Club 7 Cinema

Ho anuncia Vilaweb, amb un despatx de l’ACN: Lleida tornarà a tenir un cinema comercial a partir del novembre. I destaca que  Se situarà a l’espai dels antics Lauren i l’empresa impulsora ha dit que farà que Lleida tingui un cinema “que podrà competir a escala mundial”.

La iniciativa sembla sòlida, perquè du l’aval de l’empresa dels OCINE, que no para de créixer pertot arreu i, amb aquest pas, ara farà que Lleida torni a tenir sala de cinema, fet culturalment molt important. Que una localitat no tingui cine sembla avui en dia cosa normal, atès el tancament de sales que hi ha hagut al decurs de les darreres dècades; però, en les coordenades urbanes del món occidental, això esdevé una mancança cultural greu, gravíssima diria jo. Per tant, amb l’OCINE-Lleida, s’acaba una anomalia que ja feia massa que durava a la capital del Segrià.

Certament, la cadena OCINE privilegia el cinema comercial, el més comercial de tots; però, des de fa ja uns quants (força) mesos, va projectant també pel·lícules de notable interès, fins i tot obres d’autors, que en diversos casos, també resulten atractius a la taquilla. I és que els blockbusters nord-americans, entre la vaga de guionistes i actors de Hollywood i certa crisi -per esgotament- de la fórmula ‘superherois’, passen mala època; mentre que tot de títols de cineastes amb personalitat creativa estan funcionant prou bé. I el mateix passa amb el cinema rodat en català (totalment o parcialment), que, entre “Casa en flames” i “El 47”, està vivint-hi una revifalla. Més magra, en canvi, sol ser la presència del cinema doblat al català, als OCINE. I de versions subtitulades en català, diria que no en solen projectar mai.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!