Club 7 Cinema

Fa ben poca estona, el Festival de Canes ha comunicat els anomenats (i esperats) Complements de Selecció, és a dir, la llista de pel·lícules que complementen el gruix de títols anunciats a la roda de premsa del 10 d’abril.

Entre aquests films afegits, n’hi ha que es van trobar a faltar al primer anunci, per com s’hi comptava i, d’aquesta manera, en resulta una selecció més atractiva encara. Estic parlant dels nous films de l’escocesa Lynne Ramsay (amb Jennifer Lawrence i Robert Pattinson) i de l’iranià Saeed Roustaee, així com el debut darrere la càmera de l’actriu nord-americana Kristen Stewart, o el trèbol format per la coproducció catalana (Andergraun) Magalhaes, del filipí Lav Díaz, el nou treball del molt prometedor islandès Hlynur Pálmason  -a qui devem les molt estimades A White, White Day (2019) i sobretot Godland (2022)-, i el reflexiu drama romàntic ambientat al món del J-Pop, Love on Trial / Renai Saiban, del japonès Kôji Fukada.

Malgrat que caldrà analitzar-ho més a fons, a primer cop d’ull, es pot afirmar que ha millorat (una miqueta) la presència de films dirigits per dones, els procedents de territoris diversos i les òperes primes.

En aquest apunt, EXCEPCIONALMENT, no ho poso per ordre alfabètic dels directors.

COMPETICIÓ. Títols afegits avui.

FOTO: “Die, My Love” (Tmdb)

De Lynne RAMSAY, “Die, My Love“.

Producció: EUA, Regne Unit. Any: 2025. Durada: 2h08.

Gènere: Terror, comèdia fosca. Sinopsi: Una dona que viu en una zona rural apartada voreja la bogeria pel matrimoni i la maternitat.

Amb: Jennifer Lawrence, Robert Pattinson (Jackson), LaKeith Stanfield, Nick Nolte, Sissy Spacek.

Guió: Lynne Ramsay i Enda Walsh, basat lliurement en la novel·la ‘Mátate, amor’ (2012) d’Ariana Harwicz –sobre una mare primípara que,a la ruralia francesa, desenvolupa una depressió postpart i entra en psicosi-. Muntatge: Toni Froschhammer. Fotografia: Seamus McGarvey.

Informació: A la producció, Martin Scorsese.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: pendent. Anteriorment, al Festival de Canes; amb curtmetratges premiats i el guardó al Millor Guió el 2017, per En realitat mai vas ser aquí. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Woman and child” (Diaphana)

De Saeed ROUSTAEE, “Woman And Child“.

Producció: Iran. Any: 2025. Durada: 1h30.

Nota sinòptica: Drama familiar contemporani de venjança i perdó en què una infermera vídua se les ha de valent amb el seu fill rebel. Les tensions assoleixen un màxim durant la cerimònia de prometatge amb el seu nou home, però es produeix un tràgic accident i es troba enfrontant-se a sentiments de traïció mentre busca justícia.

Sinopsi: La Mahnaz, infermera de 45 anys, cria els seus fills sola. Mentre es prepara per casar-se amb el seu xicot Hamid, expulsen de l’escola el seu fill Aliyar. Quan un tràgic accident ho capgira tot, la Mahnaz s’embarca en una recerca de justícia i reparació…

Amb: Parinaz Izadyar, Payman Maadi, Soha Niasti, Hassan Pourshirazi, Fereshteh Sadr Orafaee, Maziar Seyedi, Sahar Goldoost, Arshida Dorostkar, Javad Pourheidari, Mansour Nasiri.

Guió: Saeed Roustaee. Muntatge: pendent. Fotografia: pendent. Música: pendent.

Informació: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline. VI: Goodfellas. DF: Diaphana.

Sobre el director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: cineasta iranià conegut pels seus tres llargmetratges: Leila’s Brothers (2022), Law of Tehran (2019) i Life and a Day (2016). Anteriorment, al Festival de Canes. A l’Iran el van condemnar a 6 mesos de presó per haver presentat “Leila’s Brothers” a Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

CANNES PREMIÊRE. Títols afegits avui.

FOTO: “Love on Trial” (Mk2).

De Kôji FUKADA, “Love on Trial“ / “Renai Saiban”.

Producció: Japó, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Mai, una ídol emergent del J-Pop, finalment és a punt de tenir el seu gran moment quan s’enamora inesperadament. Però en una indústria traïdora on els joves cantants han de mantenir una imatge d’una puresa impecable, l’amor està prohibit. Quan la seva relació queda al descobert, l’agència de Mai pren mesures dràstiques, arrossegant la parella als tribunals, per la clàusula de “no amor” del seu contracte, llançant-los la vida al caos.

Amb: Erika Karata (Mai).

Guió: Koji Fukada, Shintaro Mitani. Fotografia: Hidetoshi Shinomiya (“Drive my car”).

Informació: Koji Fukada s’endinsa en el món enlluernador però despietat del J-Pop, oferint una història d’amor íntima entrellaçada amb comentaris socials aguts. Inspirat en fets reals, “Love on Trial” és un drama commovedor sobre la llibertat, el desafiament i la lluita d’una dona per recuperar la seva vida (Mk2).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Variety, Trois Couleurs. VI: Mk2. DF: Art House*.

Sobre el director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd, a MUBI.

Director: anteriorment, al Festival de Canes (selecció Fidels l’any 2020-COVID, amb Honki No Shirushi; Premi del Jurat Un Certain Regard 2016, amb Harmonium); al 2022 va participar a la Competició de Venècia, amb Low Life.; el 2019, a Locarno amb A Girl Missing / Yokogao. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “The Love That Remains” (Deadline)

De Hlynur PÁLMASON, “The Love That Remains” (…”On Land and Sea”) / “Ástin sem eftir er”

Producció: Islàndia, França, Dinamarca, Suècia. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Un any de la vida d’una família mentre els pares naveguen per la seva separació. A través de moments lúdics i sincers, la pel·lícula retrata l’essència agredolça de l’amor esvaït i els records compartits enmig de les estacions canviants. Sinopsi: pendent.

Amb: Saga Garðarsdóttir, Sverrir Gudnason, Ída Mekkín Hlynsdóttir, Þorgils Hlynsson, Grímur Hlynsson.

Guió i Fotografia: Hlynur Pálmason. Muntatge: Julius Krebs Damsbo. Música: Alex Zhang Hungtai.

Informació: El març de 2024, Cineuropa va anunciar que Arte France passava a coproduir la nova pel·lícula de l’islandès Hlynur Pálmason de títol On land and Sea, que havia de tractar de la vida d’una família que, a principis del segle XIX, transformava casa seva en un rai i navegava a la recerca d’un nou lloc on viure. The Film Stage se’n va fer ressò. Però d’aquell film no n’hi ha cap més rastre; en canvi, consta un altre títol, The Love That Remains com el que el cineasta ha assumit després de Godland (2022), que segueix un any en la vida d’una família, quan els pares se separen. L’agència de vendes internacionals New Europe en diu: La pel·lícula recull amb tendresa un any de la vida d’una família mentre els pares naveguen per la seva separació. A través de moments lúdics i sincers, la pel·lícula retrata l’essència agredolça de l’amor esvaït i els records compartits enmig de les estacions canviants.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, MUBI, Icelandic Film Center, Deadline, Variety. VI: New Europe. DE: Elástica. DF: Jour2fête. DI: Movies Inspired.

Sobre Hlynur Pálmason:  a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Quart llargmetratge de Pálmason, després de Winter Brothers, premiada a Locarno 2017, Un blanc, blanc dia, presentada a la Setmana de la Crítica de Canes el 2019, i Godland, seleccionada a Un Certain Regard 2022. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Magalhães” (Andergraun).

De Lav DÍAZ, “Magalhães” / “Magallanes” / “Magellan”.

Producció: Catalunya, Portugal, Filipines, França, Taiwan. Any: 2025. Durada: 2h30. Llengües: espanyol i portuguès.

Gènere: Drama històric.

Sinopsi (© Andergraun): En Magallanes és un navegant portuguès que es revela contra el poder del Rei, que no li dona suport en els somnis de descobrir el món. Convenç la corona espanyola perquè l’ajudi en l’audaç expedició a les llegendàries terres d’Orient. Els seus somnis passen per davant de tot. El viatge resulta més esgotador del que se n’esperava, amb gana i motins que duen la tripulació al límit de les seves forces. En arribar a les illes de l’arxipèlag malai, en Magallanes canvia d’opinió. S’obsessiona en la conquesta i la conversió, cosa que desencadena violents aixecaments que escapen al seu control. Aquest no és el mite d’en Magallanes, sinó la veritat del viatge.

Amb: Gael García Bernal (Fernão de Magalhães), Dario Yazbek Bernal (Duarte Barbosa), Roger Alan Koza (Alfonso de Albuquerque), Amado Arjay Babon (Enrique), Ángela Ramos (Beatriz)…

Guió: Lav Diaz. Fotografia i Muntatge: Artur Tort (“Tardes de soledad”, “Pacifiction”, “Liberté”…), Lav Díaz -muntatge-. Música: Marc Verdaguer.

Informació: A la producció, Andergraun Films (Montse Triola, Albert Serra). Fins a darrera hora, abans de presentar-se a Canes, aquest film duia per títol “Beatriu, la dona / “Beatriz, la mujer” / “Beatrice, the Wife” i la sinopsi era: La vida de Beatriz Barbosa de Magallanes en paral·lel amb l’incert i ardu viatge de Fernão de Maalhães, el seu marit. La Beatriz lluita per la seva supervivència i la dels seus fills, mentre que el navegant intenta dur a terme una expedició marítima impossible. La Beatriz morirà molt jove, en un món impossible per a ella.

Enllaços: Andergraun Films, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Luxbox.

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: anteriorment, al Festival de Canes: a Un Certain Regard, amb Norte, the End of History (2013). És més un cineasta habitual de Locarno, Venècia i Berlín. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

SESSIONS DE MITJANIT. Títols afegits avui.

FOTO: “Le Roi Soleil” (Moviemeter).

De Vincent Maël CARDONA, “Le Roi Soleil” / “No One Will Know”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: En un bar tronat dels afores de París, a primera hora del matí, uns quants clients prenen una última copa o un primer cafè, quan del no-res un dels habituals guanya la loteria de 294 milions d’euros. Però un altre client decideix el contrari: es treu una pistola, hi ha trets i el guanyador s’ensorra, deixant el bitllet sense propietari. Els clients restants es tanquen a porta tancada i veuen l’oportunitat d’inventar la història perfecta per encobrir el crim, i després tots anar-se’n milionaris. Però mentre els imprevistos conspiren contra ells, la seva temptació els du a una sagnant espiral descendent.

Amb: Pio Marmaï, Sofiane Zermani, Panayotis Pascot, Lucie Zhang, Joseph Olivennes, Maria de Medeiros, Némo Schiffman, Patrice Tepasso, Sylvain Baumann, Aurélie Garault, Xianzeng Pan (Nico), Etienne Guillou-Kervern.

Guió: Vincent Maël Cardona, Olivier Demangel, Dominique Baumard. Muntatge: Flora Volpelière. Fotografia: Brice Pancot. Música: Delphine Malaussena.

Informació: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Studio Canal. DF: StudioCanal. EF: 27.08.2025.

Sobre el director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: anteriorment, al Festival de Canes (Segon Premi Cinéfondation 2010 amb Coucou-les-nuages); a la Quinzena dels Realitzadors 2021, amb l’òpera prima Les Magnetiques. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Equip de “Honey Don’t!” (The Playlist)

D’Ethan COEN, “Honey Don’t!“.

Producció: EUA, Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Comèdia fosca de viatge per carretera, en què Margaret Qualley és una investigadora privada homosexual que investiga una secta que dirigeix Chris Evans i Aubrey Plaza hi encarna una ‘dona misteriosa’. Sinopsi: pendent.

Amb: Margaret Qualley (Honey O’Donahue), Aubrey Plaza, Chris Evans, Charlie Day, Billy Eichner.

Guió: Ethan Coen, Tricia Cooke. Muntatge: Tricia Cooke. Fotografia: Ari Wegner. Música: Carter Burwell.

Informació: Segona part d’una trilogia formada per produccions de sèrie B amb protagonistes lesbianes, el primer lliurament de la qual va ser Drive-Away Dolls (2024), també dirigida per Ethan Coen, que la va escriure conjuntament amb Tricia Cooke, la seva dona i muntadora habitual dels germans Coen, que debutà aquí com a guionista. Cooke viu separada del seu marit i s’ha declarat homosexual. Aquell film de l’any passat també l’interpreta Margaret Qualley i igualment segueix un viatge per carretera de les protagonistes.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, World of Reel. D-EUA: Focus Features. E-EUA: maig de 2025.

Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies.

Director: ha iniciat un camí en solitari com a director [amb Jerry Lee Lewis: Trouble in Mind (2022) -projectada al Festival de Canes en Sessió Especial-  i Drive-Away Dolls (2024)], després de moltíssims anys i films amb son germà Joel, en què sovint ha constat només com a guionista, la majoria del quals seleccionats al Festival de Canes, on el tàndem va guanyar la Palma d’Or, amb Barton Fink (1991) -també Millor Direcció i Millor Actor-, el Premi de Millor Direcció, amb Fargo (1996)  i The Man Who Wasn’t There (2001), el Premi del Jurat, amb The Ladykillers (2004), i el Grand Prix, amb Inside Llewyn Davis (2013). Va presidir el JUrat del Festival el 2015. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

SESSIONS ESPECIALS. Títols afegits avui.

FOTO: “Amélie et la métaphysique des tubes” (Haut et Court).

De Maïlys VALLADE i Liane-Cho HAN, “Amélie et la métaphysique des tubes” / “Little Amélie or the Character of Rain”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h17.

Sinopsi: L’Amélie és una nena belga nascuda al Japó. Gràcies a la seva amiga Nishio-san, el món és ple d’aventures i descobriments. Però el dia del seu tercer aniversari, un esdeveniment li canvia el curs de la vida. Perquè a aquella edat per a l’Amélie tot està en joc: la felicitat i també la tragèdia.

Film d’animació, amb: Loïse Charpentier, Emmylou Homs, Yumi Fujimori, Laetitia Coryn, Isaac Schoumsky.

Guió: Liane-Cho Han, Maïlys Vallade, Aude Py, Eddine Noel, adaptat de ‘Métaphysique des Tubes‘, d’Amélie Nothomb. Muntatge: Ludovic Versace. Animació: Juliette Laurent (direcció). Música (supervisor): Emmanuel Deletang.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Gebeka Films*. DF: Haut et Court. EF: 25.06.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre les directores: Maïlys Vallade (Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd), Liane-Cho Han Jin Kuang (Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd).

Directores: debutants en el llargmetratge totes dues cineastes, Maïlys Vallade havia dirigit el curt animat The Lighthouse Keeper (2009), però la seva activitat principal ha estat fins ara al departament artístic d’animació, treballant layouts, storyboards, etc. i Liane-Cho Han Jin Kuang ha treballat de directora d’animació i animadora, així com en storyboards.

FOTO: “Arco” (Diaphana).

D’ Ugo BIENVENU, “Arco“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h22.

Gèneres: Ciència-ficció, aventures, animació.

Sinopsi: L’Arco, de 12 anys, viu en un futur llunyà. Durant el seu primer vol amb el seu vestit arc de Sant Martí, perd el control i cau al passat. La Iris, una nena de la seva edat del 2075, el veu caure. El rescata i intenta per tots els mitjans enviar-lo de tornada a la seva època.

Amb: amb les veus de Swann Arlaud, Alma Jodorowsky, Margot Ringard Oldra, Oscar Tresanini, Vincent Macaigne, Louis Garrel, William Lebghil, Oxmo Puccino.

Guió: Ugo Bienvenu, Félix de Givry. Muntatge: Nathan Jacquard. Animació (supervisor): Adam Sillard. Supervisors de composició i 3D: Benoît Galant, Simon Cadilhac. Música: Arnaud Toulon.

Informació: Òpera prima. A la producció, entre d’altres, Natalie Portman.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Goodfellas. DF: Diaphana Distribution.

Festivals: Canes 2025 – Sessions Especials | Annecy 2025 | Ressons de Canes |

Sobre el director: Wikipédia, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies, Letterboxd.

Director: dibuixant i cineasta francès, des de 2010 realitza clips i curtmetratges, en solitari o en equip (amb Kevin Manach, Benjamin Charbit o Félix de Givry), que són emesos per Arte i Canal+. Com a autor gràfic, participa en documentals, realitzador de storyboards i director d’animació. Entre un gran ventall de facetes en la seva activitat (còmics, col·laboracions a la premsa, llargmetratges, cartells de festivals, publicitat, etc.), cal remarcar la seva implicació visual a Eden (Mia Hansen-Løve, 2014), on fins intervingué com a actor. És autor d’un gran nombre de curts d’animació i va dirigir 6 episodis de la sèrie Ant-Man (2017)

FOTO: “Qui brille au combat” (MUBI) .

De Joséphine JAPY, “Qui brille au combat” / “The Wonderers”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Amb el teló de fons d’un estiu a la Riviera francesa, la família Roussier i el seu fràgil equilibri es veuen modelats pel diagnòstic incert de la Bertille, de 13 anys, que pateix una discapacitat greu. Els seus pares i la seva germana gran, la Marion, viuen amb la por constant de perdre-la. Desconnectada dels somnis adolescents típics, la Marion busca escapar en una relació amb un noi més gran. Quan sorgeix un nou diagnòstic, el futur de la família es redefineix, obrint possibilitats inesperades. La Bertille viurà, i també la seva família.

Amb: Mélanie Laurent, Pierre-Yves Cardinal, Sarah Pachoud, Angelina Woreth, Joséphine Japy, Félix Kysyl, Stéphane Varupenne, Anne Loiret, Thomas Gioria, Maxence Tual, Juliette Gasquet, Najim Zeghoudi, Birane Ba, Ilinka Lony, Pascal Decolland.

Guió: Joséphine Japy, Olivier Torres. Muntatge: Nicolas Desmaison. Fotografia: Romain Carcanade. Música: pendent.

Informació: Òpera prima. El títol en francès “Qui brille au combat” és el significat etimològic del nom Bertille.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, MUBI. VI: Pulsar Content*. DF: Apollo Films.

A Canes: Festival de Canes – Sessions Especials 2025 | Ressons |

Sobre la directora: Wikipédia, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies, Letterboxd.

Directora: Actriu de llarga carrera, començada quan encara era una nena de 10 anys, ha actuat, entre d’altres, a Les Âmes grises (2005), d’Yves Angelo, a Le Moine (2011), de Dominik Moll i Respire (2014), de Mélanie Laurent, i a la sèrie Tapie (2023). Informa Wikipèdia que Joséphine Japy va créixer amb una germaneta que patia una malaltia genètica que li causava comportament autista.

FOTO: “Mama” (Intramovies)

D’ Or SINAI, “Mama“.

Producció: Israel, Polònia, Itàlia. Any: 2025. Durada: 1h31.

Sinopsi: Després de molts anys treballant lluny de casa, la Mila es veu obligada a deixar temporalment la seva mansió costanera —i el seu amor secret— per tornar amb la seva família en un remot poble polonès. Però la tan esperada reunió queda lluny del que s’havia imaginat. A mesura que les tensions afloren, la Mila lluita per reparar el que va perdre, confrontant-se amb el cost de les seves decisions i la dona en què s’ha convertit.

Amb: Evgenia Dodina (Mila), Arkadiusz Jakubik, Katarzyna Łubik, Dominika Bednarczyk, Martin Ogbu, Chelli Goldenberg, Meir Suissa, Jowita Budnik, Artur Dziurman, Małgorzata Zawadzka, Kacper Zalewski.

Guió: Or Sinai. Muntatge: Michal Holand. Fotografia: Matan Radin. Música: Andrea Koch (Alcarràs).

Informació: Òpera prima.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, ScreenDaily 24.04.2025. VI: Intramovies.

Sobre la directora: a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Havent dirigit el documental Violeta Mi Vida (2013) –La Débora, mare soltera que neteja cases, farà tot el que estigui al seu abast per convertir el Bat-Mitzvà de la seva filla Violeta, afectada de malaltia esquelètica, en el dia més feliç, un dia que serveixi com a evasió de la dura realitat de les seves vides-, la muntadora i cineasta israeliana Or Sinai va guanyar el Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes, amb Anna (2016) –En una calorosa jornada d’estiu, per primera vegada des de fa anys, l’Anna es troba inesperadament sola, sense el seu fill. És així que emprèn una errança pels carrers de la seva petita ciutat al desert, a la recerca d’un home que li doni una carícia, mal sigui per un breu instant-. El seu següent curt: Long Distance (2020) –La Raquel està perdent la vista fins al punt que ni tan sols pot trucar a la seva filla, que està de part a l’altra banda del món. Buscant ajuda, obre la porta als vianants. Desconeguts, que busquen un moment de connexió-.

UN CERTAIN REGARD. Títols afegits avui.

FOTO: “Love Me Tender” (Tandem)

D’Anna CAZENAVE CAMBET, “Love Me Tender“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 2h17.

Sinopsi: Advocada i casada, la Clémence decideix deixar-ho tot per dedicar-se a escriure i viure la seva homosexualitat sense traves. Però és inquietant. Particularment el seu exmarit que vol treure-li la custòdia del fill, Paul, manipulant-lo i jugant amb el temps legal. Aleshores, la Clémence comença una batalla a llarg termini per intentar recuperar el  fill. Però des de cites impedides per l’exmarit fins a les visites mediatitzades en un lloc de trobada, la relació amb en Paul s’esvaeix. La Clémence haurà de renunciar al vincle matern per poder (sobreviure)?

Amb: Vicky Krieps (Clémence), Antoine Reinartz (Laurent), Park Ji-Min (Victoire), Salif Cissé (psiquiatre), Monia Chokri (Sarah), Clotilde Courau, Viggo Ferreira Redier (Paul), Féodor Atkine (el pare), Aurélia Petit, Oumnia Hanader.

Guió: Anna Cazenave Cambet, adaptació del llibre ‘Love Me Tender’ de Constance Debré. Muntatge: Joris Laquittant. Fotografia: Kristy Baboul. Música: Maxence Dussère.

Informació: Es basa en el llibre de Constance Debré sobre el seu propi cas de lluita per la guarda del fill, però el nom del personatge amb què l’interpreta l’actriu Vicky Krieps se li ha canviat al de Clémence. Com a productora executiva, Vicky Krieps.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Novoprod, Cineuropa, Ioncinema, La Dépêche. VI: Be for Films. DF: Tandem.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Wikipédia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: anteriorment, al Festival de Canes: Gabber Lover, a la Cinéfondation 2016. A la Setmana de la Crítica 2020, l’òpera prima De l’or pour les chiens. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “The Chronology Of Water” (Les Films du Losange)

De Kristen STEWART, “The Chronology Of Water“.

Producció: EUA, França, Letònia. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Biopic de la nedadora Lidia Yuknavitch, convertida en artista, que explora els problemes de la sexualitat, el dolor i l’addicció.

Sinopsi: Lidia Yuknavitch  és una dona que va trobar la salvació, després d’una infància i joventut marcats pels abusos i addiccions, en la literatura i la natació i va acabar convertint-se en una exitosa mestra, mare i escriptora.

Amb: Imogen Poots (Lidia Yuknavitch), Thora Birch, Tom Sturridge, Michael Epp, Earl Cave, Susannah Flood, Kim Gordon, Jim Belushi.

Guió: Kristen Stewart, Andy Mingo, basat en el llibre de memòries The cronology of water, de Lidia Yuknavitch. Muntatge: Jacob Schulsinger (o Olivia Neergaard-Holm). Fotografia: Corey C. Waters. Música: Paris Hurley.

Informació: Òpera prima. A la producció, entre d’altres, Ridley Scott. Diu Variety, sobre la pel·lícula: Segons la sinopsi oficial, es tracta de “convertir el trauma en art” i segueix la Lidia “des dels seus primers records d’infància al nord-oest del Pacífic, passant per fallades explosives i errors, nens que gairebé ho eren, relacions tòxiques, herois de l’art, victòries i pèrdues”. (..) La pel·lícula “es deixa endur per l’aigua dels records de la Lidia en el seu viatge per convertir-se en escriptora professional, recuperant la seva pròpia història escrivint-ne una amb la qual pugui viure”, continua la descripció. “”The Cronology of Water” és una exploració en profunditat de la sexualitat, de la creativitat, una mirada inquebrantable a tots els detalls sanguinolents de tenir un cos femení i una representació sensible del vocabulari emocional de la joventut”.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd,  Variety, The Hollywood Reporter. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: debut com a directora de l’actriu Kristen Stewart, autora fins ara d’algun vídeo i un parell de curtmetratges [Come Swim (2017) –díptic del dia a dia d’un home; retrats mig impressionistes i mig realistes– i Boygenius: The Film (2023) –presentació especial de tres cançons del grup d’indie rock estatunidenc Boygenius-]. Ha dirigit també 1 episodi de la minisèrie Homemade (2020). Anteriorment, al Festival de Canes (com a actriu). Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

FOTO: “Un poeta” (Luxbox)

De Simón MESA SOTO, “Un poeta” / “Un poète” / ” A poet”.

Producció: Colòmbia, Alemanya, Suècia. Any: 2025. Durada: 2h.

Sinopsi: L’obsessió d’Oscar Restrepo per la poesia no li ha reportat cap glòria. Envellit i erràtic, ha sucumbit al clixé del poeta a l’ombra. Conèixer la Yurlady, una adolescent d’arrels humils, i ajudar-la a cultivar el seu talent aporta una mica de llum als seus dies. Però arrossegar-la al món dels poetes potser no és el camí.

Amb: Ubeimar Rios, Rebeca Andrade, Guillermo Cardona, Allison Correa, Margarita Soto, Humberto Restrepo.

Guió: Simón Mesa Soto. Muntatge: Ricardo Saravia. Fotografia: Juan Sarmiento G. Música: Matti Bye, Trio Ramberget.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Luxbox.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Simón Mesa Soto és un director, guionista i productor colombià. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat d’Antioquia i posteriorment va cursar un màster a la London Film School. La seu film de tesi, Leidi (2014), va guanyar la Palma d’Or del Curtmetratge al Festival de Canes. Amb la seva pel·lícula següent, Madre (2016), va participar novament a la Competició de Curtmetratges del Festival de Canes. Amb Amparo (2021), el seu primer llargmetratge, va participar a la Setmana de la Crítica de Canes, on va guanyar el Premi a la Revelació. “Un Poeta” és el seu segon llargmetratge (Luxbox). A Leidi (2014), una noia que viu amb la mare i el seu fill molt petit s’assabenta que el seu home ha reaparegut amb una altra xicota i se’n va a retrobar-lo; a Madre(2016), una noia de 16 anys baixa dels turons de Medellín al centre ciutat per anar a un càsting porno; a Amparo(2021), una mare soltera colombiana, en ple 1998, brega per rescatar el seu fill adolescent, que ha estat reclutat per l’exèrcit i enviat a una zona de guerra.

FOTO: “O riso e a faca” (Météore Films).

De Pedro PINHO, “O riso e a faca” / “Le rire et le couteau” / “Tomorrow Will Be Another Day”.

Producció: Portugal, Brasil, França, Romania. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: En Sérgio és un enginyer ambiental portuguès que decideix canviar de vida i se’n va a una metròpolis de l’Àfrica Occidental (una ciutat imaginària i futurista entre Guinea Bissau i Luanda) per treballar com a enginyer ambiental en la construcció d’una carretera entre el desert i el bosc. Mogut per l’hostilitat dels elements, la calor opressiva i la solitud, coneix dos habitants de la ciutat, la Diára i en Gui, en una relació íntima però desequilibrada. El vincle entre tots tres esdevé per a en Sérgio l’única garantia de salut mental enmig d’un procés de brutalització i barbàrie generalitzada que s’estén entre els seus companys expatriats, des de l’obra fins a les oficines de les ONG. Aviat s’assabenta que un enginyer italià, afectat a la mateixa missió que ell alguns mesos abans, ha desaparegut misteriosament.

Amb: Sérgio Coragem (Sérgio), Cleo Diára (Diára), Jonathan Guilherme (Gui), Jorge Quintino Biague, Renato Sztutman, Bruno Zhu, Kody McCree, Everton Dalman.

Guió: Pedro Pinho. Muntatge: Pedro Pinho, Rita M. Pestana, Karen Akerman, Cláudia Rita Oliveira. Fotografia: Ivo Lopes Araújo. Música: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: Météore Films. EF: 09.07.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre el director: a Tmdb, a Terratreme, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: El portuguès Pedro Pinho (1977) ha estudiat cinema i viscut a Lisboa, París, Barcelona, Maputo i Mindelo. El 2008, amb cinc amics cineastes van crear el col·lectiu Terratreme, que ha esdevingut clau en la producció de cinema d’autor a Portugal. Havent començat la seva pròpia carrera com a director amb el documental Bab Sebta (2008), va presentar a Generation de la Berlinale el migmatratge de ficció Um fim do mundo (2013). Després de co-signar el documental As Cidades e as Trocas (2014), va guanyar el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional dels films de la Quinzena dels Realitzadors de Canes amb A Fábrica de Nada (2017). D’entre els certamens d’arreu en què s’han exhibit la seva filmografia, hi ha L’Alternativa, de Barcelona (Terratreme). A Um fim do mundo (2013), una noia arriba a la platja, just abans de les vacances d’estiu, i desperta la curiositat..; a A Fábrica de Nada (2017), una nit, un grup de treballadors descobreix que la seva fàbrica està sent desmantellada per la mateixa administració que la dirigeix i ràpidament s’organitzen per ocupar la planta.

HOMENATGE A PIERRE RICHARD.

FOTO: “L’homme qui a vu l’ours qui a vu l’homme” (© Pauline Maillet – ARP Sélection)

De Pierre RICHARD, “L’homme qui a vu l’ours qui a vu l’homme“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h28.

Gènere: Comèdia.

Nota sinòptica:: En Grégoire i en Michel no són de la mateixa generació, però els uneix l’amistat, l’amor per la natura i un gran afecte per un ós que s’ha escapat d’un circ.

Sinopsi: Un poble del sud de França. En Michel és un noi amb síndrome d’Asperger. Boig per la poesia, contempla el món sense prejudicis i amb una simplicitat desarmant. En Grégoire viu com un ermità en una cabana. Va fugir de la seva família i de la idea de ser un patriarca. Sovint somia amb l’heroi que li hauria agradat ser. Tot i que els separen diverses dècades, en Michel i en Grégoire estan units per una amistat extraordinària, tan capritxosa com inquebrantable. Un dia, un circ proper informa que el seu ós s’ha escapat. Mentre el poble entra en pànic, els dos amics veuen l’oportunitat d’acollir un dels seus al seu món: un fugitiu.

Amb: Pierre Richard (Grégoire), Timi-Joy Marbot (Michel), Gustave Kerven (Nanoche), Anny Duperey.

Guió: Pierre Richard, Anne-Sophie Rivière. Muntatge: Jeanne Kef. Fotografia: Pierre Aim.

Enllaços: Occitanie Films, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: ARP Selection. EF: 24.09.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Homenatge | Ressons |

Sobre el director: web pròpia, a Wikipédia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: nascut el 16.08.1934, Pierre Richard és actor (còmic) famosíssim -de Teatre, Cinema i TV-, director, guionista i productor francès. Aquest és el novè títol que dirigeix, 28 anys després de l’anterior que va realitzar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!