Blake Edwards ha mort als 88 anys d’edat a Califòrnia.
Tot i que ja feia anys que era lluny del seu millor cinema, no hem d’oblidar que aquest home ens ha donat grans moments d’entreteniment a la sala de cine.
Breakfast at Tiffany’s (1961)
***
Dies de vi i roses (1962)
***
La pantera rosa (1963)
***
La gran cursa (1965)
***
Victor Victoria (1982)
***
Descansi en pau
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El seu cine era ben digne, tot i que nomès de pur entreteniment, no era pas d’autor.
Com va fer en Howard Hawks, l’Edwards sabia satiritzar la guerra de sexes, l’autoritat i fins i tot el canvi de rols a la societat.
En comèdies, “La festa” va ser antològica als seus gags, sobretot amb el personatge del cambrer, que li robava escenes al Peter Sellers.
En drames, va fer alguns magnífics, com “Dies de vi i roses”, un dur drama contra l’alcoholisme i grandíssim Jack Lemmon.
Llàstima que va allargar massa la sèrie de l’Inspector Clousseau, les dues darreres de la mateixa van ser o feta amb escenes inèdites (en Peter Sellers ja era mort) o amb Roberto Benigni com a impossible substitut d’en Sellers).
Ja que parlo de “La pantera rosa”, n’hi ha una anècdota poc coneguda: la censura franquista va pensar en prohibir la pel.lícula a l’Estat espanyol, ja que no l’agradava gens la burla que feia a l’autoritat. M’imagino que, a més d’això, no l’agradava tampoc que la dona d’en Clousseau li fes el salt amb el lladre de guant blanc que el seu marit en volia enxampar, i al final se n’anava amb aquest.
Ja saps, l’adulteri era tabú per ells, ja coneixes allò que van fer amb alguns doblatges, com el de “Mogambo”, que els cinèfils ja coneixem: va convertir marit i dona en germans, però no s’adonaven que la cosa ja era incest.
I parlant de doblatge, gràcies per incloure el fragment en català de “La pantera rosa”, amb un gran doblador i locutor ja desaparegut: en Jordi Estadella. Ell va ser precisament la veu d’un altre inspector inepte, en Gadget.