Club 7 Cinema

El nomenament de l’actor mexicà Gael García Bernal com a president del uUrat de la Càmera d’Or confirma un esbiaixament si més no discutible en l’elecció d’aquesta figura els darrers anys.

La Càmera d’Or és el guardó de Canes a un primer llargmetratge, per bé quedarrerament  aquest criteri l’han desllanegat una mica, per a incloure-hi obres segones o terceres… atès que avui en dia molts nous cineastes es troben que els seus reals primers films sovint han estat produccions videogràfiques que no han arribat a les sales cinematogràfiques o que hi han tingut una difusió escassíssima. Agafem el cas d’Albert Serra: va poder optar a la Càmera d’Or amb Honor de cavalleria, tot i que abans havia fet Crespià.

Un Jurat, independent de la Competició i dels altres que hi pugui haver per Canes, té la missió específica d’atorgar aquest guardó a un film d’entre els projectats a la Setmana de la Crítica, a la Quinzena dels Realitzadors o la Selecció Oficial, i que es tracti d’una “opera prima” (amb el matís que he dit).

El cas és que, durant una bona colla d’anys, havien estat presidents del Jurat de la Càmera d’Or noms de prestigi, cineastes que havien deixat petja o avalats per trajectòries sòlides, que, des del seu prestigi i mestratge, paraven atenció als nous valors de la cinematografia mundial. Estem parlant dels germans Dardenne (2006), Abbas Kiarostami (2005), Wim Wenders (2003), Otar Iosseliani (2000); Michel Piccoli (1999), Tran Anh-hung (1998). Cal reconèixer que, per entre mig, ja hi havia hagut algun nom com el de Maria De Medeiros (2001), que a part de ser coneguda com a actriu, a penes si podia acreditar alguna cosa més com a directora que el fet d’haver dirigit l’emotiva però limitadeta Capitaes de abril. O el cas de Tim Roth (2004), actor embalat per l’empenta Tarantino a qui poc se li coneix cap activitat com a director, llevat de la seva The War Zone. Sembla que De Medeiros i Roth potser haurien estat més ben col·locats no pas de jurats, sinó de candidats. Tanmateix, els seus van ser casos aïllats. En canvi, un cop va ser-ne president el singular i agosarat Bruno Dumont el 2008, la cosa l’han deixada en mans d’actors que, com De Medeiros i Roth, tenen molt poc bagatge darrere la càmera i, al damunt, un prestigi moderat com a intèrprets (no són personalitats com Michel Piccoli, per entendre’ns): Roschdy Zem, el 2009, i Gael García Bernal, el 2010.

Certament, Zem i García Bernal els podem considerar prou joves i amb una experiència incipient com a directors perquè puguin sintonitzar amb les noves fornades d’autors cinematogràfics. Però em temo que l’edat, la proximitat generacional, no és garantia de cap mirada oberta a la innovació o a la creació cinematogràfica. Ras i curt, a part de ser actors que, per exemple, aprecio força com a intèrprets, la pregunta és: tenen prou coneixement de l’art cinematogràfic, Zem i García Bernal, com per estar amatents als nous valors? O són rostres i presències mediàticament interessants per al Festival, que així els garanteix l’estada al certamen d’un conegut més?

El protagonista d’ Amores perros, Y tu mamá también, Diarios de motocicleta, La mala educación, The King, Babel, La ciència dels somnis…  va crear la productora Canana Films amb el seu amic, compatriota i col·lega Diego Luna i un tercer soci; companyia que ha fet possible Abel, que Luna presenta a Canes 2010 Fora de Competició i, entre altres títols, Déficit, el llargmetratge amb què el 2007 García Bernal debutà com a director, sense que se n’hagi sentit a parlar gaire. D’aleshores ençà se li coneixen dues incursions en aquest cantó de la càmera: l’episodi “The Letter” del film col·lectiu 8 (2008), on estigué envoltat de noms com Jane Campion, Gus Van Sant, Wim Wnders, etc, i “Lúcio” (2009), episodi d’un altre film col·lectiu, Revolución, que es projecta precisament al marc de l Setmana de la Crítica de Canes 2010, i en el qual novament està rodejat de noms importants o reconegudament emergents ara mateix (en el panorama mexicà): Fernando Eimbcke, Amat Escalante, Cralos Reygadas, Rodrigo Pla, Diego Luna (!), Rodrigo García. No sembla, doncs, que el noi atresori prou currículum com per presidir el Jurat de la Càmera d’Or.

No s’ha descartar, però, que aquesta opció per Gael García Bernal tingui alguna cosa a veure amb la notable presència de cineastes centre i sud-americans a Canes 2010; entre els quals, els mexicans Alejandro González Iñárritu (a Competició amb Biutiful), Diego Luna (en sessió especial Fora de Competició amb Abel), Jorge Michel Grau (a Quinzena, amb Somos lo que hay), Michael Rowe (australià, a la Quinzena amb una producció mexicana, Any de traspàs), i l’equip de noms que congria Revolución (a Setmana de la Crítica), com ja hem comentat.

D’entre les pel·lícules que aspiren a la Càmera d’Or de Canes 2010, triarà la guanyadora el Jurat format per:

Gael García-Bernal -president-

Stéphane Brize -director de cinemaRéalisateur-

Gérard De Battista -director de fotografia-

Didier Díaz –FICAM–

Charlotte Lipinska –Sindicat Francès de la Crítica Cinematogràfica–

FOTO Gael García Bernal, a La mala educación, de Pedro Almodóvar

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!