit, Incerta glòria és un film reeixit, amb un crescendo narratiu i dramàtic, que va centrant-se cada cop més en els tres personatges principals, fins a arribar a un desenllaç punyent de debò.

Mereixen una menció especial la música -de Marcus JGR-; la fotografia -de Josep Ma Civit-, i la interpretació completísima d’Oriol Pla (Soleràs) i sentida de Núria Prims (la Carlana). Més justet resulta el treball de Marcel Borràs (Lluís); com resulta lamentable alguna solució forçada de guió -la trobada entre en Soleràs i la Trini, al poble del front d’Aragó, per exemple- i alguna explicitud excessiva -la masturbació d’en Lluís, per a mostrar el seu desig envers la Carlana-. Potser un dels aspectes que més se li pot retreure a la pel·lícula és una certa estructura episòdica que tendeix a oblidar narrativament i dramàtica el que el relat ja ha tractat -els moliners passen de ser importants en un moment a ser completament bandejats, una vegada han prestat el servei que el guió necessitava; o el mateix desig d’en Lluís per la Carlana, tan intens en una fase fílmica, deixa de ser tractat posteriorment, perquè ja no els serveix; etc.-. En resum, un bon reguitzell de qüestions millorables en un conjunt força bo.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!