Dues setmanes després de deixar-nos l’entranyable actor Manuel Alexandre, ara li pertoca a un dels més grans directors del cinema espanyol: Luis García Berlanga, autor d’obres mestres com “Plácido”, “El verdugo”, “¡Bienvenido, Mister Marshall!” o “¡Vivan los novios!”
Va ser un dels artistes que més lúcidament van saber satiritzar la societat del seu temps, sobretot amb el seu amic i guionista, en Rafael Azcona. Van saber sortejar la censura franquista ben bé.
Un altre dia hi parlaré amb més profunditat, però ell serà dels més grans, juntament amb Buñuel i Almodóvar. Això sí, va estar encertada la Concha Velasco en comparar-ho amb Federico Fellini i Billy Wilder, d’altres grans als seus països.
Per això, mentre escric aquestes línies, em ve al cap la música de Nino Rota pel “8 1/2” de Fellini, i les imatges en blanc i negre de pel.lícules seves.
Dues setmanes després de deixar-nos l’entranyable actor Manuel Alexandre, ara li pertoca a un dels més grans directors del cinema espanyol: Luis García Berlanga, autor d’obres mestres com “Plácido”, “El verdugo”, “¡Bienvenido, Mister Marshall!” o “¡Vivan los novios!”
Va ser un dels artistes que més lúcidament van saber satiritzar la societat del seu temps, sobretot amb el seu amic i guionista, en Rafael Azcona. Van saber sortejar la censura franquista ben bé.
Un altre dia hi parlaré amb més profunditat, però ell serà dels més grans, juntament amb Buñuel i Almodóvar. Això sí, va estar encertada la Concha Velasco en comparar-ho amb Federico Fellini i Billy Wilder, d’altres grans als seus països.
Per això, mentre escric aquestes línies, em ve al cap la música de Nino Rota pel “8 1/2” de Fellini, i les imatges en blanc i negre de pel.lícules seves.
DEP,
JULIÁN.