Quan Ignasi Guardans acceptà rellevar Fernando Lara en el càrrec de director general de l’espanyol ICAA, ja va demostrar que és un polític mancat d’escrúpols. Lara és tota una autoritat forjada durant anys i panys de feina en el terreny cinematogràfic i, per exemple, la seva gran trajectòria al capdavant del Festival de Valladolid n’és públic i indiscutit testimoni. En canvi, l’antic eurodiputat atresora una ignorància en la matèria, de les que fa basarda, com ens en dóna testimoni Àngel Quintana, avui al diari El Punt: el director general va posar de manifest que no coneixia qui eren alguns cineastes catalans allà presents, com Marc Recha o Albert Serra.
Com a bon “furriel”, al servei mercenari d’ interessos creats madrilenys, és ara mateix Ignasi Guardans qui executa determinades polítiques espanyoles en temes cinematogràfics, que poden acabar amb la salut del cinema d’autor a casa nostra i carregar-se bona part dels efectes positius de la catalana Llei del Cinema que el conseller Tresserras preveu que el nostre Parlament aprovi en aquesta legislatura. Per fer-nos-en una idea, llegim un altre fragment del que n’ha escrit Quintana: el cinema que s’ha realitzat a Catalunya ha tingut més força creativa que el fet a Madrid, perquè ha partit de bases industrials més febles. La política d’un Ministeri de Cultura no hauria d’anar encarada a fomentar les grans infraestructures industrials, sinó a potenciar el cinema com a factor cultural i a promoure la seva circulació en l’àmbit internacional. Mentre el cinema català festeja que va bé i prepara la seva llei particular, a Madrid es preparen per posar en crisi la seva idiosincràsia.
Us recomano vivament la lectura sencera de l’article d’Àngel Quintana (El Punt): Contra els petits pressupostos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!