Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

29 de maig de 2010
2 comentaris

Ha mort Dennis Hopper

A l’edat de 74 anys, Dennis Hopper ha mort víctima del càncer de pròstata que se li diagnosticà fa un temps.

El podem recordar per Easy Rider, que dirigí el 1969, és a dir en l’èxtasi del hippisme i algun altre film, com ara Colors (1988) en què també es posà rere la càmera. Però Hopper ha estat sobretot un actor. Coetani de James Dean, havia intervingut en un parell de títols protagonitzats per aquella icona juvenil, Rebel sense causa (1955) i Gegant (1956); però durant la dècada dels seixanta es bregà com a intèrpret en sèries de televisió. És sobretot a partir d’ Easy Rider, que la seva trajectòria d’actor passa més per la gran pantalla i especialment per alguns personatges clau en títols destacats. És el Tom Ripley de L’amic americà (Wim Wenders, 1977); el reporter passat de voltes a Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979); el pare de Matt Dillon i Mickey Rourke a Rumble Fish (Francis Ford Coppola, 1983); el Frank Booth de Blue Velvet (David Lynch, 1986)…

Mal sigui com a anècdota, recordem que Hopper va protagonitzar un film de Bigas Luna: Reborn (1981).

Personalment, el vaig veure a la roda de premsa de presentació de The Indian Runner (Sean Penn, 1991). Una circumstància molt especial. Penn acabava de separar-se de Madonna i ho portava molt malament (s’havia barallat amb “paparazzi”, amb un guarda de seguretat…). Per acabar d’adobar, aquell any, a Canes, es projectava fora de competició In bed with Madonna i la banda sonora del film sonava matí i tarda a la Croisette. Això, coincidint amb el dia que l’actor presentava el seu debut com a director, a Un Certain Regard. Charles Bronson i Dennis Hopper, actors del film, van comparèixer al costat de Sean Penn, un a cada banda. I, per si de cas, quatre guardaespatlles vigilaven al voltant de la taula on eren ells. El cas és que Sean Penn va ser incapaç gairebé de contestar cap pregunta. Una cigarreta rere l’altra, els nervis se’l menjaven, les paraules se li quedaven enganxades a la boca… I Dennis Hopper el salvà (també Bronson, crec recordar). Era la veterania de l’home bregat, però també algú que entenia i coneixia perfectament la terrible situació emocional que passava Penn. Ho va saber fer (salvar-li la roda de premsa), sense paternalisme ni convencionalismes, sinó com un “col·lega” que compartia el que havia estat aquell rodatge i el que era aquell moment delicat.

Diria que Dennis Hopper ha estat un lúcid marginal dins de Hollywood i em sembla que en els seus personatges prou excèntrics ha traspuat sempre una ostensible humanitat. Pessimista, desencantat, però humà.

Descansi en pau.

FOTO © Col·lecció AlloCiné Dennis Hopper i Martin Sheen, a Apocalypse Now, de Francis Ford Coppola

  1. Exacte, Salvador. Va ser un home curiòs, però un bon actor i professional.
    Se’n va gairebé al mateix temps que el nostre Miquel Cors, l’inoblidable Antoniu Aiguader de “Poblenou”.
    Sempre donava personalitat pròpia als seus papers. A “Vellut blau”, el seu psicòpata feia tanta por com l’Hannibal Lecter anys després.
    Llàstima que els darrers anys tractava de sobreviure amb coses de poc interès. Fins i tot va fer un anunci d’un cotxe barrejant a l’imatge el seu personatge d'”Easy rider”, pujat a una moto, amb ell mateix en l’actualitat conduint un cotxe nou de trinca i competint contra ell mateix a veure qui era més ràpid.
    Descansin tots dos en pau.

  2. Seria el 93 0 el 94 que va fer una conferència en el frontó Colom de Barna. Va aixecar motíssima expectació i no va decebre. Bon paio i gran home de cimema

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!